Complex funerari de Sejemjet
El complex funerari de Sejemjet és un conjunt de monuments funeraris que daten de l'antic Egipte. Se situa al suroest dels complexos funeraris d'Unis i el de Zoser. Encara que la seua construcció mai va ser finalisada es poden reconéixer un recint rectangular que originalment es va deure dissenyar com el de Zoser pero que mai va ser finalisat, aixina com els vestigis d'una piràmide l'arquitectura de la qual és característica de les piràmides escalonades.
Es va identificar en 1951 i va ser poc a poc excavada per Zakaria Goneim. Despuix de la prematura desaparició de l'egiptòlec, les excavacions varen ser continuades i completades per Jean-Philippe Lauer en 1963.
El complex funerari
[editar | editar còdic]El recint, orientat en direcció nort-sur[1] forma un gran rectàngul de cinccents cinquanta metros de llarc per casi doscents d'ample. Reduït a l'estat de ruïnes, el complex sembla haver segut redissenyat durant l'edificació, lo que torna difícil l'enteniment d'en quina orde es varen realisar les diferents modificacions. De fet, les excavacions varen revelar dos murs, el primer emmarcant de prop la piràmide i el segon més oblongo, similar al mur del complex de Zoser. Açò senyala un canvi en el pla mateix del complex. Li dona al pla un aspecte més conforme al model, ubicant la piràmide de forma descentrada en relació en el centre de l'àrea sagrada, de la mateixa forma que Imhotep va concebre la del seu sobirà més cap al nort. La partix nort del primer recint es conserva sobre els seus primers fonaments i reproduïx de manera anàloga les portes dobles sagellades indicant que la verdadera i única entrada al complex devia trobar-se en un atre lloc. Aparellat sobre fonaments regulars de calcáreos fins, este mur té moltes semblances en el del recint de Zoser llevat pel seu pla i les seues proporcions. Este mur utilisa ademés blocs més grans de cinquanta centímetros d'altura mentres que els de el recint de Zoser tenien solament vinticinc centímetros.
Vàries inscripcions de jeroglífics en tinta roja varen ser trobats en blocs del recint nort vorejant la piràmide. Estes inscripcions tenien gravades el nom d'Imhotep. Si be és l'única menció al famosos arquitecte, no és improvable que este últim haja segut el responsable de concebre el complex funerari.[2] La piràmide de Sejemjet és una de les rares piràmides en conservar vestigis d'una rampa de construcció.[3] Esta rampa està composta de pedregullo mesclat en terra arcillosa. La seua altura sobrepassa per dos metros els vestigis actuals de la piràmide, lo que implica que la sepultura devia trobar-se a major altura quan l'obra es va detindre. L'accés a la galeria principal que s'adinsa en el replanell rocós es troba al fondo d'una excavació situada a tan sol uns metros del mur nort. Comunicava les habitacions funeràries de Sejemjet a través d'una baixada de huitanta metros de llarc i un desnivell de trenta metros.
Al sur, encara dins del mateix recint, es va construir un segon dispositiu subterràneu al com se li crida « Tomba Sur» per analogia en el Complex funerari de Zoser que també posseïx un.[4] Accessible des de l'oest, una curta galeria travessa una primera recambra duent cap a una habitació que mai va ser finalisada excavada baix el replanell rocós. Esta contenia un sarcòfec en fusta en el qual es trobaven els restants d'un chiquet mort a l'edat de dos anys. Dos vasijas de pedra aixina com vàries joyes, tots datats en l'época de la tercera dinastia varen ser descoberts als seus costats. No és possible que es tracte de
els restants del sobirà degut a que este va regnar sis anys.[5] Estes «tombes» secundàries són interpretades de formes molt variades, pero el seu rol sembla estar íntimament lligat al de la piràmide. En el complex de Sejemjet la proximitat de dos elements i la seua disposició semblen prefigurar les chicotetes piràmides satèlit dels complexos egipcíacs clàssics que seran construïts posteriorment.
L'estat inacabat de les obres del complex sumat als saquejos tornen difícil el reconeiximent de qualsevol atra estructura o de qualsevol interpretació del proyecte final. L'interpretació admesa clásicament d'una extensió del recint emmarcant un proyecte piramidal encara incert i de modesta proporció, aixina ben com la teoria oposta d'una reducció del complex funerari poden ser certes. La finalisació del recint interior semblara militar en favor de l'última teoria ya que en el cas d'una extensió del complex el mur exterior perdria la seua utilitat principal, per lo que la seua construcció deuria haver-se detingut abans. El recint exterior en canvi es troba a penes fundat i sembla haver segut oblidat i abandonat a les arenes del Saqqarah. L'àrea que ocupa és vasta i encara no ha segut l'objecte de noves campanyes d'exploració que permeten completar les exploracions iniciades fa més de mig sigle.
La piràmide
[editar | editar còdic]La piràmide està concebuda sobre un pla quadrat de cent vinticinc metros de costat, lo que hauria comportat una altura aproximada de setanta metros una volta completada. Hauria tingut un inclinament de sèt graus, un de més que la piràmide de Zoser. Hui en dia queden tan sol els primers fonaments composts per enormes blocs de roca calcárea local. Estos es trobaven disposts en recalats successius, disseny arquitectònic utilisat en la primera piràmide de Saqqarah.
Durant les excavacions de mitan de el XX, els arqueòlecs desenterraron el primer nivell de la piràmide, el qual des de llavors va tornar a sepultar-se baix les arenes. Este descobriment confirma que la construcció de la piràmide s'havia iniciat abans del deteniment total de les obres del complex, no obstant no es pot afirmar qué tan alvançat va aplegar a estar el proyecte. La pedra utilisada en la piràmide representa el material preferit pels constructors de tota l'Antiguetat.
la cambra funerària de Sejemjet es troba uns trenta metros a plom i baix el centre de la piràmide. S'accedia per una galeria recta que se sumix baix la roca des de l'excavació portada a terme en la partix nort de la piràmide no molt llunt del mur del complex. A mig recorregut, una galeria anexa es desviava cap a l'oest i formant un colze que partia cap al nort donava accés a dos grans galeries dispostes en «O» en les quals es distribuïen cent treinta y dos chicotetes habitacions cavats cap als dos costats d'estos grans corredors obscuros i disposts de manera que cap es trobara front a front. Esta impressionant galeria de més de trescents vint metros de llarc va ser excavada a més de dèu metros de profunditat. Un pou va ser construït fins a la superfície provablement en la finalitat d'evacuar més fàcilment els desperdicis durant les obres, facilitant al mateix temps l'evacuació d'atres rebujos provinents de la galeria principal situada més llunt i a major profunditat. Este pou devia ademés millorar la ventilació en les zones de construcció subterrànees. Va ser precisament explorant este pou que es varen poder trobar els restants d'un sepeli que data de la tercera dinastia. Gerros de diorita i alabastre, una série de braçalets d'or aixina com un admirable recipient d'or treballat en forma de closca en una tapa desmontable varen demostrar que sense dubtes hi havia hagut una inhumaació en eixa piràmide. En canvi, el descobriment simultàneu en el mateix lloc de varis papirs en demótico anunciaven que la sepultura havia segut pertorbada en l'época tardana.
La cambra funerària es troba al centre d'una série de corredors formant el pla d'una fitora apuntant cap al sur. La seua construcció mai es va finalisar, pero contenia inclús en el seu descobriment pels arqueòlecs el sarcòfec de Sejemjet intacte, sagellat.
Sepultat en un bell bloc d'alabastre, la tomba monolítica contenia un sistema de tancament inèdit constituït per una guia vertical sobre un dels seus costats estrets.
Per damunt d'este poc comú sarcòfec, el qual és l'únic de la tercera dinastia trobat en la seua ubicació original, es podien vore encara algunes ofrenes florals colocades mils d'anys arrere.[6]
Este descobriment sumat al de la série de braçalets d'or trobats poc abans en el pou varen fer furor en la prensa de l'época. Cap sarcòfec real del Antic Imperi havia segut descobert fins a llavors sense haver segut violat. Una activitat enfebrada es va desenrollar al voltant de la piràmide de Sejemjet, fent-se presente inclús el nou president d'Egipte, Gamal Abdel Nasser i els seus seguidors, per a ser els primers en presenciar l'increible descobriment.
Es va desplegar una tenda en el desert en la finalitat de rebre tot el conjunt de periodistes i invitats vinguts de todas partes del món per a observar l'espectàcul de la resurrecció d'un desconegut sobirà del com ningú sabia res. Es tractava de la primera tomba real descoberta que encara estava sagellada i de la qual el sarcòfec semblava intacte des del famós descobriment de la tomba de Tutankamón en 1922. No obstant, quan els egiptòlecs varen obrir el sarcòfec, este es trobava buit, lo que va provocar gran desilusió i va fer sorgir el misteri de la tomba de Sejemjet. Encara que la decepció va ser notòria entre l'assistència, el descobriment de Goneim posava en evidència un sobirà de la tercera dinastia l'existència de la qual era dubtosa fins a llavors, ya que solament li'l mencionava en unes poques inscripcions descobertes en el Sinaí al començament de el XX.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Encara que en una desviació d'11,5º cap a l'est
- ↑ Jean-Philippe Lauer, El histoire monumentale dones pyramides d'Égypte, 1962
- ↑ vore també piràmide de Sesostris I, Piràmide de Meidum i Piràmide de Sinki
- ↑ Jean-Philippe Lauer, Découverte du tombeau sud del Horus Sekhemkhet dans són complexe funéraire à Saqqarah, RdE 20, 1968
- ↑ Mark Lehner, The complete pyramids, 1997
- ↑ El depòsit d'ofrenes és la teoria de Zakaria Goneim. No obstant un estudi ulterior semblaria demostrar que en realitat es tractaven de branques que servien provablement per a sagellar la tapa del sarcòfec. Este procediment ya havia segut utilisat en els sarcòfecs descoberts en la Piràmide de Zoser
Referències bibliogràfiques
[editar | editar còdic]- Zakaria Goneim, La pyramide ensevelie, 1957;
- Jean-Philippe Lauer, El histoire monumentale dones pyramides d'Égypte, I, 1962;
- Mark Lehner, The complete pyramids, 1997;
- Iorwerth Eiddon Stephen Edwards, Els pyramides d'Égypte, 1992;
- Jean-Pierre Adam & Christiane Ziegler, Els pyramides d'Égypte, 1999;
- Michel Baud, Djéser et la III dynastie, 2002
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo funerario de Sejemjet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.