Composició del camp

En heràldica, se li dona a voltes el nom de camp compost a un camp (d'escut, de partició de càrrec) omplit per repetició de menuts mobles. Es troben dos formes principalment: "sembrat" i "adoquinar".

• Tira: Les peces repetides són normalment posades en pal (és dir es presenten en la seua orientació vertical normal), i ordenades en faixa (és dir horisontalment). La tira correspon a una organisació de motius repetits en el sentit horisontal.

Una superfície sembrada està normalment coberta per sis tires, o entorn. Quan el número de tires està manifestada de manera diferent, es blasona: verado de quatre tires. En el sentit vertical, cada tira és normalment desfasada d'un mig motiu, per a que el motiu aparega globalment posat en quincunce. En el cas contrari, els motius estan alineats verticalment i el motiu es diu "en pal".

• Entre sembrat: Califica a les particions presentant intervals regulars que estan cada volta més sembrats d'un moble a raó d'un parell d'intervals.

Forros i Campos composts

Artícul principal → Forre (heràldica).

És tentador considerar als forres com a camps composts (composició del camp), i és cert que hi ha una forta analogia. No obstant hi ha una diferència fonamental que residix en la primacia del camp per als forros, o del moble per als camps compost. Aixina per a un forre el camp pre-existix i el moble sembrat o adoquinar no està definit més que en funció d'este camp preexistente:

• L'armini permet definir la mota de l'armini, i el vero permet definir la campana del vero (les quals no existixen de manera autònoma). Si l'analogia gràfica és gran entre "d'armini pla" i "de azur sembrat de flor de lis d'or", és l'armini el que fa la mota, mentres que és la flor de lis qui fa el sembrat.

L'analogia és més forta en l'aplicació de la regla de contrarietat dels esmalt a on els camps composts es comporten com forros per als càrrecs que els recobrixen. No obstant el blasonamiento és diferent, en a on un forre està simplement carregat, es deurà especificar "brochante" per a carregar un camp compost.

• de <forre> a un <càrrec> de <color>
• de <camp compost>, un <càrrec> de <color> brochante sobre el tot.

Sembrat

Artícul principal → Sembrat (heràldica).

"Sembrat" es diu d'un fondo quan està carregat d'una peça repetida en número indeterminat. Algunes peces deuen ser presentades perdent-se en els bordos de l'escut, per a marcar que la repetició no està llimitada i que el seu número és indiferent.

Els motius estan disposts en quincunce, llevat que es precise que el sembrat és en pal, en tal cas estan disposts sobre una reixa rectangular.

El nom del sembrat es compon tradicionalment del nom de la peça, posada en el participi passat (bezanteado per al bezante, castillado per al castell, flordelisado per a les flors de lis, etc.). Esta construcció ya no és natural en el nostre dies i és millor dir, de manera equivalent i realment més clara, "sembrat de tal o com peça".

Archiu:Blason famille Simiane.svg Archiu:Blason ville fr Louisfert (Loire-Atlantique).svg

Sembrat / Semé (francés).

Un chicotet moble és repetit en gran número sobre el camp. El número és indefinit, esta indefinició sent marcada pel fet de que els mobles sembrats són dissenys incomplets prop de les vores, semblant continuar per fòra dels llímits o desapareixent baix d'atres càrrecs brochantes sobre ells. Camp i mobles sembrats obedixen la regla de contrarietat dels esmalt. Molt rarament, el sembrat utilisa l'alternança de dos menuts mobles (blasón de la Família de Simiane). Eixemple 1: D'or sembrat alternat en torres i flor de lis de azur. Blasón de la Família de Simiane. Eixemple 2: Sembrat de puntes de llança de sabre. Pertanyent al poblat i comuna francesa de Louisfert.

Els sembrats es blasonan generalment aixina: de <esmalt-A> sembrat de <moble> de <esmalt-B>, a voltes: de <esmalt-A> als <mobles> de <esmalt-B> sense número. A l'antiga es blasona sembrat de <mobles> de <esmalt-B> sobre camp de <esmalt-A>.

Sembrat ensamblado

Quan la naturalea geomètrica de la peça es presta, les figures geomètriques sembrades poden tocar-se per la punta, és dir estar "ensambladas". Dissenyes aixina un motiu repetitiu, que alterna en les contrafiguras del camp.

Este tipo de motiu pot estar realisat en peces simples, a partir del moment en el que tenen tres o quatre puntes, per les quals es poden ensamblar en ret: fusos, quadrats, triànguls, losanjes i maclas. Seguint la manera en la que les puntes es presenten, la ret s'ordena en quincunce o en ret rectangular.

Fondos sembrats específics

Figura	Blasonamiento i comentaris
Archiu:Bezanteado.svg	Bezanteado Sembrat de bezantes, és dir de discs de metal sobre un camp de color. En el cas invers es diu Tortillado. Eixemple 1 De azur Bezanteado d'or
Archiu:Blason fr Franche-Comté.svg Archiu:Blason ville be Leuze-en-Hainaut.svg	Billetado Camp sembrat de billets, és dir de menuts rectànguls verticals. Eixemple 1 De azur billetado d'or, al lleó coronat de lo mateix armat i lampasado de gules, que és el Franc Comtat. Eixemple 2 De argén billetado de azur, al lleó de gules armat i lampasado, coa bifurcada, que és l'Escut d'armes de la ciutat belga de Leuze-en-Hainaut.
Archiu:Castillado.svg	Castillado Sembrat de menuts castells fortament estilisats, simplificats en chicotetes torres. Eixemple De gules Castillado d'or, mamposteado i clarado de sabre.
Archiu:Blason pays fr France ancien.svg Archiu:Arms of the Kings of France (France Ancien).svg	Flordelisado Pot significar: Sembrat de flors de lis. El seu us reserva el terme als mobles que tenen flors de lis com les creus. Eixemple 1 De azur sembrat de flors de lis d'or. De azur Flordelisado d'or. Que correspon al sembrat de França Eixemple 2 De azur Flordelisado d'or. Escut d'armes dels reis de França, utilisat oficialment des de 1211 fins a 1376.
Archiu:Goteado.svg	Goteado Goteado, gouttée (francés) sembrat de gotes. D'argent goteada de gules. Eixemple En argent Goteado de sanc (gules)
Archiu:Campo - fretado.svg Frete Frete	Fretado (Grecado) Motiu en forma de reixeta, generalment format per sis cotises entrellaçats (sis fretes), mitat en el sentit de la banda, mitat en el sentit de la barra (dissenyant una greca en el centre). En el sentit pal-faixa, es parla de grecado. Frete Frete Eixemple 1 Fretado / Fretté (francés) / Fretty (anglés) Eixemple 2 En fondo d'argent, fretado de gules
Archiu:Blason ville fr Ronquerolles (Val-d'Oise).svg	Papelonado Papelonado / Papelonné (francés) / Papelonny (anglés), és un sembrat de dentellados en forma de escamas o de semi-círculs, vorejats d'un esmalt diferent. S'enuncia primer el fondo, despuix la bordura. Eixemple 1 De gules papelonado d'argent, que és de Ronquerolles (Valle de l'Oise)".
Archiu:Plumé.png Archiu:CoA Bregenz, Vorarlberg.svg Archiu:Blason de la ville de Mérignies (59) Nord-France.svg	Plumado Camp compost de plomes (rar). Plumado d'argent a un pal d'arminis que és de Bregenz. Eixemple 1 i 2 Plumado d'argent a un pal d'armini. Eixemple 3 Plumado d'or i sabre. Descriu una figura escampada de motas que tenen la forma d'un ram de plomes..
D'or Tortillado de sinople D'or Tortillado de sinople	Tortillado Sembrat de tortillos, és dir de discs de color sobre un camp de metal. En el cas invers correspon a un Bezanteado. Eixemple D'or Tortillado de sinople

Adoquinar/Pavimentado

Archiu:Blason lézardé.svg

Adoquinar o Pavimentado / Pavage (francés).

Un adoquinar es realisa quan la repetició cobrix el camp sancer, el camp mateix ya no és visible; o es pot concebre com que és el conjunt de mobles repetits el que constituïx el camp. Es poden presentar molts casos: El mateix moble es repetix utilisant alternativament dos colors diferents, a voltes peus contra cap si la forma ho necessita. Els adoquinar estan constituïts de figures fixades repartides com el ajedrezado, el losanjado, etcétera, que són eixemples d'adoquinar de mobles geomètrics simples. No hi ha un número genèric previst per a blasonar un adoquinar original com el de fardachos de Maurits Cornelis Escher. El mateix moble es repetix en el mateix color, i aixina es necessita una vora separador d'un color deferente. És el cas de el "mazonados" o de el "papelonado". El moble es convertix en el camp, i la vora caracterisa l'adoquinar: de <color> mazonado (o papelonado) de <color>. Els adoquinar, sent més be una yuxtaposició de formes i no de superposicions, es consideren més be com a particions i en este sentit no seguixen la regla de contrarietat dels esmalt. Més rarament dos mobles diferents de formes complementàries i de colors diferents formen l'adoquinar. Eixemples: círcul (bezante o acangrejado) i forma en "as de diamant". En este cas es considera que una forma constituïx el camp i que l'atre està sembrat "ensamblado", pero es tracta d'un sembrat i es considera com a tal. Eixemple Adoquinar "Lagartado" (Lezardé (francés)) d'or, de gules i de sinople

No existix un nom genèric que pretenga adornar un adoquinar original com el dels fardachos de Maurits Cornelis Escher.

Adoquinar

Els motius repetitius de tipo adoquinar són definits cas per cas (grecado, papelonado, mazonado...).

Vore també

• Heràldica
• Sembrat (heràldica)