Flor de lis

Archiu:Héraldique meuble Fleur de lys lissée.svg

Flor de lis

Archiu:Fleur de lys (azure).svg

Flor de lis

La flor de lis és, en heràldica, una representació de la flor del lliri. En la heràldica francesa, és un moble heràldic molt difòs. És una de les quatre figures més populars del heràldica, junt en la creu, l'àguila i el lleó.^{cita requerida}

Se sol representar en color groc sobre un fondo blau. Tradicionalment, s'ha representat un camp de flors de lis, dispostes de forma ordenada. Des de l'Edat Mija es considera un símbol de la realea francesa.

Orige

Un dels primers usos d'un símbol similar al de la flor de lis prové de temps del regnat de Salomón, fill de David, qui en la construcció del mobiliari del temple va manar fondre el Mar de bronze, la vora del qual estava llaurat com la vora d'un cáliz o de flor de lis.

Va ser considerada un emblema present en el món romà tardà i bizantino. Tant Plinio com Dioscórides, seguits pels Pares de l'Iglésia, califiquen al lliri com un símbol de realea. És per això que li la troba en mosaics paleocristianos, en ceptres, diademas i trons com un element decoratiu. Tant els regnes romans bàrbars com els visigodos i els lombardos la varen utilisar en les seues iglésies, per eixemple, Sant Salvador de Toledo i Pavía. És possible que derive d'estos últims el seu us en Florencia, ciutat que la va convertir en el seu emblema.^{cita requerida}

També va ser un símbol usat pels emperadors carolingios, aixina com els seus successors otonianos i capetos.^{cita requerida}

Sobre la seua vinculació en el regne dels francs, existixen numeroses llegendes. Una d'elles és la de la Sagrada Ampolla. Segons este relat, el dia del batisme i coronació del rei franc Clodoveo I en la Catedral de Reims, va aplegar des del cel, transportada per una coloma fins a les mans del bisbe San Remigio, la Sagrada Ampolla, en un ramillete de lliris (açò és, flors de lis) en l'oli per a ungir i santificar al rei, lo que significava que la seua autoritat era d'orige diví. Posteriorment, en el XI, el rei Luis VII de França de la dinastia capeta seria el primer sobirà francés que la va incorporar al seu escut com un camp de flors de lis en un fondo blau; des d'eixe moment, es va considerar l'emblema per excelència dels reis de França. En el XIV, va passar a formar part de l'escut de la dinastia Valois, esta volta com tres flors de lis d'or en un fondo blau. En el XVI, es va introduir en l'escut de la dinastia Borbón, com un camp de flors de lis d'or en un fondo blanc.^{cita requerida}

A partir de el XIV, va aparéixer també com a emblema de la casa de Lancaster (dinastia real anglesa), per a emfatisar la seua reivindicació al tro francés. L'escut de la casa de Lancaster inclou tres flors de lis i tres lleoparts pasantes. Catalina de Lancáster (neta de Pedro I de Castella i yaya d'Isabel la Catòlica) va ser la patrocinadora del monasteri de Santa María la Real de Neva en la província de Segòvia; per això, pot vore's allí el seu escut en les tres flors de lis. Aixina mateix forma part de l'emblema de famílies nobiliarias, tals com els de Candia, els qui la portaven en roig, i els Farnesio, en blau, utilisant sis flors en la seua escut d'armes.^{cita requerida}

Atres usos

La flor de lis s'usava en els mapes antics per a senyalar el nort; habitualment, en les "roses dels vents" marcava el punt cardinal nort, una tradició iniciada per Flavio Gioia, mariner napolitano de el XIV.^{cita requerida}

També és l'emblema del model de Chevrolet més venut de l'història: el Chevrolet Caprice, creat en 1966 com a variant de lux del Chevrolet Impala i construït fins a 1996, el qual va prendre la flor de lis com a emblema propi, en substitució del clàssic de Chevrolet. Com a fondo d'eixa flor de lis de color argent, es va colocar un diamant dorat pentagonal molt achatado per la cara superior, aixina com per la punta inferior, de tal modo que la flor descollava especialment per damunt. Este anagrama estava present sobre el capó o incrustat damunt de la reixeta frontal, encara que també apareixia com tapa del pany del maleter en alguns models sedán i com a decoració lateral entre les portes atrasseres i les llunes posteriors en alguns models familiars, lo mateix que en certs tipos dels seus tapacubos.^{cita requerida}

Heràldica

Archiu:Saint Chapelle, flor de lis.jpg

Flores de lis, en el sostre de la Sainte Chapelle de París.

En el XII, el rei Luis VI o el rei Luis VII (les fonts estan en desacort) va ser el primer monarca francés en usar la flor de lis en el seu escut. Els reis anglesos varen usar més vesprada el símbol en les seues armes per a emfatisar els seus reclams sobre el tro de França. En el XIV, la flor de lis es va incorporar a sovint en les insígnies de família que s'coser en el mant del cavaller, que usava el seu propietari sobre la cota de malla, d'ahí el terme mant d'armes.^{cita requerida}

El propòsit original d'identificació en batalla va derivar en un sistema de designació social d'estatus despuix de 1483, quan el rei Eduardo IV va establir el Colege de Heràldica per a supervisar els drets de l'us de les insígnies d'armes.^{cita requerida}

Escultismo

Durant el XX, el símbol va ser adoptat pel moviment scout, organisació present en tot lo món.^{cita requerida}

Els scouts de tot lo món la representen de color blanc sobre fondo de color morat, rodejada per cordes també morades que acaben en un nuc «pla» (nuc de la germandat) en la seua part inferior, i en dos estreles de cinc puntes en els pétals exteriors (els dèu punts de la llei scout).^{cita requerida}

Va ser triada com a insígnia dels scouts perque senyala la direcció cap a lo alt, marca el camí que cal seguir per a complir en el deure i ser útil als semblants. Els tres fulls (o pétals) recorden les «Tres Parts de la Promesa Scout» de la mateixa manera que els «tres dits de la senya scout».^{cita requerida}

Per a distinguir la pertinença d'un país a un atre, en ocasions se sobrepon un símbol nacional a la flor de lis i si eixe país es compon d'una federació de vàries associacions, cada una fa lo propi per a ser identificada.^{cita requerida}

Açò es nota, per eixemple, en les insígnies d'Argentina, Brasil, Colòmbia, Chile, Equador, Estats Units, Guatemala, Nicaragua, Perú i atres més.^{cita requerida}

Si ben el fundador del moviment scout, el militar britànic Robert Baden-Powell, va utilisar per primera volta la flor de lis en l'Índia (1898), el seu us com a símbol del moviment scout ho va adoptar en 1907 durant el campament de Brownsea, considerat el moment formal de fundació del escultisme mundial.

Hi ha qui afirma que la flor de lis scout és mostra d'un supost víncul que el fundador del moviment scout, Baden-Powell, hauria tingut en logias masónicas; no obstant, la seua esposa va negar que ell haguera pertanygut jamai a alguna logia.

Els alquimistes

Archiu:Coat of arms of the University of Paris.svg

La flor de lis i el coneiximent que ve del cel. Antic escut de l'Universitat de París.

A partir del Renaixença, en la segona mitat de el XV, la flor de lis es va prendre com a símbol del seu ben fer i els alquimistes ho unien a les seues blasones quan conseguien alcançar gran allumenament (la pedra filosofal). La flor de lis simbolisa l'arbre de la vida, la perfecció, la llum, la resurrecció i la gràcia del deu que allumena.^{cita requerida}

Thot - Hermes és el deu mac que apareix junt a Isis quan esta vol tornar-li la vida a Osiris. Ell va vindre a ensenyar la grandiosa doctrina secreta de la llum interna als sacerdots dels temples. Els va ensenyar que la llum era universal i que eixa llum era deu, qui mora en tots els hòmens. El segon és Hermes Trimegisto, famós llegislador, sacerdot i filòsof egipcíac, que va viure cap a l'any 2630 a. C. Hermes va ensenyar als hòmens l'escritura, la música, la medicina, l'astronomia, el ceremonial per al cult dels deus, i també va ensenyar a certs discípuls les ciències secretes (la màgia, l'alquímia, l'astrologia).^{cita requerida}

En l'antic Egipte, la Flor de Lys simbolisava a l'ídol Shu (mitologia) 'Sho'.

Tota la filosofia hermètica es basa en sèt principis: el principi del mentalisme, el principi de correspondència, el principi de vibració, el principi de polaritat, el principi del ritme, el principi de causa i efecte i el principi de generació.^{cita requerida}

Símbol Mafiós

El símbol de la flor de lis també va ser adoptat per la Màfia Hachel, coneguda com la Verge Escribana, com a emblema en el XVII. En Alemània, més específicament en el municipi d'Hachelbich, es realisaven les seues reunions. Qualsevol persona aliena a la Màfia Hachel que intentara detindre el compliment dels seus objectius terminava brutalment assessinada. Les seues víctimes eren reconegudes per mig d'una marca feta en ferro candente en el símbol de la flor de lis.^{cita requerida}

Símbol religiós

La Creu de Santiago, símbol de l'Orde de Santiago, la té en tres de les seues puntes: sobre abdós extrems del traç horisontal i en el superior del vertical, cap a l'extrem inferior es dibuixa una espasa. l'Orde Militar de Santiago es va crear en el XII per a defendre als peregrins que visitaven la tomba de l'apòstol Santiago (vore Santiago el Major) en Santiago de Compostela (Espanya), els qui es distinguien exhibint este símbol de color roig en les seues vestimentes i escuts.^{cita requerida}

Aixina mateix, li la pot trobar en l'escut del papa Pablo VI (precisament tres flors de lis).^{cita requerida}

l'Iglésia catòlica usa la flor de lis com a símbol mariano (de la Verge María) i és un dels atributs de sant José, en el bastó del qual, segons diu una llegenda, haurien florit un o tres lliris (el brot de José).

En ocasions, també s'utilisa com a representació de la Santíssima Trinitat, pels tres pétals.

També sol estar associada a Santa Juana d'Arc.

La maçoneria

En la francmaçoneria, s'observa la flor de lis al costat de la granada, en la part alta de les columnes del temple.

La psicologia

El psicoanálisis, per la seua banda, ha interpretat a la flor de lis com un símbol fàlic o, més encara, una forma sublimada (i provablement inconscient) de representar els genitals masculins o la virilitat i la força que també s'associa en l'espasa, forma esta que és clarament visible en la flor de lis.^{cita requerida}

Bibliografia

• V, Colette. «Els lys de France», Naissance de la nation France (en fr), Gallimard, pp. 237-263.