Mentalisme
Segons la Real Acadèmia Espanyola, mentalisme és la teoria filosòfica que no té en conte les experiències objectives i tracta de resoldre els problemes exclusivament per mig de processos mentals,[1] pero és també una controvertida branca del ilusionisme.
El mentalisme és un art d'eixecució antic en el qual el practicant utilisa l'agilitat mental, principis de la màgia escènica o sugestió per a fer una ilusió de llectura mental, psicoquinesis, precognició, clarividencia o control mental. Una de les eixecucions de mentalisme més antigues de les quals es té registre va ser realisada pel mac Girolamo Scotto en 1572.
El mentalisme és una branca del ilusionisme pero alguns mentalista, com Bob Cassidy asseguren que el mentalisme com a art escènic és un art independent i diferent de la màgia o l'ilusionisme.
En els primers moments de la Psicologia Científica, també per l'influència del dualisme cartesiano (ment-cos), sorgixen dos alternatives sobre el seu objecte d'estudi:
- Mentalista, centrada en lo mental i interessada pels fets de la consciència. Va començar en l'estructuralisme elementalista antic i aplega fins a la psicologia cognitiva.
- Fisicalista, centrada en lo corporal; sorgix com a rebuig al mentalisme i defén només els fets observables directament. Va produir el paradigma del conductisme.
Psiquisme, mentalisme i misticisme
[editar | editar còdic]| Psiquisme | Mentalisme | Misticisme |
|---|---|---|
| Clariaudiencia Materialisació Clarividencia Mediumnidad Adivinación Curació per magnetisme |
Super-oïment Invenció Super-visió Mediació Planificació Curació per la ciència |
Empatia Creativitat Visió mística Telepatia Pre-visió Curació per la fe |
Les diferències entre estos tres conceptes estan determinades pel nivell de consciència de el "actor dramàtic", en lo concerniente a l'us de les seues facultats, i en la seua relació entre lo conscient i lo inconscient. El psíquic considera que té poders com la clarividencia, la clariaudiencia o l'adivinaació. El mentalista és inteligentment conscient de les seues habilitats, és una personalitat guiada per la seua ment i considera que els poders del psíquic són fraudulents. El místic creu en el regne de Deu, en la seua pròpia vida i fenomens, i considera que pot allumenar la seua ment per mig de la meditació i desenrollar poders com l'intuïció o la telepatia.[2] Tals diferències sorgixen l'establir relacions entre el cervell, la ment i la consciència. Roger Penrose concep una relació entre l'unicitat de consciència i el paralelisme quàntic, fonamenta la consciència en el principi antrópico que diu: El món és necessàriament com és perque hi ha sers humans que es pregunten per qué és aixina.[3] Fritjof Capra desenrolla eixos paralelismes entre el misticisme i la física atòmica. En el misticisme oriental, la ment, com entretejido d'objectes i successos, sempre inclou a l'observador humà i a la seua consciència.[4] El mentalisme en França és representat per Jean-François Gérault.[5]
Figures històriques
[editar | editar còdic]Es creu que les tècniques mentalista poden, en ocasions, ser usades fòra de l'indústria de l'entreteniment per a influenciar les accions de persones prominents per a objectius personals o polítics encara que segons els mentalista, la postura habitual i més ètica del mentalista és manifestar-se en contra d'aquells que ampren les seues mateixes habilitats per a estafar i enganyar, en lloc de per a crear entreteniment o espectàcul.
Eixemples famosos d'este tipo de practicants:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Alice Bailey. Tractat sobre els sèt rajos. Tom II. Psicologia esotèrica. Buenos Aires: Fundació Lucis. 1994. Pág. 427
- ↑ Roger Penrose. La nova ment de l'emperador. Barcelona: Grijalbo mondadori. 1991. Pág. 495
- ↑ Fritjof Capra. El Tao de la física. Barcelona: Siri. 2000. Pág. 57
- ↑ «Jean-Francois Gerault». jeanfrancoisgerault.com. Consultat el 31 de juliol de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mentalismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.