Computació confiable
La computació confiable, també coneguda per les sigles TC (de l'anglés trusted computing) és un conjunt de tecnologies propostes pel Trusted Computing Group (TCG) que deuen complir el hardware dels sistemes. El seu objectiu és protegir computadores de programes d'atacs que no poden ser protegits per solucions purament software. Eixemples de computadors a on s'apliquen estes tecnologies: computadores personals, computadores que estagen servidors, sistemes embebidos i dispositius mòvils.[1]
La Computació Confiable és controvertida ya que la maquinària no està solament assegurada per al seu propietari, sino també assegurada contra el seu propietari. Tal controvèrsia ha conduït a oponents de la computació confiable, com l'activiste del software lliure Richard Stallman, a referir-se a ella com a computació traicionera,[2] inclús fins al punt de que alguns artículs acadèmics han començat a posar comillas de sospita al voltant de "computació confiable".[3][4]
Motivació i objectius
[editar | editar còdic]Per a protegir els sistemes de computadores i rets d'atacs normalment es confia en distints tipos de ferramentes software (p. eix. llibreries de firma digital o mòduls del kernel) o firmware (p. eix. tallafocs). No obstant, el software pot ser manipulat local o remotamente (conexions per ret) per:[1] Usuaris privilegiats. Usuaris no privilegiats que exploten vulnerabilitats o configuracions insegures.
Per tant és casi impossible protegir un sistema d'atacs al software si solament es confia en defenses software. Per a progressar en tindre plataforma segures el Trusted Computing Group ha desenrollat un conjunt d'especificacions que el hardware deuria complir. Les plataformes hardware que complixen este conjunt d'especificacions les criden Plataformes confiables perque tenen com a objectiu aportar un entorn segur per a l'eixecució de software donant lloc a lo que criden computació confiable.[1][5]
Descripció
[editar | editar còdic]El TCG definix tres característiques fonamentals que deu complir una plataforma confiable:[6]
Medició de l'integritat, registre i informe. Una plataforma confiable té que poder medir la seua pròpia integritat , almagasenar localment les mides (necessari almagasenament segur en espais de memòria blindats) i poder informar d'estos valors a entitats remotes (atestar la mides arreplegades). En este context s'entén com medir l'integritat al procés d'obtindre la configuració de certs elements del sistema que poden afectar a la seua confiabilidad, tant firmware com a software (BIOS, ROM opcionals, carregadors, configuracions, núcleus de sistema operatiu, llibreries i aplicacions), i realisar un resum criptográfico del mateix que servixca com a mida. Normalment també se sol tindre un pas intermig de registre de metadatos a un registre de medicions almagasenades les quals no residixen en espais de memòria blindats. Estos registres poden usar-se per a atres operacions pero cal tindre en conte que poden ser fàcilment compromesos puix no estan almagasenats és espais de memòria blindats. Capacitats protegides. Són un conjunt de comandos especials que tenen permissos exclusius per a accedir a espais de memòria blindats (espai de memòria a on és segur almagasenar i operar en senyes sensibles). Són vitals per a la confiança del sistema. Són desenrollada per mig d'una mescla adequada de hardware i firmware. Atestació. És el procés de garantisar l'exactitut de l'informació d'estat d'un component. Per eixemple si es té una plataforma tenen que assegurar a una atra que està en cert estat (incloent software i hardware). Per a això es té que proporcionar dos tipos d'informació:
- Una mida de l'estat actual.
- Una prova que garantisa que la mida és correcta i reflectix realment l'estat de la plataforma
- Serà el verificador el que decidirà si la mida i la prova són suficients. En base en esta informació l'entitat remota pot prendre la decisió de confiar en la plataforma i donar-li alguna autorisació. Per eixemple es podria establir un protocol en la que entitat remota verifica tota la pila del software des del firmware, sistema operatiu i aplicacions. La decisió d'en quines aplicacions i plataformes confiar és una decisió de política de seguritat. l'atestació dona a l'entitats de computació l'habilitat d'acceptar conexions solament d'aquells que complixquen la seua política. Per eixemple una VPN corporativa pot desijar acceptar conexions solament de clients que eixecuten un sistema operatiu verificat a nivell de pegats i eixecuten un programa de tallafocs en un conjunt de regles de configuració suficientment estricte. L'atestació proveïx el mecanisme per a forçar esta classe de polítiques.[7]
En computadores personals és habitual introduir un chip TPM i una espècie de pre-BIOS per a sustentar característiques de computació confiable[6]
Cadena de confiança
[editar | editar còdic]Per a fer atestació és necessari medir l'integritat de la plataforma. Les plataformes normalment consistixen en molts components separats interactuant (controladors, sistema operatiu, aplicacions, etc.). Estos components tenen que ser medits individualment i les seues mides tenen que ser almagasenades. És necessari establir que l'integritat d'un component té que ser medida ans que el component siga eixecutat i se li passe el control. Per eixemple, si es té un procés d'arrancada d'una computadora personal:
- L'objectiu és obtindre una mida de l'integritat del sistema operatiu de la plataforma. Es podria escriure una aplicació que prenguera la mida del sistema operatiu i la guardar de forma segura. El problema és que l'aplicació usaria funcions que confiarien en el sistema operatiu subjacent que està medint. Un atac potencial podria ser modificar aquelles funcions del sistema operatiu que són usades per l'aplicació per a que prenga les mides de forma equívoca. La forma de prendre les mides pot estar compromesa. D'esta forma el sistema operatiu té que ser medit ans que el control siga passat al mateix. Per tant deu ser preses en el carregador d'arrancada. Per anàlogues raons el carregador d'arrancada té que ser medit per la BIOS. La BIOS deuria també deuria ser medida, no obstant en les plataformes tradicionals la BIOS és el primer component que és eixecutada. Per això en les plataformes confiables és necessari tindre un component al que es diu CRTM (de l'anglés core root of trust for measurement) que és el responsable de medir l'integritat de la BIOS. Este CRTM consistix en una série d'instruccions per a la CPU que normalment estan almagasenats en un chip de la placa base. Quan arranca la plataforma, estes instruccions són eixecutades per la CPU, causant que la BIOS siga mida. Despuix d'això es continua en l'eixecució de la BIOS.
D'esta forma es diu que s'ha establit una cadena de confiança a on el CRTM és la raïl de les mides. Es confia de forma cega en les instruccions de el CRTM que estan posat en un chip insertat en la placa base pel fabricant.
El TCG definix tres classes de raïls de confiança o RoT (de l'anglés root of trust). Són inherentemente segures i totes les entitats involucrades tenen que confiar en elles. Ademés, el seu comportament erròneu no pot ser detectat. Estos són: Raïl de confiança per a medicions o RTM (de l'anglés root of trust for measurement). És un motor de computació que s'encarrega de realisar les medicions d'integritat dels dispositius que formen la plataforma.
- Normalment es tracta del propi motor de còmput de la plataforma, controlat pel núcleu de el RTM o CRTM que és el primer conjunt d'instruccions eixecutat s'establix una nova cadena de confiança. Quan el sistema és reseteado, la CPU escomença eixecutant el CRTM.
- Atres voltes és realisat directament pel propi hardware usant un processador d'última generació.
Raïl de confiança per a l'almagasenament o RTS (de l'anglés root of trust for storage). És el que alberga de forma segura les mides d'integritat i protegix les senyes i claus criptográfiques usades per la plataforma confiable i almagasenats en almagasenament externs. El RTS també pot protegir de forma robusta i segura claus i senyes. Per eixemple sol ser usat per a almagasenar claus, passwords i certificats digitals Raïl de confiança per a informes o RTP (de l'anglés root of trust for reporting). És el que informa de forma fiable a atres entitats de les medicions almagasenades en el RTS.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Trusted-Computing Technologies for the Protection of Critical Information Systems
- Archivat el 10 de giner de 2017 archivat en Wayback Machine.. [Antonio Lioy] et ali. Politecnico vaig donar Torino. Journal of Information Assurance and Security 4 (2009) 449-457
- ↑ Stallman, Richard. «¿Pot confiar en el seu ordenador?». gnu.org.
- ↑ Ross Anderson, "Cryptography and Competition Policy - Issues with ‘Trusted Computing’ ", in Economics of Information Security, from séries Advances in Information Security, Vol. 12, April 11, 2006.
- ↑ F. Stajano, "Security for whom? The shifting security assumptions of pervasive computing", Lecture notes in computer science, vol. 2609, pp. 16-27, 2003.
- ↑ Un Enfocament en la Protecció de Sistemes d'Agents. Antonio Muñoz Gallego. Departament de Llenguage i Ciències de la Computació. Universitat de Màlaga
- ↑ 6,0 6,1 Trusted Computing and Trusted Network Connect in a Nutshell. Trusthsh. 21 Nov 2008
- ↑ Attestation and Trusted Computing. J. Christopher Bare. Març de 2006
- Este artícul conté una traducció derivada de «Computación confiable» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.