Servidor


Un servidor és un conjunt de computadores capaces d'atendre les peticions d'un client i tornar-li una resposta en concordancia. Els servidors es poden eixecutar en qualsevol tipo de computadora, inclús en computadores dedicades a les quals se'ls coneix individualment com «el servidor». En la majoria dels casos una mateixa computadora pot proveir múltiples servicis i tindre varis servidors en funcionament. La ventaja de montar un servidor en computadores dedicades és la seguritat. Per esta raó la majoria dels servidors són processos dissenyats de manera que puguen funcionar en computadores de propòsit específic.
Els servidors operen a través d'una arquitectura anomenada client-servidor. Els servidors són programes de computadora en eixecució que atenen les peticions d'atres programes: els clients. Per tant, el servidor realisa atres tasques per a benefici dels clients; els oferix la possibilitat de compartir senyes, informació i recursos d'hardware i software. Els clients usualment es conecten al servidor a través de la ret, pero també poden accedir a ell a través de la computadora a on està funcionant. En el context de rets Internet Protocol (IP), un servidor és un programa que opera com a oyent d'un socket.[1]

Comunament, els servidors proveïxen servicis essencials dins d'una ret, ya siga per a usuaris privats dins d'una organisació o companyia, o per a usuaris públics a través d'Internet. Els tipos de servidors més comuns són servidor de base de senyes, servidor d'archius, servidor de correu, servidor d'impressió, servidor web, servidor de joc, i servidor d'aplicacions.[2]
Un gran número de sistemes usa el model de ret client-servidor, entre ells els llocs web i els servicis de correu. Un model alternatiu, el modele ret peer-to-peer, permet a totes les computadores conectades actuar com a clients o servidors concorde a les necessitats.
Http
[editar | editar còdic]El terme servidor és àmpliament utilisat en el camp de les tecnologies de l'informació. A pesar de l'àmplia disponibilitat de productes etiquetats com a productes de servidors (tals com a versions de hardware, software i OS dissenyades per a servidors), en teoria, qualsevol procés computacional que compartixca un recurs en un o més processos clients és un servidor. Prengam com a eixemple l'acció de compartir archius. Mentres que l'existència d'archius dins d'una computadora no la classifica com un servidor, el mecanisme del sistema operatiu que compartix estos archius als clients sí és un servidor.
De manera similar, considerem una aplicació web servidor (com per eixemple el servidor multiplataforma "Apache"). Este servidor web pot eixecutar-se en qualsevol tipo de computadora que complixca en els requeriments mínims. Per eixemple, mentres un ordenador portàtil (en inglés: laptop) o computadora personal usualment no són considerades com a servidors, en certs casos (com l'anterior) poden complir el rol d'un i per lo tant ser denominades servidors. En este cas, és el rol de la computadora el que la coloca en la categoria de servidor.
En el sentit del hardware, la paraula servidor normalment etiqueta models de computadora dissenyats per a hostajar un conjunt d'aplicacions que té gran demanda dins d'una ret. En esta configuració client-servidor, un o més equips (lo mateix una computadora que un programa informàtic), compartixen informació entre ells de manera que un actua com amfitrió (en inglés: host) dels atres.
Casi totes les computadores personals poden actuar com un servidor, pero un servidor dedicat tindrà qualitats més adequades per a un ambient de producció. Entre estes qualitats es poden mencionar una unitat central de processament (CPU) més ràpida, memòria d'accés aleatori (RAM) millorada per a alt eixercite, i majors capacitats d'almagasenament en forma de múltiples discs durs. Els servidors també conten en atres qualitats com a fiabilitat, disponibilitat i capacitat de servici (RAS per la seua sigles en idioma anglés) i tolerància a fallos, esta última en forma de redundància en quant al número de fonts, en almagasenament de senyes com un grup redundante de discs independents (RAID) i vàries conexions de ret.
Els servidors es varen tornar comuns a principis de 1990 en la mida en que els negocis varen començar a utilisar computadores personals per a brindar servicis que anteriorment s'estajaven en mainframes o en microcomputadoras. Els primers servidors d'archius contaven en múltiples torres de CD, utilisats per a estajar grans aplicacions de bases de senyes.cita requerida
Entre 1990 i el 2000 l'aument en l'us de hardware específic va marcar el advenimiento aplicacions de servidor autosuficients. Un d'estes aplicacions ben conegudes és el Google Search Appliance, que combina hardware i software en un paquet out-of-the-box packaging. Productes similars varen ser el Cobalt Qube i el RaQ. Eixemples més senzills de dits equips inclouen switches, routers, gateways, i servidors d'impressió, els quals són fàcilment utilisables a través d'una configuració plug-and-play.
Els sistemes operatius moderns com Microsoft Windows o les distribucions de Linux semblen haver segut dissenyats seguint una arquitectura client-servidor. Estos sistemes operatius es abstrauen del hardware, permetent a una gran varietat de software treballar en components de la computadora. D'alguna forma, el sistema operatiu pot ser vist com un servidor de hardware al software puix, llevat en els llenguages de programació de baix nivell, el software deu interactuar en el hardware a través d'un API.
Estos sistemes operatius són capaços d'eixecutar programes en un segon pla els quals són cridats servicis o daemons. Estos programes, entre els que es troba el Servidor HTTP Apache prèviament mencionat, poden permanéixer en un estat dormit fins que siga necessari el seu us. Com qualsevol software que brinde servicis pot ser cridat servidor, les computadores personals modernes es poden vore com a boscs d'aplicacions clients i servidors operant en paralel.
El propi Internet és un bosc de servidors i clients. Solament en el fet de solicitar una pàgina web d'un servidor a pocs quilómetros de distància comporta a satisfer una pila de protocols de ret que inclouen varis eixemples de l'us de hardware i software per a servidors. Els més senzills d'estos són els routers, mòdems, servidors DNS, ademés d'uns atres sense l'interacció dels quals no podríem accedir a la web.
L'aparició de la computació en el núvol permet servidors d'almagasenament, aixina com compartir recursos en un fondo comú; igualment permet als servidors mantindre un major grau de tolerància als fallos.
Requeriments de hardware
[editar | editar còdic]
Els requeriments de hardware per als servidors varien en dependència del tipo d'aplicació del servidor. La velocitat de la CPU no és tan crítica per a un servidor com lo seria per a una màquina d'escritori. El deure els servidors de proveir servicis dins d'una ret a un gran número d'usuaris impon diferents requeriments, tals com a conexions d'alta velocitat i altes prestacions per a tots els dispositius d'I/O. Com generalment s'accedix als servidors a través de la ret, estos poden funcionar sense necessitat d'un monitor o atres dispositius d'entrada. Aquells processos que no són necessaris per a les funcions del servidor no s'utilisen. Molts servidors no conten en una interfaç gràfic d'usuari (GUI) ya que esta funcionalitat consumix recursos que poden ser utilisats per atres processos. Igualment els interfaços d'àudio i USB també poden ser omeses.
Els servidors funcionen per llarcs periodos de temps sense interrupció i la seua disponibilitat deu ser alta la major part del temps, fent que la confiabilidad i durabilitat del hardware siguen extremadament importants. Encara que els servidors poden ser ensamblados a partir de peces per a computadores comunes, aquells servidors que realisen tasques crítiques dins de l'infraestructura d'una empresa són idealment molt tolerants a falles i utilisen hardware especialisat en taxa de fallo per a maximizar el seu temps de funcionament, puix una simple falla de poc temps de duració pot representar costs majors als de comprar les peces i instalar tot el sistema. Els servidors poden incloure discs de major capacitat i velocitat, sistemes de refredat per aigua, majors disipadores per a reduir la calor, abastiment d'energia ininterromput que garantise el funcionament del servidor davant una falla del suministrament elèctric. Estos components oferixen un major eixercite i confiabilidad en correspondència a un major preu. La redundància de hardware —instalar més d'una instància d'un mòdul com la font o el disc dur disposts de forma tal que si un falla l'atre es trobe automàticament disponible— és àmpliament utilisada. S'utilisen dispositius de memòria ECC que detecten i corrigen errors; atres tipos de memòria que no són ECC poden comportar a una corrupció de les senyes.[3]
Per a aumentar la confiabilidad la majoria dels servidors utilisen memòria per a detecció i correcció d'errors, discs redundantes, fonts redundantes i més. És comú que estos components poden ser substituïts en calent, permetent que els tècnics puguen canviar peces defectuoses en un servidor sense la necessitat de tindre que apagar-ho. Els servidors conten usualment en millors disipadores per a previndre un sobrecalentamiento. Com en la majoria dels casos els servidors són administrats per administradors de sistema calificats, el sistema operatiu en que conten està més enfocat en l'estabilitat i l'eixercite que en semblar acollidor i fàcil d'usar, sent Linux el que major per cent d'us pren.
Com la majoria dels servidors són sorollosos i necessiten d'estabilitat en el suministrament elèctric, bon accés a Internet, i major seguritat, és comuna almagasenar-los en centres de servidors. Com els servidors s'agrupen sempre es busca reduir el consum energètic, puix l'energia extra utilisada produïx un aument de la temperatura en el habitació lo que provocant que s'excedixquen els llímits de temperatura acceptables; per això la majoria de les habitacions per a servidors conten en equips d'aire acondicionat. La coberta de la majoria dels servidors tendix a ser plana i ampla (usualment medida en "unitats rack"), adaptada per a almagasenar varis dispositius junts en un soporte per a servidors. A diferència de les computadores ordinàries els servidors poden ser configurats, encesos, apagats o reiniciats remotament usant administració remota, usualment basada en IPMI.
Hi ha molts servidors que es demoren en arrancar el hardware i inicializar el sistema operatiu. És freqüent que els servidors realisen extenses proves de memòria abans de inicializar ademés l'inicialización i verificació de servicis d'administració remots. Els controladors de discs durs inicien els dispositius secuencialment, en lloc de tots al mateix temps, per a no sobrecarregar la font d'alimentació en la càrrega d'arrancada, i després inicien el chequeo del sistema RAID per a provar que les operacions redundantes funcionen de forma correcta. És comú que un servidor prenga varis minuts per a inicializarse pero pot ser que no siga necessari reiniciar-ho en mesos o anys.
Vore també
[editar | editar còdic]- Servidor de mapes en internet
- Servici d'estage d'archius
- Computació en el núvol
- Estage web
- Client-servidor
- Peer-to-peer
- Servidor web
- Servidor virtual
- Servidor d'archius
- servidor d'impressió
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaWiley, 2011 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMenjar i stevens, 1993 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLi - Huang - Shen i Chu, 2010
- Este artícul conté una traducció derivada de «Servidor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.