Client-servidor

La arquitectura client-servidor és un model de disseny de software en el que les tasques es repartixen entre els proveïdors de recursos o servicis, cridats servidors, i els demandants, cridats clients. Un client realisa peticions a un atre programa, el servidor, qui li dona resposta. Esta idea també es pot aplicar a programes que s'eixecuten sobre una sola computadora, encara que és més ventajosa en un sistema operatiu multiusuario distribuït a través d'una ret de computadores. Eixemples alguns d'aplicacions que usen el model client/servidor són el Correu electrònic, un Servidor d'impressió i la World Wide Web.

En esta arquitectura la capacitat de procés està repartida entre els clients i els servidors, encara que són més importants les ventages de tipo organisatiu degudes a la centralisació de la gestió de l'informació i la separació de responsabilitats, lo que facilita i clarifica el disseny del sistema.

La separació entre client i servidor és una separació de tipo llògic, a on el servidor no s'eixecuta necessàriament sobre una sola màquina ni és necessàriament un sol programa. Els tipos específics de servidorés inclouen els servidors web, els servidors d'archiu, els servidors del correu, etc. Mentres que els seus propòsits varien d'uns servicis a uns atres, l'arquitectura bàsica seguirà sent la mateixa.

Una disposició molt comuna són els sistemes multicapa en els que el servidor es descompon en diferents programes que poden ser eixecutats per diferents computadoras aumentant aixina el grau de distribució del sistema.

La ret client-servidor és una ret de comunicacions en la qual els clients estan conectats a un servidor, en el que se centralisen els diversos recursos i aplicacions en que es conta; i que els posa a disposició dels clients cada volta que estos són solicitats. Açò significa que totes les gestions que es realisen es concentren en el servidor, de manera que en ell es disponen els requeriments provinents dels clients que tenen prioritat, els archius que són d'us públic i els que són d'us restringit, els archius que són de només llectura i els que, pel contrari, poden ser modificats, etc. Este tipo de ret pot utilisar-se conjuntament en cas que s'estiga utilisant en una ret mixta.

Característiques

En l'arquitectura C/S el remitent d'una solicitut és conegut com client. Les seues característiques són:

És qui inicia solicituts o peticions, té per tant un paper actiu en la comunicació (dispositiu mestre o amo).
Espera i rep les respostes del servidor.
Per lo general, pot conectar-se a varis servidors al mateix temps.
Normalment interactua directament en els usuaris finals per mig d'una interfaç gràfic d'usuari.

Al receptor de la solicitut enviada pel client se li coneix com servidor. Les seues característiques són:

En iniciar-se espera a que apleguen les solicituts dels clients, eixercita llavors un paper passiu en la comunicació (dispositiu esclau).
Despuix de la recepció d'una solicitut, la processa i després envia la resposta al client.
Per lo general, accepta les conexions d'un gran número de clients (en certs casos el número màxim de peticions pot estar llimitat).

En l'arquitectura C/S les característiques generals són:

El Client i el Servidor poden actuar com una sola entitat i també poden actuar com a entitats separades, realisant activitats o tasques independents.
Les funcions de Client i Servidor poden estar en plataformes separades, o en la mateixa plataforma.
Cada plataforma pot ser escalable independentment. Els canvis realisats en les plataformes dels Clients o dels Servidors, ya siguen per actualisació o per tongada tecnològica, es realisen d'una manera transparent per a l'usuari final.
L'interrelació entre l'hardware i el software està basada en una infraestructura poderosa, de tal forma que l'accés als recursos de la ret no mostra la complexitat dels diferents tipos de formats de senyes i dels protocols.
La seua representació típica és un centre de treball (PC), en a on l'usuari dispon de les seues pròpies aplicacions d'oficina i les seues pròpies bases de senyes, sense dependència directa del sistema central d'informació de l'organisació.

Els servidors poden ser apátridas o stateful. Un servidor apátrida no guarda cap informació entre les peticions. Un servidor stateful pot recordar l'informació entre les peticions. L'alcanç d'esta informació pot ser global o sessió-específic. Un servidor d'HTTP per a les pàgines estàtiques HTML és un eixemple d'un servidor apátrida, mentres que Apache Tomcat és un eixemple de servidor stateful.

L'interacció entre el client i el servidor es descriu a sovint usant diagrames de seqüència. Els diagrames de seqüència s'estandardisen en l'UML. És important que els clients no interactuen entre sí ni que ho facen clients de capes baixes cap a uns atres de capes més altes, per això tot té que passar pel servidor.

Un atre tipo d'arquitectura de ret es coneix com a arquitectura de parell-a-parell perque cada nodo o cas del programa és un “client” i un “servidor” i cada u té responsabilitats equivalents. Abdós arquitectura estan en us ampli.

Comparació de l'arquitectura C/S en atres arquitectura de ret

Comparació en les rets de parells

Les rets de parells, també conegudes com a rets parell-a-parell o peer - to - peer (abreviat en les sigles P2P) són un atre tipo d'arquitectura de ret.

Comparació en l'arquitectura Client-Coa-Client

Si be la clàssica arquitectura C/S requerix un dels punts terminals de comunicació per a actuar com un servidor, que pot ser alguna cosa més difícil d'aplicar, l'arquitectura Client-Coa-Client habilita a tots els nodos per a actuar com a clients simples, mentres que el servidor actua com una coa que va capturant les peticions dels clients (un procés que deu passar les seues peticions a un atre, ho fa a través d'una coa, per eixemple, una consulta a una base de senyes, llavors, el segon procés conecta en la base de senyes, elabora la petició, la pansa a la base de senyes, etc.). Esta arquitectura permet simplificar en gran medida l'implementació de software. L'arquitectura P2P originalment es va basar en el concepte "Client-Coa-Client".

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Cliente-servidor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.