Anar al contingut

Multiusuario

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
HP 3000, primer ordenador multiusuario.

La paraula multiusuario es referix a una característica de certs sistemes operatius, encara que en ocasions també pot aplicar-se software un atre tipo (i. j. aplicacions de base de senyes) i inclús a sistemes de còmput. En general se li crida multiusuario a la característica d'un sistema operatiu o programa que permet proveir servici i processament a múltiples usuaris simultàneament. L'acció es produïx estrictament en forma pseudo-simultànea baix el concepte temps compartit. En ocasions poden aplicar-se a programes de computadora d'un atre tipo i inclús a sistemes de compute. En contraposició existixen els sistemes monousuario, que proveïxen servici i processament a un sol usuari al mateix temps. En la categoria de multiusuario es troben tots els sistemes que complixen simultàneament les necessitats de dos o més usuaris, que compartixen els mateixos recursos. Actualment este tipo de sistemes s'ampren especialment en rets, pero els primers eixemples de sistemes multiusuario varen ser els centralisats, aquells en que múltiples usuaris compartien una única unitat central, en recursos de CPU, disc i memòria, a través de l'us de múltiples terminals "beques" (monitors i teclats).

En un sistema multiusuario els recursos que es compartixen són, normalment, una combinació de:

De tal modo que múltiples usuaris utilisen una única computadora, compartixen programes i usen un sistema operatiu unificat. Cada usuari té l'impressió de que és atés simultàneament.

En els sistemes operatius antics, l'idea de multiusuario guarda el significat original de que este pot ser utilisat per varis usuaris al mateix temps, permetent l'eixecució concurrent de programes per part de distints usuaris. Encara que l'idea original de temps compartit o l'us de terminals beques no és ya el més utilisat. Açò degut a que els computadors moderns poden tindre múltiples processadors, o proveir els seus interfaços d'usuari a través d'una ret, o en casos especials, ya ni tan sols existix un sol computador físic proveint els servicis, sino un conjunt de computadores en ret o conectades per un bus d'alta velocitat i actuant en concert per a formar un clúster.

El principi del concepte és facilitar compartir els recursos de processament, almagasenament i perifèrics varis, reduint el temps ocioso en el (o els) processador(és), i indirectament implica reducció dels costs d'energia i equipament per a resoldre les necessitats de còmput dels usuaris. Eixemples de sistemes operatius en característica de multiusuario són VMS i Unix, aixina com les seues múltiples derivació (i. g. IRIX, Solaris, etc.) i els sistemes tipo Unix com Linux, FreeBSD i Mac VOS X.

En la família dels sistemes operatius Microsoft Windows, des de Windows 95 fins a la versió Windows 2000, proveïxen soport per a ambients personalisats per usuari, pero no admeten l'eixecució de múltiples sessions d'usuari per mig de l'entorn gràfic.

Les versions de Windows 2000 server i Windows 2003 server oferixen el servici, que permet l'eixecució remota de diferents sessions d'usuari.

Usuaris i grups

[editar | editar còdic]

En Linux hi ha dos tipos de contes, unes d'usuari personalisat (l'informació del qual es guarda en /etc/passwd) i unes atres de grup d'usuaris (que es guarden en /etc/group/). Estos usuaris poden tindre distints privilegis d'accés als recursos (dispositius d'almagasenament, administrar sistema, conectar a internet, conectar a rets inalàmbriques en un mòdem, configurar impressores, etc.)

Vore també

[editar | editar còdic]