LTSP
Linux Terminal Server Project o LTSP són un conjunt d'aplicacions servidors que proporcionen la capacitat d'eixecutar Linux en computadorés de poques prestacions de velocitat o de baix cost, permetent reutilisar equips que actualment resulten obsolets pels alts requisits que demanen els sistemes operatius. LTSP es distribuïx baix llicència GNU GPL de software lliure. L'última versió estable és la 5.0 (10 de març del 2007).
El sistema de funcionament del LTSP consistix en repartir per mig de la ret el núcleu Linux que és eixecutat pels clients i que posteriorment eixecutaren seqüències de scripts típics d'una mini distribució. Els clients podran accedir a les aplicacions per mig d'una consola textual o per un servidor gràfic que es compartix utilisant el protocol XDMCP.
Actualment un dels camps a on s'utilisa prou LTSP és en l'educació, pel seu baix cost d'implantació que sol tindre.
LTSP ha servit de base per a vàries Distribucions Linux, la més destacada és K12LTSP (basada en Fedora Core), també es troben Deworks, Edubuntu, Skolelinux i Trisquel GNU/Linux en la seua versió per a educació.
Actualment, la compatibilitat d'este servidor de terminals s'ha estés a totes les plataformes Linux d'us comú, i el seu rendiment i capacitat ha millorat en l'última versió.
Un atre us, encara que en major complexitat d'implantació, és per al maneig i gestió d'estacions de treball d'ofimàtica per a empreses o atres aplicacions que no es basen en arts gràfiques o qualsevol aplicació que requerixca alt rendiment gràfic.
Procés de càrrega del LTSP
[editar | editar còdic]En el servidor LTSP, un ambient chroot és iniciat en un sistema operatiu Linux i un ambient X mínims.
Quan un client[1] és carregat[2] des d'un dispositiu d'arrancada local (com un disc dur, CD-ROM o disc USB), es carrega un menut núcleu Linux des d'eixe dispositiu que inicializa el sistema i tots els perifèrics que reconega. Quan està configurat per a network booting (càrrega per ret), en els mecanismes Etherboot, Preboot Execution Environment (PXE) o NetBoot, el client primer solicita la seua pròpia direcció IP i la direcció IP per al servidor LTSP per mig de DHCP i carrega el núcleu Linux d'una image Linux preconfigurada en el servidor LTSP via el servici Trivial File Transfer Protocol (TFTP) que funciona en el servidor LTSP.
Durant este procés el client fa una (nova) solicitut DHCP per a la direcció IP del servidor LTSP i la ruta al seu ambient chroot. Quan esta informació és recuperada, el client monta la ruta en la seua sistema d'archius raïl via el servici Network File System (NFS) que corre en el servidor LTSP.
El client carrega Linux del sistema de fichers raïl montat NFS i finalment inicia el sistema de finestres X. El client es conecta en el manejador de login XDMCP en el servidor LTSP.
En cas del nou setup del MueKow (LTSP 5), el client primer construïx un túnel SSH cap a l'ambient X del servidor LTSP, a través del com iniciarà al manejador de login del LDM (en el servidor LTSP).
Des d'este punt alvance, tots els programes són iniciats en el servidor LTSP, pero mostrats en la pantalla del client i operats des del client.
Diferències entre el LTSP 4 i 5
[editar | editar còdic]Les diferències entre LTSP 4 i 5 es poden concretar en la següent taula:[3]
| Propòsit | LTSP 4 | LTSP 5 (MueKow) |
|---|---|---|
| GUI Export | XDMCP | ssh -X |
| Login remot/ X display manager | KDM/GDM | ubuntu. com/LdmImprovements LTSP Display Manager (LDM) |
| Método de distribució | LTSP tarball | Distribució nativa |
| Servidor d'autentificació | XDMCP server | SSH server |
Desplegue massiu en MILLE-Xterm
[editar | editar còdic]El Proyecte MILLE és finançat per les agències públiques i els districtes escolars canadencs en la província de Quebec. MILLE significa Modèle d'Infrastructure Logiciel Lliure en Éducation (Model d'infraestructura lliure per a l'educació) i apunta a les institucions educatives. Està compost de quatre subproyectes: un portal (basat en uportal), un stack middleware de font oberta, un CD en software lliure per a Windows/Mac, i finalment, MILLE-XTERM. El núcleu base de MILLE-XTERM és el LTSP. El MILLE-XTERM proporciona una infraestructura escalable per al desplegament massiu del X-Terminal.
Vore també
[editar | editar còdic]- Temps compartit
- Client llauger
- Multiseat
- Multiusuario
- Multitarea
- Tecnologia NX
- Servidor de terminals
- Arrancada des de ret
- Arrancada remota sense disc en Linux
- Virtualización d'escritori
- Servidor d'aplicacions
- Linutop
- Ndiyo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Any networked computer capable of running Linux
- ↑ James A. McQuillan. archive-it. org/all/20101223023419/http://ltsp. mirrors. tds. net/pub/ltsp/docs/ltsp-4.1-en. htmlAEN67 Chapter 1.1 from the LTSP 4.1 manual: The steps that the workstation will go through.
- ↑ Jonathan Carter (and
others). ubuntu. com/community/UbuntuLTSP/Tour Ubuntu LTSP Tour: Technical differences (between LTSP 4 and 5)
- ubuntu. com/community/UbuntuLTSP/Tour Archivat el 3 de març de 2012 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «LTSP» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.