Sistema Central
El sistema Central és una cordillera situada en el centre de la península ibèrica que travessa la denominada Replanell Central. En una orientació oest-este en la seua mitat occidental, i suroest-noreste en la seua mitat oriental, té una llongitut aproximada de 600 km i s'estén des del centre de Portugal fins al sistema Ibèric, en el centre-noreste d'Espanya. Constituïx la divisòria entre la submeseta nort i la submeseta sur, ademés de, administrativament, la separació natural entre la comunitat autònoma de Castella i Lleó,[nota 1] al nort, i les de Castella-la Mancha, Comunitat de Madrit i Extremadura, al sur. Llevat alguna excepció menor, constituïx també la divisòria entre les conques dels rius Duero i Tajo.
La major elevació del sistema és el pico Almanzor (2592 m sobre el nivell de la mar), situat en la serra de Gredos. La cordillera es subdivide en serres separades entre sí per grans valls o ports de montanya. De totes elles, les més importants per extensió són les següents, ordenades d'oest a est: Estrela, Gredos, Guadarrama i Ayllón. La base d'estes montanyes oscila dels 500 a 1200 metros.
Geologia
[editar | editar còdic]
El sistema Central és resultat de l'acurtada de la placa Ibèrica pel choc de les plaques Euroasiàtica i Africana, que va formar en les seues vores els orógenos de colisió dels Pirineus i les Bètiques. El sistema es va alçar durant l'orogènia alpina, en el Cenozoico, encara que els materials sobre els que s'assenta (el zócalo granític meseteño) siguen anteriors (de l'orogènia varisca).
Les roques han sofrit una forta erosió, per lo que s'han aplanado molt tant en els cims (conegudes pels montanyencs com "cuerdo") com en les estribaciones septentrionals i meridionals: és una cordillera formada per roques molt antigues pero en un relleu recent, d'edat similar a la dels Pirineus, els Alps, els Vages o el Himalaya. cita requerida
Formació
[editar | editar còdic]A mitan del Paleozoico mig (fa entre 360 i 290 millons d'anys), un substrat inicial d'antics granit i sediment es va escomençar a plegar i metamorfizar, originant-se els gneises. A finals del Paleozoico (entre 290 i 250 m.a.) dits materials es fracturen. S'inicia l'emplaçament en superfície de masses magmáticas, donant lloc als granit. En la fase final d'esta era es produïx l'elevació general de tota la cordillera. Des de finals del Paleozoico i durant el Mesozoico (entre 250 i 65 m.a.) es produïxen els processos d'erosió i desmantellament del relleu. També durant este últim es produïx una trasgresión marina, quedant en la superfície zones subaquàtiques i formant-se conques de sedimentación recobrint la plataforma continental en sediment que donaran lloc a les calcàrees. Estes es localisen hui en les vores de les serres i algunes de les seues fosses interiors.
En el Cenozoico o Terciario (entre 65 i 1,8 m.a.), actuen els processos que provoquen l'elevació del sistema i la compartimentació en blocs tal i com els trobem. L'erosió del massiç rocós provoca la farcidura sedimentario de les conques en arcosas.
L'acció glaciar del Cuaternario (fa 1,8 m.a. fins a hui) acabaria de modelar varis dels relleus actuals de la serra en menuts circs de tipo pirenaic, alguns eixemples es troben en les morrenas, menuts circs i estanys de Peñalara i Gredos, també algunes chafades glaciars han quedat en l'entorn del Pico Almanzor i La Maliciosa en forma de roques aborregadas-estriadas i menuts circs. En definitiva, en els últims dos millons d'anys, l'acció glaciar, la consolidació de la ret de rius i l'excavació de valls i terrats donen lloc a la morfologia actual del terreny.
Serres
[editar | editar còdic]
El terme "sistema Central" és un terme acadèmic puix no és compartit pels habitants de la zona, els quals es referixen a les diferents serres de les que es compon la cordillera i no tenen consciència d'un tot. Enumerades d'oest a est, les serres són les següents:
- Serra de Lousã, en la part centre-occidental de Portugal, separant les conques del Mondego i del Tajo (Trevim, 1205 m).
- Serra de l'Estrela, situada en el centre de Portugal (Torre, 1993 m).
- Serra de la Malcata, situada en el centre-oriental de Portugal (Alt del Machoca, 1075 m).
- Serra de Gata, entre les províncies de Càceres i Salamanca (Penya Canchera, 1592 m).
- Serra de França, al sur de la província de Salamanca (Pico de la Hastiala, 1735 m).
- Serra de Béjar, província de Salamanca (Canchal de la Cella, 2428 m).
- Serra de Gredos, en Àvila i Càceres (Pico Almanzor, 2592 m).
- Serra de la Horcajada, en Àvila (Risc de la Umbrela, 1562 m).
- Serra de Villafranca, en Àvila (Cerro Moros, 2059 m).
- Serra de Pedra Aguda, en Àvila (Pedra Aguda, 1817 m).
- La Serrota, en Àvila (Serrota, 2294 m).
- Serra de Hoyocasero, en Àvila (Navasolana, 1708 m).
- Serra de la Paramera, en Àvila (Pico Zapatero, 2160 m).
- Serra d'Àvila, en Àvila (Cerro de Gorría, 1727 m).
- Serra d'Ulls Albos, en Àvila i Segòvia (Creu de Ferro, 1657 m).
- Serra de Sant Vicente, en Toledo (Creus, 1373 m).
- Serra de Guadarrama, en Àvila, Madrit i Segòvia (Peñalara, 2428 m).
- La Dòna Morta, en Segòvia (La Pinareja, 2197 m)).
- Sèt Picos, en Segòvia i Madrit (Sèt Picos, 2138 m).
- La Maliciosa, en Madrit (Maliciosa, 2227 m).
- Corda Llarga, en Madrit (Cap de Ferro Major, 2383 m).
- Serra de Malagón, en Àvila, Madrit i Segòvia (Cova Valenta, 1903 m).
- Serra de la Morcuera, en Madrit (La Najarra, 2122 m).
- Serra de Canencia, en Madrit (Mondalindo, 1831 m).
- Serra de la Cabrera, en Madrit (Cancho Gros, 1564 m).
- Serra de Somosierra, en Segòvia i Madrit (Colgadizos, 1834 m).
- Serra de Ayllón, en Segòvia, Madrit i Guadalajara (Pico del Llop, 2274 m).
- Serra de la Pobla, en Madrit i Guadalajara (La Tornera, 1866 m).
- Serra de Ocejón, en Guadalajara (Ocejón, 2049 m).
- Serra d'Alt Rei, en Guadalajara (Alt Rei, 1858 m).
- Serra de Pela, en Guadalajara i Soria (Alvenc de Somolinos, 1548 m).
Les serres més extenses i importants del sistema Central són les de l'Estrela, la de Gata i la de Gredos en la mitat occidental, i la de Guadarrama i la de Ayllón en la mitat oriental. La cordillera enllaça en el seu extrem est en el sistema Ibèric a través de la serra de Pela, els Alts de Baraona i serra Ministra.
A continuació s'inclouen fotografies de vàries de les serres del Sistema Central, ordenades d'oest a est:
-
Serra de l'Estrela, la més occidental
-
Serra de Gata nevada
-
Chorrera dels Litueros en la serra de Somosierra
-
Serra de Ayllón, la més oriental
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vora Torres, J. A. (ed.) (2004). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 884. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ Vicente, G. de (2009) «Guia ilustrada dels cabalgamientos alpins en el Sistema Central» Reduca (Geologia). Serie Geologia Regional, 1(1): 1-30
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema Central» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>