Anar al contingut

Targeta de ret

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Targeta de ret


La targeta de ret, també coneguda com a placa de ret, adaptador de ret, adaptador LAN, interfaç de ret física,[1] o els seus térmens en anglés network interface card o network interface controller (NIC), la traducció lliteral del qual de l'anglés és «targeta d'interfaç de ret» (TIR), és un component d'hardware que conecta una computadora a una ret informàtica i que possibilita compartir recursos (com a archius, discs durs sancers, impressoras, i internet) entre dos o més computadoras, és dir, en una ret de computadores.

Implementació

[editar | editar còdic]
Una interfaz de red ATM.
Tarjeta de red ISA de 10 Mbps.
Tarjeta de red ISA, de 400 Mbps, en conectors RJ-45 per a 10BaseT, AUI i 10Base2.
Etiqueta de un enrutador UMTS con direcciones MAC para módulos LAN y WLAN
Tarjeta de red PCI de 10 Mbps.
Archiu:Ipv4 address. svg
Una direcció IPv4 tant en notació punt-decimal com en còdic binario
Archiu:Ipv6 address. svg
Descomposició d'una direcció IPv6 de la representació hexadecimal al seu valor binario.

Les primeres targetes d'interfaç de ret s'implementaven comunament en targetes d'expansió que es conectaven en un bus de l'ordenador. El baix cost i l'ubiqüitat de l'estàndart Ethernet va fer possible que la majoria dels ordenadors moderns tinguen un interfaç de ret integrada en la placa base. Les plaques base de servidor més noves poden inclús tindre interfaços de ret duals incorporades.

Les capacitats d'Ethernet estan ara integrades en el chipset de la placa base o implementades a través d'un chip Ethernet dedicat de baix cost, conectat a través del bus PCI (o el nou PCI Express), aixina que no es requerix una targeta de ret per separat a menos que es necessiten interfaços adicionals o s'utilise un atre tipo de ret.

Les modernes Targetes de ret oferixen funcions alvançades com a interfaç d'interrupció i DMA per als processadors host, soport per a múltiples coes de recepció i transmissió, particionamiento en múltiples interfaços llògics i processament de tràfic de ret en controlador, com el motor de descàrrega TCP.

La NIC poden utilisar una o més de les següents tècniques per a indicar la disponibilitat de paquets a transferir:

  • Polling, a on la CPU examina l'estat del perifèric baix el control del programa.
  • IRQ-I/S controlada, a on el perifèric alerta a la CPU de que està llest per a transferir senyes.

Ademés, els NIC poden utilisar una o més de les següents tècniques per a transferir senyes de paquets:

  • Entrada/eixida programada, a on la CPU mou les senyes cap a o des de la NIC a la memòria.
  • DMA, a on algun atre dispositiu que no siga la CPU assumix el control del bus de sistema per a moure senyes cap a o des de la NIC a la memòria. Açò elimina la càrrega de la CPU, pero requerix més llògica en la targeta.

Ademés, un búfer de paquets en la NIC pot no ser necessari i pot reduir la latencia. Existixen dos tipos de DMA:

  • DMA de tercers, en el que un controlador DMA distint del NIC realisa transferències.
  • Bus mastering, a on el propi NIC realisa transferències.

Una targeta de ret Ethernet normalment té un socket 8P8C a on està conectat el cable de ret. Les NICs més antigues també proporcionaven conexions BNC, o AUI. Alguns LEDs informen a l'usuari si la ret està activa i si es produïx o no transmissió de senyes. Les targetes de ret Ethernet solen soportar Ethernet de 10 Mbit/s, 100 Mbits/s i 1000 Mbits/s. Tals targetes són designades com "10/100/1000", lo que significa que poden soportar una taxa de transferència màxima nocional de 10, 100 o 1000 Mbit/s. També estan disponibles NIC de 10 Gbits/s[2][3]

Propòsit

[editar | editar còdic]

La NIC implementa els circuits electrònics necessaris per a comunicar-se sobre una ret de computadoras, ya siga utilisant cables com Token Ring, Ethernet, fibra, o sense cables com Wi-Fi, és per tant un dispositiu de capa física i un de capa d'enllaç de senyes ya que proporciona accés físic a un mig de ret i, per a IEEE 802 i rets similars, proporciona un sistema de direccionament de baix nivell per mig de l'us de la direcció MAC que s'assignen exclusivament a les targetes de ret.

Açò proporciona una base per a una pila de protocols de ret completa, permetent la comunicació entre menuts grups de computadores en la mateixa ret d'àrea local (LAN) i comunicacions de ret a gran escala a través de protocols enrutables, com Internet Protocol (IP).

Encara que existixen atres tecnologies de ret, les rets IEEE 802, incloses les variants Ethernet, han alcançat casi l'ubiqüitat des de mediats dels anys noranta.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]