Peripheral Component Interconnect

En informàtica, Peripheral Component Interconnect o PCI (en espanyol: Interconexió de Components Perifèrics), és un bus estàndar de computadoras per a conectar dispositius perifèrics directament a la placa base. Estos dispositius poden ser circuits integrats ajustats en esta (els cridats dispositius planars en l'especificació PCI) o targetes d'expansió que s'ajusten en conectors. És comú en computadores personals, a on ha desplaçat al ISA com a bus estàndar, pero també s'ampra en un atre tipo de computadores.

A diferència dels busos ISA, el bus PCI permet configuració dinàmica d'un dispositiu perifèric. En el temps d'arrancada del sistema, les targetes PCI i el BIOS interactuen i negocien els recursos solicitats per la targeta PCI. Açò permet assignació de les IRQ i direccions del port per mig d'un procés dinàmic diferent del bus ISA, a on les IRQ tenen que ser configurades manualment usant jumpers externs. Les últimes revisions d'ISA i el bus MCA d'IBM ya varen incorporar tecnologies que automatisaven tot el procés de configuració de les targetes, pero el bus PCI va demostrar una major eficàcia en tecnologia plug and play. Aparte d'açò, el bus PCI proporciona una descripció detallada de tots els dispositius PCI conectats a través de l'espai de configuració PCI.

L'especificació PCI cobrix el tamany físic del bus, característiques elèctriques, cronómetro del bus i els seus protocols. El “Grup d'Interés Especial de PCI” (PCI Special Interest Group) comercialisa còpies de l'especificació.

Resenya històrica

Ranuras PCI-X de 64 bits d'un Power Macintosh G4.

El PCI 1.0 va ser llançat el 22 de juny de 1992, i era solament una especificació a nivell de components.

El PCI 2.1 es va llançar al mercat el 1 de juny de 1995.

PCI va anar immediatament lloc a l'us dels servidors, reemplaçant als busos MCA i EISA com a opció al bus d'expansió. En PC va ser més llent en reemplaçar al VESA Local Bus i no va guanyar la suficient penetració en el mercat fins despuix de 1994 en la segona generació dels Pentium. Per a 1996 el VESA es va extinguir i les companyies varen reemplaçar fins a en les computadores 80486. Apple va adoptar el PCI per al Power Macintosh (reemplaçant al NuBus) a mitan de 1995 i el Performa (reemplaçant a LC PDS) a mitan de 1996.

Les noves versions PCI varen afegir característiques i millores en el rendiment, incloent un estàndart a 66MHz i 3,3V i un atre de 133MHz: cridats PCI-X. Abdós PCI-X 1.0b i PCI-X 2.0 són compatibles en els seus predecessors. En l'introducció de la versió serial PCI Express en el 2004, els fabricants de plaques base van incloent cada volta menys recalats PCI a favor del nou estàndart.

Autoconfiguración

El PCI té dos espais de direcció separats de 32-bit i 64-bit, corresponents a la memòria i port de direcció d'entrada/eixida de la família de processadors de X86. El direccionament és assignat pel software. Un tercer espai de direcció cridat “Espai de Configuració PCI” (PCI Configuration Space), el qual utilisa un esquema de direccionament corregit que permet al software determinar la cantitat de memòria i espai de direccions entrada/eixida necessari per cada dispositiu. Cada dispositiu que es conecta pot solicitar fins a sis àrees d'espai de memòria o espais de port entrada/eixida a través del seu registre d'espai de configuració.

En el típic sistema el firmware (o sistema operatiu) consulta tots els PCI a l'inici (via espai configuració PCI) per a averiguar que dispositius estan presents i quins recursos, dient a cada dispositiu quin és el seu estage. L'espai de configuració de PCI també conté una menuda cantitat d'informació de cada dispositiu el qual, ajuda al sistema operatiu a elegir els seus drivers, o a lo manco tindre un diàlec sobre la configuració del sistema.

Els dispositius poden tindre una ROM que conté còdics eixecutables per als x86 o processadors PA-RISC, un driver Open Firmware o un controlador EFI. Estos són normalment necessaris per a dispositius usats durant l'inici del sistema, ans que els seus controladors siguen carregats pel sistema operatiu.

Ademés estan els PCI Latency Timers, que són mecanismes per a que els dispositius PCI Bus-mastering compartixquen el bus PCI de manera més justa. A on ‘justa’ en este cas significa que els dispositius no usaran una porció tan gran de l'ample de banda del bus PCI disponible tal que atres dispositius no siguen capaços de realisar el seu treball. Açò no aplica a PCI-Express.

El modo de funcionament d'açò és perque cada dispositiu PCI pot operar en modo "mestre de busos" que és requerit per a implementar un rellonge, cridat rellonge de latencia que llimita el temps que cada dispositiu pot ocupar el bus PCI. Quan el contador alcança el 0 el dispositiu és solicitat per a abandonar el bus. Si no hi ha cap atre dispositiu esperant la propietat del bus pot simplement tornar a obtindre-ho i transferir més senyes.

Bibliografia

• ^{[enllaç trencat]}

Vore també

• AGP (Accelerated Graphics Port)
• EISA (Estendre Industry Standard Architecture)
• ISA (Industry Standard Architecture)
• MCA (Micro Channel Architecture)
• PCI Express
• Placa base
• Recalat d'expansió