Anar al contingut

Computadora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Summit (supercomputer).jpg
Computadora

Una computadora, computador o ordenador[1][2][3] és una màquina programable que eixecuta una série de comandos per a processar els senyes d'entrada, obtenint convenientment informació que posteriorment s'envia a les unitats d'eixida. Una computadora està composta per numerosos i diversos circuits integrats i varis elements de respal, extensió i accessoris, que en conjunt poden eixecutar tasques diverses en suma rapidea i baix el control d'un programa (software).

La constituïxen dos parts essencials, el hardware, que és la seua estructura física (circuits electrònics, cables, gabinet, teclat, rata, etc.), i el software, que és la seua part intangible (programes, senyes, informació, documentació, etc).

Des del punt de vista funcional és una màquina que posseïx, a lo manco, una unitat central de processament (CPU), una unitat de memòria i una atra d'entrada/eixida (perifèric). Els perifèrics d'entrada permeten l'ingrés de senyes, la CPU s'encarrega del seu processament (operacions aritmètic-llògiques) i els dispositius d'eixida els comuniquen als mijos externs. És aixina, que la computadora rep senyes, els processa i emet l'informació resultant, la que després pot ser interpretada, almagasenada, transmesa a una atra màquina o dispositiu o senzillament impresa; tot això a criteri d'un operador o usuari i baix el control d'un programa de computació.

El fet de que siga programable li permet realisar una gran varietat de tasques sobre la base de senyes d'entrada ya que pot realisar operacions i resoldre problemes en diverses àrees de l'activitat humana (administració, ciència, disseny, ingenieria, medicina, comunicacions, música, etc).

Bàsicament, la capacitat d'una computadora depén dels seus components hardware, mentres que la diversitat de tasques radica majorment en el software que admeta eixecutar i continga instalat.

Si be esta màquina pot ser de dos tipos, computadora analògica o sistema digital, el primer tipo és usat per a pocs i molt específics propòsits; la més difosa, utilisada i coneguda és la computadora digital (de propòsits generals); de tal modo que en térmens generals (inclús populars), quan es parla de «la computadora» s'està referint a una computadora digital. Les hi ha d'arquitectura mixta, cridades computadores híbrides, sent també estes de propòsits especials.


En la Segona Guerra Mundial es varen utilisar computadores analògiques mecàniques, orientades a aplicacions militars, i durant la mateixa época es va desenrollar la primera computadora digital, que es va cridar ENIAC; ella ocupava un enorme espai i consumia grans cantitats d'energia, que equivalen al consum de centenars de computadores actuals (PC).[4] Les computadores modernes estan basades en circuits integrats, mils de millons de voltes més veloces que les primeres màquines, i ocupen una chicoteta fracció del seu espai.[5]

Computadores simples són lo suficientment chicotetes per a residir en els dispositius mòvils. Les computadores portàtils, tals com tabletas, netbooks, notebooks, ultrabooks, poden ser alimentades per chicotetes bateries. Les computadores personals en les seues diverses formes són icons de la cridada era de l'informació i són lo que la majoria de la gent considera com a «computadora». No obstant, els sistemes embebidos també constituïxen computadores, i es troben en molts dispositius actuals, tals com electrodomèstics, teléfons inteligents, avions de combat, joguets, robots industrials, etc.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Computadora/Computador

[editar | editar còdic]
Archiu:X-4 with Female Computer - GPN-2000-001932.jpg
Una «computadora humana» (eufemisme per a personal de respal que efectuava càlculs llarcs) en un microscopi i una calculadora mecànica.

En l'espanyol que es parla en Amèrica s'utilisen térmens derivats del anglés computer i este a la seua volta del llatí computara 'calcular'. A partir de la raïl llatina, també varen sorgir computator (lit., «computador»; c. 1600), ‘el que calcula’, i computist («computista»; finals de el XIV), ‘expert en còmput calendárico o cronològic’.[6]


Segons el Oxford English Dictionary, el primer us conegut de la paraula computer en la llengua anglesa es troba en el llibre The Yong Mans Gleanings (1613), de l'escritor Richard Braithwait, per a referir-se a un arithmetician (aritmètic): «I haue Plantilla:Sic read the truest computer of Claves, and the best Arithmetician that euer Plantilla:Sic breathed, and he reduceth thy dayes into a short number». Este terme aludia a un “computador humà”, una persona que realisava càlculs o còmput. Computer va continuar en el mateix significat fins a mediats de el XX.[7] A finals d'este periodo, es contractaven a dònes com a computadores perque se'ls podien pagar menys que als seus colegues masculins.[8] En 1943, la majoria de les computadores humanes eren dònes;[9] per a referir-se a elles existia la forma femenina computress (“computadora”), que en el temps es va canviar a programmer (“programadora”).[10]

El Oxford English Dictionary registra que, a finals de el XIX, computer va escomençar a utilisar-se en el significat de «màquina calculadora».[7] L'us modern del terme per a «computador electrònic digital programable» data de 1945, basant-se en el concepte teòric de màquina de Turing publicat en 1937. ENIAC (1946), sigla de «computador i integrador numèric electrònic» (Electronic Numerical Integrator And Computer), generalment es considera el primer d'este tipo.[6]

Ordenador

[editar | editar còdic]

En l'espanyol que es parla en Espanya és predominant l'us del vocablo «ordenador», que prové del terme francés ordinateur i este a la seua volta del terme llatí ordinator.[11] La paraula «ordenador» va ser introduïda per IBM França en 1955, en acabant de que François Girard, llavors cap del departament de publicitat de l'empresa va tindre l'idea de consultar al seu antic professor de lliteratura en París, Jacques Perret. Junt en Christian de Waldner, llavors president de IBM França, varen demanar al professor Perret que sugerira un nom en francés per a la seua nova màquina electrònica de tractament de l'informació (IBM 650), evitant la traducció lliteral de la paraula anglesa computer (‘calculadora’ o ‘calculatriz’[12]), que en aquella época estava reservada per a les màquines científiques.

En 1911, una descripció de la màquina analítica de Babbage utilisava la paraula ordonnateur per a descriure la seua força motriu:[13]

«Pour aller prendre et reporter els nomenes… et pour els soumettre à l’opération demandée, il faut qu'il i ait dans la machine un organe spécial et variable : c'est l'ordonnateur. Cet ordonnateur est constitué simplement parell dones feuilles de carton ajourées, analogues à celle dones métiers Jacquard…». «Per a prendre i transferir els números... i sometre'ls a l'operació requerida, deu haver un orgue especial i variable en la màquina: est és el ordenador. Este ordenador es compon simplement de làmines de cartó en forats, similars als que s'utilisen en els telers de Jacquard...».
Manual de la màquina Babbage (en francés)

Perret va propondre una paraula composta centrada en el ordonnateur: ‘el que posa orde‘[14] i té la noció del orde eclesiàstic en l'Iglésia catòlica (ordinant).[11] Va sugerir, més precisament, ordinatrice électronique, de manera que el femení, segons ell, poguera distinguir millor l'us religiós de l'us contable de la paraula.[15] IBM França va conservar la paraula ordinateur i inicialment va tractar de protegir este nom com marca registrada, pero, com els usuaris varen adoptar fàcil i ràpidament la paraula ordinateur, l'empresa va decidir deixar-l'en el domini públic.[16]


En 1984, acadèmics francesos, en el debat Els jeunes, la technique et nous, que l'us del sustantiu ordonnateur és incorrecte, perque la funció de l'aparat és processar senyes, no donar órdens.[17] Mentres que uns atres —com també el creador del terme, Jacques Perret— coneixedors de l'orige religiós del terme, ho consideren el més correcte; es va parlar del fet de que la paraula «ordenador» guarda més relació en la funció ordenar que en donar órdens lo que seria més correcte per a la funció moderna d'estos aparats.[11] L'us de la paraula «ordenador» s'ha exportat als idiomes d'Espanya: l'aragonés, l'asturià, el gallec, el castellà, el català i el vasc.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Història de la computació.


Llunt de ser un invent d'una persona en particular, la computadora és el resultat evolutiu d'idees de moltes persones relacionades en àrees tals com l'electrònica, la mecànica, els materials semiconductors, la llògica, l'àlgebra i la programació.[18]

Cronologia

[editar | editar còdic]

Les principals fites en la història de la computació, des de les primeres ferramentes manuals per a fer càlculs fins a les modernes computadores de bojaca.[19]

  • 500 a. C.: s'utilisa l'àbac en antigues civilisacions com la China o la Sumerio, la primera ferramenta per a realisar sumes i restes.
  • Cap a 830: el matemàtic i ingenier persa Musa al-Juarismi va desenrollar la teoria del algoritme, és dir, la resolució metòdica de problemes d'àlgebra i càlcul numèric per mig d'una llista ben definida, ordenada i finita d'operacions.
  • 1614: l'escocés John Napier inventa el logaritmo neperiano, que va conseguir simplificar el càlcul de multiplicacions i divisions reduint-ho a un càlcul en sumes i restes.
  • 1620: l'anglés Edmund Gunter inventa la regla de càlcul, instrument manual utilisat des de llavors fins a l'aparició de la calculadora electrònica per a fer operacions aritmètiques.
  • 1623: l'alemà Wilhelm Schickard inventa la primera màquina de calcular, el prototip de la qual va desaparéixer poc despuix.
  • 1642: el científic i filòsof francés Blaise Pascal inventa una màquina de sumar (la pascalina), que utilisava rodes dentadas, i de la que encara es conserven alguns eixemplars originals.
  • 1671: el filòsof i matemàtic alemà Gottfried Wilhelm Leibniz inventa una màquina capaç de multiplicar i dividir.
  • 1801: el francés Joseph Jacquard inventa per a la seua màquina de teixir brocats una targeta perforada que controla el patró de funcionament de la màquina, una idea que seria amprada més alvance pels primers computadors.
  • 1833: el matemàtic i inventor britànic Charles Babbage dissenya i intenta construir la primera computadora, de funcionament mecànic, a la que va cridar la «màquina analítica». No obstant, la tecnologia de la seua época no estava lo suficientment alvançada per a fer realitat la seua idea.
  • 1841 : la matemàtica Ada Lovelace comença a treballar junt a Charles Babbage en lo que seria el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina, per lo que li la considera com la primera programadora de computadors.
  • 1890: el nortamericà Herman Hollerith inventa una màquina tabuladora aprofitant algunes de les idees de Babbage, que es va utilisar per a elaborar el cens d'Estats Units. Hollerith va fundar posteriorment la companyia que despuix es convertiria en IBM.
  • 1893: el científic suís Otto Steiger desenrolla la primera calculadora automàtica que es va fabricar i va amprar a escala industrial, coneguda com la Millonària.
  • 1936: el matemàtic i computólogo anglés Alan Turing formalisa els conceptes d'algoritme i de màquina de Turing, que serien claus en el desenroll de la computació moderna.
  • 1938: l'ingenier alemà Konrad Zuse completa la Z1, la primera computadora que es pot considerar com a tal. De funcionament electromecànic i utilisant relés, era programable (per mig de cinta perforada) i usava sistema binario i llògica booleana. A ella li seguirien els models millorats Z2, Z3 i Z4.
  • 1944: en Estats Units l'empresa IBM construïx la computadora electromecànica Harvard Mark I, dissenyada per un equip encapçalat per Howard H. Aiken. Va ser la primera computadora creada en Estats Units.
  • 1944: en Regne Unit es construïxen els computadors Colossus (Colossus Mark I i Colossus Mark 2), en l'objectiu de dessifrar les comunicacions dels alemans durant la Segona Guerra Mundial.
  • 1946: en l'Universitat de Pennsilvània es posa en funcionament l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator), que funcionava a vàlvules i va ser la primera computadora electrònica de propòsit general.
  • 1947: en Bell Labs, John Bardeen, Walter Houser Brattain i William Shockley inventen el transistor.
  • 1948: en Regne Unit es construïx el primer computador del món en programa almagasenat, el Manchester Baby, dissenyat per Frederic C. Williams, Tom Kilburn i Geoff Tootill, de l'Universitat de Mánchester.
  • 1949: el MESM va ser la primera computadora en Rússia i la segona programable en Europa continental, creada per un equip de científics baix la direcció de Serguéi Alekseevich Lébedev.
  • 1950: Kathleen Booth, crea el Llenguage ensamblador per a fer operacions en la computadora sense necessitat de canviar els cables de conexió, sino a través de targetes perforadora (programa o operació guardada per a usar-la quan siga necessari) les quals eren propenses a danyar-se per esta raó, a finals d'enguany es comença a desenrollar el llenguage de programació.
  • 1951 BESM El desenroll de les màquines BESM va començar en l'Institut de Mecànica de Precisió i Ciències de la Computació de la URSS (ITM i VT) en Moscou baix la supervisió de Serguéi Alekseevich Lébedev en 1950 com una continuació dels seus treballs en Kiev en la computadora MESM. Esta série de màquines es varen deixar de fabricar en 1987.
  • 1951: comença a operar l'EDVAC, concebuda per John von Neumann, que a diferència de la ENIAC no era decimal, sino binaria, i va tindre el primer programa dissenyat per a ser almagasenat.
  • 1953: IBM fabrica la seua primera computadora a escala industrial, l'IBM 650. S'amplia l'us del llenguage ensamblador per a la programació de les computadores. Les computadores en transistors reemplacen a les de vàlvulas, marcant el començ de la segona generació de computadores.
  • 1957: Jack S. Kilby construïx el primer circuit integrat.
  • 1961: en Regne Unit es construïx la Calculadora Anita en dos models, sent les primeres calculadores electròniques d'escritori del món.

Vore també

[editar | editar còdic]

Història

[editar | editar còdic]

Tipos de computadores

[editar | editar còdic]

Components i perifèrics

[editar | editar còdic]

Atres

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Plantilla:Cita DPD
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ En 1946, ENIAC requeria al voltant de 174 kW. En comparació, una laptop moderna consumix al voltant de 30 W; prop de sis mil voltes menys. «Approximate Desktop & Notebook Power Usage». University of Pennsylvania. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2009. Consultat el 29 de juliol de 2014.
  5. ↑ Les primeres computadores tals com Colossus i ENIAC eren capaces de processar entre 5 i 100 operacions per segon. Un modern microprocessador pot processar mils de millons d'operacions per segon, i moltes d'estes operacions són prou més complexes que en les seues predecessores.
  6. ↑ 6,0 6,1 «computer». Online Etymology Dictionary. Consultat el 24 d'abril de 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 «computer» (en en). Oxford English Dictionary. Oxford University Press. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2022. Consultat el 24 d'abril de 2021.
  8. ↑ Evans (2018). Broad band: the untold story of the women who made the Internet (en en), New York: Portfolio/Penguin, p. 23. OCLC 1080385286. ISBN 978-0-735-21175-9.
  9. ↑ (2013).Purdue University Press.Lafayette:15(1)
    1-9.ISSN 1481-4374.doi:10.7771/1481-4374.1972.
  10. ↑ (1975) A history of engineering and science in the Bell System. Communications sciences (1925-1980) (en en), Nova York: Bell Telephone Laboratories, p. 367. OCLC 1070356364. ISBN 978-0-932-76406-5. «When they began using computers, their classification changed from computress to the more esteemed title of programmer. Computing expertise diffused throughout the company wherever it was needed. This arrangement, which differed markedly from what evolved in most commercial establishments, and even in some other research labs, sprang directly from the historically collaborative environment of Bell Labs.»
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Ordinateur». presse-francophone.org. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2009. Consultat el 2022-11-01.
  12. ↑ «[1]». Consultat el 2022-11-01 (en és).
  13. ↑ (1911).Octave Doin et Fils.
  14. ↑ Napoléon Landais, Dictionnaire général et grammatical dones dictionnaires français, Didier - 1849.
  15. ↑ Plantilla:Lien web.
  16. ↑ Pierre Guiraud, Problèmes et méthodes de la statistique linguistique, (en francés) Springer, 1959, ISBN 9789027700254.
  17. ↑ L'us de la paraula ordenador. El Món.és.
  18. ↑ Prieto Espinosa (2006). «1. Conceptes fonamentals i evolució històrica», Introducció a l'informàtica, 4.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-84-481-4624-5.
  19. ↑ Campbell-Kelly (2014). «1. From Desktop to Pocket», Computer: A History of the Information Machine, 3.ª edició, Westview Press. ISBN 978-0-8133-4590-1.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Computadora&oldid=982316»