Anar al contingut

ENIAC

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ENIAC
Detall de la secció atrassera d'una part de el ENIAC, mostrant les vàlvules termoiòniques enceses.

ENIAC, acrònim de Ilectronic Numerical Integrator And Computer (Computador i Integrador Numèric Electrònic),[1][2] va ser una de les primeres computadores de propòsit general. Era Turing-completa, digital, i susceptible de ser reprogramada per a resoldre «una extensa classe de problemes numèrics».[3][4] Va ser inicialment dissenyada per a calcular taules de tir d'artilleria destinades al Laboratori d'Investigació Balística del Eixèrcit dels Estats Units.[5][6]

Estes taules consistien en calcular l'àngul d'inclinament, la relació entre l'alcanç d'una arma i el tipo de proyectil usat, la càrrega del propulsor i en alguns casos les condicions meteorològiques que influïen en l'us d'artilleria. En alvançar l'innovació armamentística i el desenroll de noves armes requeria noves taules, lo que ocupava la resolució d'una série d'equacions diferencials.[7]

Els ingeniers John Presper Eckert i John William Mauchly varen ser els que varen estar al cap del desenroll, dedicant-se Eckert al disseny del hardware i Mauchly al disseny conceptual. Varen dissenyar la computadora per a calcular taules balístiques, pero varen reconéixer que tenia el potencial de ser usat per a la resolució de varis problemes. Inclús degut a que la màquina va aplegar a estar totalment funcional en acabant de que la Segona Guerra Mundial acabara, va ser usada per a realisar càlculs relacionats al proyecte de la bomba de hidrogen abans de 1946.[8][9]


Aixina mateix, varen anar sis dònes les que es varen encarregar de programar la computadora: Betty Snyder Holberton, Betty Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence.[10][11][12][13][14][15][16]

Modalitats

[editar | editar còdic]

En general, li el ha considerat com la primera computadora de propòsit general, encara que este títul pertany en realitat a la computadora alemana Z1. Ademés està relacionada en el Colossus, que es va usar per a dessifrar còdic alemà durant la Segona Guerra Mundial i destruït despuix del seu us per a evitar deixar proves, sent restaurada per a un museu britànic. Era totalment digital, és dir, que eixecutava els seus processos i operacions per mig d'instruccions en llenguage màquina, a diferència d'atres màquines computadores contemporànees de processos analògics. El seu primer posada en marcha va ser el 10 de decembre de 1945 i es va presentar al públic el 14 de febrer de 1946.

La ENIAC va ser construïda en l'Universitat de Pennsilvània per John Presper Eckert i John William Mauchly, ocupava una superfície de 167 m² i operava en un total de 17 468 vàlvules electròniques o tubos de buit que a la seua volta permetien realisar prop de 5000 sumes i 300 multiplicacions per segon. Físicament, la ENIAC tenia 17 468 tubos de buit, 7200 diodos de cristal, 1500 relés, 70 000 resistències, 10 000 condensadores i cinc millons de soldadures. ENIAC solament tenia la capacitat de memòria per a llegir aproximadament 300 números, usant un llector de targetes perforades de IBM com el dispositiu d'entrada. Per un atre costat, la seqüència d'operacions funcionava conectant cables en taulers de conexió (plugboards) i contava en circuits llògics, lo que la feya diferent a lo ya existent en el món de la computació de la seua época.[8][17] Pesava 27 Tonellades, media 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, demorava semanes d'instalació manual.[18]


La ENIAC elevava la temperatura del local a 50 °C. Per a efectuar les diferents operacions, al principi calia canviar, conectar i reconectar els cables com es feya, en eixa época, en les centrals telefòniques, d'allí el concepte. Este treball podia demorar varis dies depenent del càlcul a realisar, encara que en permetre que els diferents elements pogueren operar en paralel feya que la màquina fora extremadament ràpida. Temps despuix, no obstant, va ser modificada per a convertir-l'en una màquina de programa almagasenat, utilisant les taules de constants (els grans armaris en rodes plens d'interruptors) per a almagasenar el còdic. Encara que açò va fer que la velocitat de la màquina fora menor, en tindre que realisar totes les seues operacions de manera purament seqüencial, va simplificar notablement el treball de programació.[19]

Un dels mits que rodeja a este aparat és que la ciutat de Filadèlfia, a on es trobava instalada, sofria d'apagons quan la ENIAC entrava en funcionament, puix el seu consum era de 160 kW.

A les 23:45 de el 2 de octubre de 1955 la ENIAC va ser desactivada per a sempre.

El disseny i la construcció de ENIAC varen ser finançats per l'Eixèrcit dels Estats Units, Cos d'Artilleria, Mando d'Investigació i Desenroll, dirigit pel general de Divisió Gladeon M. Barnes. El cost total va ser d'uns 487.000 dólars.[20] El contracte de construcció es va firmar el 5 de juny de 1943; el treball en l'ordenador va començar en secret en l'Universitat de Pennsilvània de l'Escola Moore d'Ingenieria Elèctrica[21] al més següent, baix el nom en clau de "Proyecte PX", en John Grist Brainerd com a investigador principal. Herman H. Goldstine va persuadir a l'Eixèrcit per a que finançara el proyecte, que ho va posar al front per a que ho supervisara en el seu nom.[22]

Fiabilitat

[editar | editar còdic]

ENIAC utilisava vàlvules termoiòniques de base octal, comunes en la seua época; els acumuladors decimals es feyen en vàlvules 6SN7, mentres que les vàlvules 6L7, 6SJ7, 6SA7 i 6AC7 s'usaven per a funcions llògiques. Numeroses vàlvules 6L6 i 6V6 es varen usar com guiadoras d'impulsos entre els cables que conectaven cada rack de el ENIAC.

Alguns experts electrònics varen predir que les vàlvules s'estropejarien en tanta freqüència que la màquina mai aplegaria a ser útil. Esta predicció va aplegar a ser parcialment correcta: vàries vàlvules es fonien casi tots els dies, deixant a ENIAC inoperant. Vàlvules de fabricació especial per a durar llargues temporades sense deteriorar-se no varen estar disponibles fins a 1948. La majoria d'estos fallos ocorrien durant els encesos o apagats de el ENIAC, quan els filaments de les vàlvules i els seus càtodos estaven baix estrés tèrmic. En la simple i costosa acció de mai apagar ENIAC, els ingeniers varen reduir els fallos de les vàlvules a l'acceptable sifra d'una vàlvula cada dos dies. D'acort en una entrevista en 1989 a Eckert, el fallo continu de les vàlvules és un mit: «Nos fallava una vàlvula aproximadament cada dos dies i conseguíem averiguar el problema en menys de 15 minuts». En 1954 el ENIAC va operar sense fallos durant 116 hores (prop de cinc dies).

Prestacions

[editar | editar còdic]

Calcular la trayectòria de proyectils i realisar operacions matemàtiques.


  • En 1,5 segons era capaç de calcular la potència 660.000 d'un número de 10 sifres.
  • ENIAC podia resoldre 5000 sumes o 300 multiplicacions en 1 segon.

Les programadores de ENIAC

[editar | editar còdic]

Si ben varen ser els ingeniers de ENIAC, Mauchly i Eckert, els que varen passar a el història, va haver sis dònes que es varen ocupar de programar la ENIAC, el història de la qual ha segut silenciada a lo llarc dels anys i recuperada en les últimes décades.[16][12] Classificades llavors com «subprofesionales», possiblement per una qüestió de gènero o per a reduir els costs laborals, este equip de programadores destacava per les seues habilitats matemàtiques i llògiques i varen treballar inventant la programació a mida que la realisaven.

En 1943, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, les calculistas i supervisores directes eren bàsicament dònes. Açò es deu a que per un costat, la Segona Guerra Mundial va ser un moment clau de l'història en lo que a l'ocupació de la dòna respecta, ya que els hòmens estaven reclutats en el combat i varen ser les dònes els qui els varen substituir en l'àmbit laboral. Un eixemple d'això són les noves organisacions civils i militars nortamericans com la WAAC (Women’s Auxiliary Army, de l'eixèrcit), WAVES (Women Accepted for Volunteer Emergency Service, de l'Armada) i la AWVS (l'American Women's Voluntary Services) que varen encaminar a les dònes cap a diverses ocupacions. La prensa va emfatisar l'importància de les màquines en la guerra i va fer una crida a les dònes en coneiximents mecànics a posar-se al servici de l'indústria i del govern baix el lema «women wanted».

Per un atre costat, les dònes dedicades a lo que hui en dia es considera programació, a diferència del sector masculí, no aspiraven a una ocupació professional en nivells superiors sino que es conformaven en llocs de poc renom en el món de la computació a on poder fer us de les seues capacitats. Segons Herman Goldstine (principal desenrollador de el ENIAC) va afirmar en una entrevista el 16 de novembre de 1994, que va anar el fet de que les dònes no aspiraren a majors càrrecs lo que les convertia en el treballador ideal. Els hòmens que treballaven en programació no ho veen com una meta sino com un treball momentàneu per a conseguir ingressos de forma ràpida. Els programadors aspiraven a una ocupació més valorada i es dedicaven a competir entre ells, de modo que no posaven tant esforç i dedicació en el seu treball com les dònes per a les quals la programació constituïa la seua única oportunitat laboral. En conseqüència, les dònes eren més meticulosas i ràpides que els hòmens en este treball i rebien un sòu més modest, per lo que la seua contractació suponia numeroses ventages.[23][24]

El grup de programadores de el ENIAC estava conformat per: Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence, els qui pràcticament no apareixen en els llibres de història de la computació, encara que varen dedicar llargues jornades a treballar en la màquina, utilisada principalment per a càlculs de trayectòria balística i equacions diferencials, contribuint al desenroll de la programació de computadores.[25]


Quan, posteriorment, la ENIAC es va convertir en una màquina llegendària, els seus ingeniers es varen fer famosos, mentres que mai se li va otorgar crèdit algun a estes sis dònes que es varen ocupar de la programació.[26][14]

Encara que les dònes escomençaren a ocupar llocs relacionats en l'ingenieria i la ciència en la Segona Guerra Mundial, les discriminació per gènero en el treball seguia estant present. El reconeiximent recaïa únicament en els líders varons i les fotografies publicitàries rara volta mostraven les contribucions de les dònes.

Molts registres de fotos de l'época mostren la ENIAC en dònes de peu front a ella. Fins a la década de 1980, es va dir inclús que elles eren només models que posaven junt a la màquina («Refrigerator ladies»). No obstant, estes dònes varen assentar les bases per a que la programació fòra senzilla i accessible per a tots, varen crear el primer set de rutines, les primeres aplicacions de software i les primeres classes en programació.[13] El seu treball va modificar dràsticament l'evolució de la programació entre les décades del 40 i el 50.[15][12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ John Presper Eckert Jr. i John W. Mauchly, Electronic Numerical Integrator and Computer, United States Patent Office, US Patent 3,120,606, presentada 26.6.1947, otorgada 4.2.1964, i invalidada el 9.10.1973 despuix del fallo judicial en “Honeywell v. Sperry Rand” 180 USPQ 673 (D. Minn. 1973).
  2. ↑ Goldstine, 1972
  3. ↑ Goldstine y Goldstine, 1946, p. 97
  4. ↑ Shurkin, 1996
  5. ↑ Goldstine, 1972, p. 214
  6. ↑ El primer us de ENIAC va ser la realisació de càlculs per a la bomba de hidrogen.
  7. ↑ «ENIAC» (en és). ETHW. Consultat el 2024-02-13.
  8. ↑ 8,0 8,1 «ENIAC» (en és). ETHW. Consultat el 2024-02-13.
  9. ↑ «ENIAC | History, Computer, Stands For, Machine, & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2024-02-16.
  10. ↑ The World's First Programmers, the Women of the ENIAC, to menja to NYC
  11. ↑ ENIAC Programmers Project - Honoring Computer Pioneers and Preserving Their Stories [1] archivat en Wayback Machine.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «ENIAC Programmers Project». Consultat el 27 de febrer de 2016.
  13. ↑ 13,0 13,1 ABC News (ed.): «First Computer Programmers Inspire Documentary». Consultat el 27 de febrer de 2016.
  14. ↑ 14,0 14,1 Women Proto-Programmers Get Their Just Reward
  15. ↑ 15,0 15,1 «Invisible Computers: The Untold Story of the ENIAC Programmers» (en anglés). Witi Technology. Consultat el 16 de maig de 2015.
  16. ↑ 16,0 16,1 (1999).Technology and Culture.40(3)
    455–483. doi 10.1353/tech.1999.0128.
  17. ↑ 1074100.1074376 (acm.org)
  18. ↑ «ENIAC, un dels primers servidors de l'història». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2013. Consultat el 28 de juliol de 2013.
  19. ↑ Jean Jennings Bartik: computer pioneer (en anglés), Truman State University Press. ISBN 9781612480862.
  20. ↑ Dalakov, Georgi. «ENIAC» (en anglés). Georgi Dalakov.
  21. ↑ Goldstine 1946
  22. ↑ Gayle Ronan Sims. «Herman Heine Goldstine» (en anglés). Philadelphia Inquirer.
  23. ↑ The Johns Hopkins University Press.
  24. ↑ W., Rossiter, Margaret (1984). Women scientists in America: struggles and strategies to 1940, Johns Hopkins University Press. OCLC 220720820.
  25. ↑ (2008) Una història de l'informàtica, UOC, S.L., pp. 62-63. ISBN 978-8497887090.
  26. ↑ «El ENIAC un pioner dels computadors». Museu de l'Informàtica. Universitat Politècnica de Valéncia. Consultat el 16 de maig de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=ENIAC&oldid=1008967»