Targeta perforada
La targeta perforada o simplement targeta és una làmina feta de cartulina que conté informació en forma de perforació segons un còdic binario. Estos varen ser els primers mijos utilisats per a ingressar informació i instruccions a una computadora en els anys 1960 i 1970. Les targetes perforades varen ser usades en anterioritat per Joseph Marie Jacquard en els telerés de la seua invenció, d'a on va passar a les primeres computadores electròniques. En la mateixa llògica es varen utilisar les cintes perforades.
Actualment les targetes perforades han segut reemplaçades per mijos magnètics i òptics d'ingrés d'informació. No obstant, molts dels dispositius d'almagasenament òptics, com per eixemple el CD-ROM, també es basen en un método similar a l'usat per les targetes perforades, encara que per supost els tamanys, velocitats d'accés i capacitat dels mijos actuals no admeten comparació en els antics mijos.
Història
[editar | editar còdic]
En 1725, un francés fill d'un fabricant d'òrguens, Basile Bouchon, adapta el concepte dels mecanismes de rellongeria utilisats en les caixes de música a la tasca repetitiva d'un teler operat a través d'una cinta perforada. Este invent serà perfeccionat el 1728 pel seu assistent, Jean-Baptiste Falcon, que utilisarà una série de targetes perforades lligades entre elles. En 1745 l'ingenier francés i inventor d'autómates mecànics, Jacques de Vaucanson, aplica els seus coneiximents i crea el primer teler automàtic. Sobre la base d'estos dos invents, en 1801 Joseph Marie Jacquard crea un famós teler mecànic de targetes perforades. Estes permetien que fins als usuaris més inexpertos pogueren elaborar complexos dissenys en una tela.
El matemàtic britànic Charles Babbage, coneixedor dels treballs de màquines calculadores realisades per Blaise Pascal i Gottfried Leibniz, va intentar entre 1833 i 1842 construir una màquina que fora programable per a fer qualsevol tipo de càlcul, no solament els referents al càlcul de taules logarítmiques o funcions polinòmiques. Esta va ser la màquina analítica. El seu proyecte incloïa dispositius d'entrada basats en les targetes perforades del teler Jacquard, un processador aritmètic, que calculava números, una unitat de control que determinava qué tasca devia ser realisada, un mecanisme d'eixida i una memòria a on els números podien ser almagasenats fins a ser processats. En 1842 l'ingenier, matemàtic italià Luigi Federico Menabrea escriu Nocions sobre la màquina analítica de Charles Babbage, text inicialment publicat en francés. Ada Lovelace, matemàtica i escritora britànica, filla de Lord Byron, es va enterar dels esforços de Babbage i es va interessar en la seua màquina. Lee i traduïx a l'anglés l'artícul de Menabrea, i en setembre de 1843 Lovelace publica en la revista Scientific Memoirs, en el títul de "Sketch of the analytical engine invented by Charles Babbage" el seu propi estudi sobre la màquina analítica, en la traducció com a anex. En un dels apartats, descriu en detall les operacions per mig de les quals les targetes perforades "teixirien" una seqüència de números en la màquina analítica. Este còdic està considerat com el primer algoritme específicament dissenyat per a ser eixecutat per un ordenador, encara que mai va ser provat, ya que la màquina mai va aplegar a construir-se.
Herman Hollerith va desenrollar la tecnologia de processament de targetes perforades de senyes per al cens dels Estats Units d'Amèrica de 1890 i va fundar la companyia Tabulating Machine Company (1895) la qual va anar una de les tres companyies que es varen unir per a formar la Computing Tabulating Recording Corporation (CTR), després renombrada IBM. IBM manufacturó i va comercialisar una varietat de unitats màquines de registre per a crear, ordenar, i tabular targetes perforades, encara després d'expandir-se en les computadores sobre el final de la década del 50. IBM va desenrollar la tecnologia de la targeta perforada com una ferramenta poderosa per al processament de senyes empresarials i va produir una llínea extensiva de unitats màquines de registre de propòsit general. Per a l'any 1950, les targetes IBM i les unitats màquines de registre IBM s'havien tornat indispensables en l'indústria i el govern. Do not fold, spindle or mutilate (No doblar, enrollar o mutilar) és una versió generalisada de l'advertència que apareixia en algunes targetes perforades, que es va convertir en un lema en l'era de la pos-Segona Guerra Mundial (encara que molta gent no tenia idea de lo que significava spindle).
Des de 1905 fins a 1955, les targetes perforades varen ser el primer mig per a l'ingrés i almagasenament de senyes, i el processament en computació institucional i segons els archius de IBM: «Per 1937 […] IBM tenia 32 prenses treballant en Endicott, N. Y., imprimint, tallant i apilant de 5 a 10 millons de targetes perforades cada dia».[1] Les targetes perforades eren usades inclús com a billets llegals, aixina com chècs i abonaments d'aforro del govern dels Estats Units d'Amèrica. Durant la década del 60, les targetes perforades varen ser gradualment reemplaçades com a primera mida per almagasenament de senyes en cintes magnètiques, mentres computadores millors i més capaces es varen fer disponibles. Les targetes perforades varen ser encara comunament usades per a ingrés de senyes i programació fins a mediats de la década de 1970, quan la combinació d'almagasenament de discs magnètics de més baix cost i terminals interactives assequibles sobre minicomputadoras més barates, varen fer obsoletes a les targetes perforades també per a este rol. No obstant, la seua influència viu a través de moltes convencions d'estàndarts i formats d'archius. Les terminals que varen reemplaçar a les targetes perforades, per eixemple l'IBM 3270, mostrava 80 columnes de text en modo text, per a compatibilitat en el software existent. Alguns programes encara operen en la convenció de 80 columnes de text, encara que cada volta menys, mentres que sistemes més nous ampren una interfaç gràfic d'usuari en tipos de fonts d'ample variable.
Hui en dia, les targetes perforades són majorment obsoletes i reemplaçades per atres métodos d'almagasenament, llevat per aplicacions especialisades.
Formats de targetes
[editar | editar còdic]En les primeres aplicacions de les targetes perforades, totes usaven disposicions específicament dissenyades i al principi es desconeixia quin era la seua utilitat. No va ser sino fins a al voltant de 1928 que les targetes perforades i les màquines es varen realisar "de propòsit general". Els bits rectangulars, circulares o ovalats de paper, es denominaven chad (recentment, chads) o chips (en la gerga IBM). Les senyes multicarácter, tals com a paraules o números grans, es conservaven en columnes adjacents de la targeta, conegudes com a camps. Al grup de targetes se li cridava mall. Una dels cantons superiors de la targeta apareixia normalment tallada, de manera que aquelles targetes que no estigueren orientades correctament, o les que tingueren diferents corts de cantó, pogueren ser fàcilment identificades. Les targetes comunament s'imprimien, per a que la posició de la fila i columna d'una perforació poguera ser identificada. Per a algunes aplicacions, l'impressió podia incloure camps, nomenats i marcats en llínees verticals, logotips i atres procediments.
Una de les targetes perforades més comunament impreses va ser la IBM 5081. És més, era tan comú que atres venedors de targetes usaven el mateix número (vore image la dreta) i fins als usuaris coneixien eixe número.
Formats de targetes perforades de Hollerith en 1887
[editar | editar còdic]La targeta perforada patentada per Herman Hollerith el 8 de juny de 1887 i usada en les màquines tabuladoras mecàniques en el cens de 1890 d'Estats Units d'Amèrica, era un tros de cartulina d'al voltant de 90 mm per 215 mm, en orificis redons i 20 columnes. Esta targeta pot ser vista en el lloc de Història de la Computació de l'Universitat de Columbia.[2]
Esta targeta tenia el mateix tamany que un dólar nortamericà en aquella época. Les raons sugerides per a fer-la d'este tamany eren les següents:
- Hollerith va sentir que la gent les tractaria en respecte si les feya d'eixe tamany.
- Les caixes d'este tamany ya estaven disponibles a preus barats, dissenyades per als bancs per a guardar els diners.
- L'equipament per a manejar estos tamanys de paper estaven disponibles per a l'Oficina del Cens dels Estats Units com a préstam del Departament del Tesor dels Estats Units.
Pero no hi ha evidència real que prove que alguna d'estes sugerències siga correcta.
Les targetes perforades de 45 columnes de Hollerith estan ilustrades en The application of the Hollerith Tabulating Machine to Brown's Tables of the Moon de Comrie.[3]
Targeta perforada de 90 caràcters de UNIVAC
[editar | editar còdic]
El format de la targeta perforada de Remington-Rand UNIVAC tenia 45 columnes i clots redons, en dos jocs de 6 llocs per a perforar en cada una. Les files de cada joc es rotulaven com 0, 1/2, 3/4, 5/6, 7/8 i 9.[4] [5]
Targeta perforada de format de 80 columnes de IBM
[editar | editar còdic]
Este format de targeta d'IBM, dissenyat en 1928,[6] tenia clots rectangulars, 80 columnes en 12 llocs de perforació cada una, i un caràcter per a cada columna. El tamany de la targeta era d'exactament 187,325 mm per 82,55 mm. Les targetes eren fetes de material pla, de 0,179 mm de gruixa. Hi ha al voltant de 143 targetes per cada polzada de gruixa. En 1964, IBM va canviar de cantons quadrats a redonejades.[7]
Les 10 posicions inferiors representaven (de dalt avall) els dígits del 0 al 9. Les dos posicions superiors d'una columna eren cridades perforació de zona 12 (superior), i perforació de zona 11. Originalment, solament es codificava informació numèrica, en una perforació per columna, indicant el dígit. Podien ser agregats signes a un camp sobreperforando el bit menys significatiu en una perforació de zona: 12 para suma i 11 para resta. Les perforació de zona també tenien atres usos en el processament, com indicar un registre mestre.
Més vesprada varen ser introduïts còdics per a lletres mayúscules i caràcters especials. Una columna en dos perforació (zona [12,11,0] + dígit [1-9]) era una lletra; 3 perforació (zona [12,11,0] + dígit [2-4] + 8) era un caràcter especial. L'introducció del EBCDIC en 1964 va permetre columnes en fins a 6 perforació (zones [12,11,0,8,9] + dígit [1-7]). IBM i atres fabricants varen usar codificació molt diferents per a caràcters de targetes de 80 columnes.
Per a algunes aplicacions de computadora, s'ampraven formats de número binario, a on cada clot representava un únic dígit binario (bit), cada columna (o fila) era tractada com un camp d'un bit simple, i qualsevol combinació de clots estava permesa. Per eixemple, les computadores científiques de la série 704/709/7090/7094 de IBM, tractaven cada fila com dos paraules de 36 bit, usualment en columnes d'1-72, ignorant les últimes 8 columnes (les 72 columnes eren seleccionades usant un panel de control). Atres computadores, com l'IBM 1130 o la System/360, usaven totes les columnes. Per a la diversió de l'operador o un visitant, en modo binario, les targetes podien ser perforades en totes les seues posicions perforables possibles al mateix temps, estes es denominaven targetes d'encaix.
El format de targeta de 80 columnes va dominar l'indústria, fent-se conegudes solament baixe el nom de targetes IBM, tant que fins a atres indústries varen deure fer targetes i equipament per a processar-les.
Targetes mark sense
[editar | editar còdic]Les targetes mark sense (electrográficas), desenrollades per Reynold B. Johnson en IBM, tenien óvals impresos que podien ser marcats en un llapis electrográfico especial. Les targetes podien ser perforades típicament en alguna informació inicial, com el nom i lloc d'un objecte d'inventari. L'informació a ser adherida, com la cantitat d'unitats de l'objecte en existència, podia ser marcada en els óvals. Les perforació de targetes en una opció per a detectar targetes mark sense podien llavors perforar l'informació corresponent en la targeta.
Targetes d'obertura
[editar | editar còdic]
Les targetes d'obertura tenen un clot rebanado en el costat dret de targeta perforada. Un tros de micropelícula de 35 mm que conté una image de microforma és montat en el clot. Les targetes d'obertura són usades per a diagrames d'ingenieria de qualsevol disciplina de l'ingenieria. L'informació sobre el diagrama, per eixemple, el número de dibuix, típicament és perforat i imprés en el restant de la targeta. Les targetes d'obertura tenen algunes ventages sobre els sistemes digitals per a archivar informació.[8]
Targeta perforada IBM de 51 columnes
[editar | editar còdic]Este format de targeta perforada IBM va ser una targeta de 80 columnes acurtada. L'acurtada a voltes es realisava tallant i llevant, en el moment de la perforació, un tros d'una targeta de 80 columnes. Estes targetes varen ser usades en algunes aplicacions de venda minorista i inventaris.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «IBM Archives: Endicott card manufacturing». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2013. Consultat el 2024-12-31.
- ↑ «Columbia University Computing History: Hollerith 1890 Census Tabulator». Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2007. Consultat el 14 d'octubre de 2023.
- ↑ Plates from: (1932).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.92(7)
- 694-707.
- ↑ Per al codificat de targeta de 90 caràcters, vore
- ↑ «The Punched Card». Quadibloc.com. Consultat el 5 d'octubre de 2013.
- ↑ IBM Archive: 1928 [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ «IBM Archives: Old and new punched cards». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2023. Consultat el 2024-12-31.
- ↑ EDM Consultants.Consultat el 10 d'octubre de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarjeta perforada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.