Teler de Jacquard
_Chemnitz.JPG)
El teler de Jacquard és un teler mecànic inventat per Joseph Marie Jacquard en decembre de 1800 i presentat en públic en la 2ª Exposició industrial celebrada en París del 19 al 25 de setembre de 1801,[1][2] a on va rebre una medalla de bronze en un concurs de teixit de rets de peixca.[3] Considerat el primer robot programable, el artilugio utilisava targetes perforades per a conseguir teixir patrons en la tela, permetent que fins als usuaris més inexpertos pogueren elaborar complexos dissenys. L'invenció es basava en els instruments que anteriorment varen dissenyar Basile Bouchon (1725), Jean-Baptiste Falcon (1728) i Jacques Vaucanson (1740), tots ells de nacionalitat francesa.[4]
Encara que sempre s'ha denominat teler de Jacquard, el teler de Jacquard en sí és la màquina inferior que intersecciona els fils per a produir la tela, mentres que lo que verdaderament va inventar Jacquard és la màquina que produïx el moviment independent dels fils d'urdimbre per a conseguir el dibuix solicitat a través de les armuras o lligaments insertats en les diferents zones del teixit.
Evolució
[editar | editar còdic]Vincenzi
[editar | editar còdic]Les primeres màquines desenrollades a partir del seu invent, denominades vincenzi, utilisaven el propi cartó perforat per al moviment directe de les agulles que feyen pujar i baixar els fils, la qual cosa implicava una movilitat llimitada en el temps.
Verdol
[editar | editar còdic]Més vesprada va aparéixer el tipo verdol, en el que el cartó passava a ser paper continu en un mecanisme travesser que duplicava la velocitat de la màquina. Actualment el paper perforat ha segut substituït per senyals electròniques que fan reaccionar uns electroimanes que activen o desactiven el moviment de les arcades de l'ensellament que mou els fils reptils triplicant la velocitat de les màquines anteriors.
En l'apartat de velocitats, com a eixemple sobre telers mecànic-electrònics podrem observar que mentres un teler vincenzi anys 1960 girava a unes 70 rpm les verdol dels anys 80 giraven a 200. Actualment els telers electrònics poden girar a més de 600 rpm.
Funcionament
[editar | editar còdic]Cada targeta perforada corresponia a una llínea del disseny, i la seua colocació junt en atres targetes determinava el patró (lligament/armura) en el que el teler teixiria. Cada forat de la targeta corresponia en un gancho "Bolus", que tenia dos posicions, podent estar dalt o avall. D'esta manera, depenent de quina posició tinguera, el arnés (ensellament) que du i guia l'urdimbre faria que la trama es desplaçara cap a dalt o cap a avall. D'esta manera, la seqüència de pujades i baixades del fil termina per crear un patró (lligament/armura) sobre el teixit. Els ganchos o pestanyes podien ser conectats a través del arnés en un determinat número de fils, permetent que el patró (camí) es repetira més d'una volta.
Un teler en 400 ganchos podia tindre conectats fins a quatre fils per gancho, produint aixina una tela en un esgambi de 1600 fils, i en un patró compost per la combinació de les repeticions de quatre bandes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «1798 Exposition: History, Images, Interpretation» (en en-us). Idees. Consultat el 2025-11-11.
- ↑ «Napoleonic Expositions (1801, 1802, 1806): History, Images, Interpretation» (en en-us). Idees. Consultat el 2025-11-11. «To do the actual staging of the exposition, Chaptal turned, as Neufchâteau had done before him, to François Chalgrin, future architect of the Arc de Triomphe. It was decided to hold the event from the nineteenth to the twenty-fifth of September, 1801.»
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-11-11 (en en-GB). «His first patent (not the final mechanism design) appeared in December 1800. It was described as a “machine designed to replace the draw boy in the manufacture of figured fabrics”. This loom was entered into the second Paris “Exposition dones Produits de L’industrie Française”(Exhibition of Products of French Industry) in 1801, where it received a bronze award.»
- ↑ Computer History Museum.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telar de Jacquard» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.