Tabuladora

Archiu:HollerithMachine. caps block 0 .jpg

Tabuladora.

La tabuladora és una de les primeres màquinas d'aplicació en informàtica.

En 1889, Herman Hollerith (1860-1929) havia desenrollat un sistema de targetes perforades elèctriques i basat en la llògica de Boole, aplicant-ho a la tabulació en Estats Units, durant el procés total no més de dos anys i mig. La màquina tenia un llector de targetes, un contador, un classificador i un tabulador creat pel mateix. Aixina, en 1896, Hollerith crea la Tabulating Machine Company, en la que pretenia comercialisar la seua màquina. La fusió d'esta empresa en atres tres (International Clave Recording Company, la Computing Scale Corporation, i la Bundy Manufacturing Company), va donar lloc, en 1924, a la International Business Machines Corporation (IBM).

Context històric

En 1790 es va realisar el primer cens dels Estats Units. Les autoritats varen poder dispondre dels resultats en un temps raonable inferior als 9 mesos, pero en 1860 el país havia canviat i la població s'havia multiplicat pràcticament per 10, lo que va supondre un problema pel nivell de la tecnologia present.

El cens de 1880 ya va tardar 7 anys en completar-se: la realisació del cens començava a tornar-se impracticable. En intencions de posar fi a estes dificultats, el Departament Estatal de Cens va convocar un concurs en 1889 per a conseguir trobar nous equipaments per a realisar el cens de l'any següent. La màquina tabuladora d'Herman Hollerith va ser la guanyadora, i gràcies al seu us, el govern va poder dispondre de les seues senyes del cens en sol 2 anys.

Orígens de la màquina

Durant el seu treball en el cens, Hollerith va conéixer a John Shaw Billingsqui li va comentar que un procés mecànic com el d'tabular senyes deuria ser portat a terme per màquines basades en el teler de Joseph Marie Jacquard ya usat en 1801,per mig de l'us de targetes perforades que aplicaven el concepte de còdic binario publicat en 1623 pel filòsof Francis Bacon en el seu De Augmentis Scientarum.

El cens de 1880 havia demandat sèt anys d'anàlisis, i segons les proyeccions d'aument poblacional, el cens de 1890 implicaria més de 10 anys de tabulació i càlcul manual. Aixina, Hollerith va començar a treballar en el disseny d'una màquina tabuladora o censadora que permetera reduir el temps d'anàlisis de senyes, buscant mecanisar la tabulació manual.

Hollerith va patentar la seua màquina en 1889, que és solament una dins de les seues més de trenta palesos.

Hollerith va observar que la major part de les preguntes contingudes en els censos es podien contestar en opcions binarias: SÍ o NO, obert o tancat. Llavors va idear una targeta perforada, una cartulina composta per 80 columnes en 2 posicions, en la qual es contestava este tipo de preguntes.

També havia fet lo seu el científic i inventor britànic Charles Babbage (1791-1871), qui va dissenyar entre 1833 i 1842 una màquina analítica que mai va terminar de construir per a eixecutar programes de tabulació, aplicant la mateixa llògica de còdic binario utilisada per Jacquard. Babbage és considerat per molts com el verdader “Pare de la computació”, abans que Hollerith, encara que el seu invent mai es va materialisar. És de notar que a pesar de que la seua màquina analítica mai va vore la llum, la matemàtica Ada Lovelace, filla de lord Byron, es va interessar en gran manera en la màquina de Babbage i va escriure varis programes per al seu funcionament teòric, lo que convertix a Ada en la primera programadora de computadores de l'història.

Aixina, Herman Hollerith, fa més d'un sigle, va passar en la seua màquina tabuladora a les pàgines de l'història de la tecnologia, inscrivint-se com el primer home que va conseguir portar a terme el tractament automàtic de l'informació, és dir, com el pare de l'informàtica.

Vore també

• Tabulador
• Herman Hollerith