EDVAC
La EDVAC (en inglés: Electronic Discrete Variable Automatic Calculator, «Calculador Discret Electrònic Automàtic Variable») va ser una de les primeres computadoras electròniques. A diferència de l'ENIAC, no era decimal, sino binaria, i va tindre el primer programa dissenyat per a ser almagasenat. Este disseny es va convertir en estàndart d'arquitectura per a la majoria de les computadores modernes. El disseny de la EDVAC és considerat un èxit en la història de l'informàtica.
El disseny de la EDVAC va ser desenrollat encara ans que la ENIAC fora posada en marcha i tenia l'intenció de resoldre molts dels problemes trobats en el disseny de la ENIAC. Aixina com la ENIAC, la EDVAC va ser construïda en l'escola Moore d'Ingenieria elèctrica de l'Universitat de Pennsilvània per al laboratori d'investigació balística del Eixèrcit dels Estats Units. Als dissenyadors de la ENIAC, J. Presper Eckert i John William Mauchly se'ls va unir el matemàtic John von Neumann, qui va reflexionar sobre l'els desenrolls de disseny de el EDVAC en un informe borrador de 1945 First Draft of a Report on the EDVAC que hui coneixem com a arquitectura von Neumann. Es va firmar el contracte per a construir-l'en abril de 1946 en un presupost inicial de 100 000 USD.
El cost de la EDVAC va ser similar a el de la ENIAC, just per baix dels 500 000 dólars.
La computadora va ser dissenyada per a ser binaria en adició, substracció i multiplicació automàtica i divisió . També posseiria un verificador automàtic en capacitat per a tres paraules (després es va establir en 1024 paraules). Físicament la computadora va ser construïda dels següents components: un llector-gravador de cinta magnètica, una unitat de control en osciloscopi, una unitat per a rebre instruccions del control i la memòria i per a dirigir-les a atres unitats, una unitat computacional per a realisar operacions aritmètiques en un parell de números al mateix temps i manar-los a la memòria despuix de corroborar-ho en una atra unitat idèntica, un cronómetro, i una unitat de memòria dual.
Una preocupació important en el disseny era balancejar fiabilitat i economia.
La EDVAC posseïa físicament casi 6000 vàlvules termoiòniques i 12 000 diodos. Consumia 56 quilovats de potència. Cobria 45,5 m² de superfície i pesava 7850 kg.
El personal operatiu estava compost per trenta persones per a cada tanda de huit hores.
La EDVAC va ser entregada al laboratori militar en agost de 1949 i despuix de varis ajusts, va començar a operar fins a 1951. Va rebre vàries actualisacions, incloent un dispositiu d'entrada/eixida de targetes perforades en 1953, memòria adicional en un tambor magnètic en 1954 i una unitat aritmètica de punt flotant en 1958.
La EDVAC va funcionar fins a 1961 quan va ser reemplaçada per BRLESC. En la seua vida, va demostrar ser altament confiable i productiva.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «EDVAC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.