Disquet

Archiu:Floppy disk 2009 G1.jpg

Disquet

El disquet (del anglés diskette) o disc flexible (del anglés floppy disk) és un soport d'almagasenament de senyes obsolet de tipo magnètic, una fina làmina circular (disc) de material magnetizable i flexible (d'ahí la seua denominació), tancada en una coberta de plàstic, quadrada o rectangular, que s'utilisava en la computadora, per eixemple: per a disc d'arrancada, per a traslladar senyes i informació d'un ordenador a un atre, o simplement per a almagasenar i resguardar archius.

La cridada «disquetera», «unitat de disquet» o «unitat de disc flexible» és el dispositiu o unitat d'almagasenament que llig i escriu els disquets, és dir, és l'unitat lectograbadora de disquets.

Este tipo de soport d'almagasenament és vulnerable a la brutea i els camps magnètics externs, per lo que deixa de funcionar en el temps o pel desgast.

Formats

Els tamanys dels disquets solen denominar-se amprant el tipo d'almagasenament d'acort en el sistema anglosaxó d'unitats, inclús en els països en els que el Sistema Internacional d'Unitats és el normatiu, que, en alguns casos, estos estan definits en el sistema mètric (per eixemple, el disquet de 3½ polzades medix 8.89 cm). De forma general, les capacitats dels discs formateados s'establixen en térmens de kilobytes binarios (un sector sol tindre 512 bytes). No obstant, els tamanys recents dels discs se solen denominar en unitats híbrides; és dir, un disc d'1.44 MB té en realitat 1.44 × 1000 × 1024 bytes = 1440 KiB, no 1.44 mebibytes (la qual cosa seria 1.44 × 1024 × 1024 bytes) ni 1.44 megabytes (1.44 × 1000 × 1000).

Seqüència històrica de formats de disquets, incloent el disquet de 3½ polzades HD (últim format popular adoptat)

Format del disquet	Any d'introducció	Capacitat d'almagasenament (en kibibytes, si no està indicat)	Capacitat comercialisada	Capacitat original en kilobytes
8 polzades IBM 23FD (solament llectura)	1971	79.7	?	81.6 kB
8 polzades Memorex 650	1972	183.1	150 kB	187.4 kB
8 polzades IBM 33FD / Shugart 901	1973	256	256 kB	262.1 kB
8 polzades IBM 43FD / Shugart 850 DD	1976	512	512 KB	524.2 kB
5¼ polzades (35 pistes)	1976	89.6	110 KB	91.7 kB
8 polzades IBM 53FD / Shugart 850 DD	1977	1200	1.2 MB	1.22 mB
5¼ polzades DD	1978	360	360 kB	368.6 kB
3½ polzades HP d'una cara	1982	280	264 kB	286.7 kB
3 polzades	1982	360	←	368.6 kB
3½ polzades (posada a la venda DD)	1984	720	720 kB	737.2 kB
5¼ polzades QD	1984	1200	1.2 MB	1.22 mB
3 polzades DD	1984	720	←	737.2 kB
3 polzades Mitsumi Quick Disk	1985	128 a 256	←	131 kB a 262.1 kB
2 polzades	1985	720	←	737.2 kB
5¼ polzades Perpendicular	1986	100 MiB	←	104.8 mB
3½ polzades HD	1987	1440	1.44 MB	1.47 mB
3½ polzades ED	1990	2880	2.88 MB	2.94 mB
3½ polzades LS-120 (SuperDisk)	1996	120.375 MiB	120 MB	126.2 mB
3½ polzades LS-240 (SuperDisk)	1997	240.75 MiB	240 MB	252.4 mB
3½ polzades HiFD	1998/1999	150/200 MiB	150/200 MB	157.2 mB a 209.7 mB

Archiu:Disquete y disquetera.JPG

Inserció d'un disquet de 3½ polzades en l'unitat d'un portàtil Compaq LTE.

Referències

• Acrònim:
  • DD = densitat doble
  • QD = densitat cuádruple
  • HD = densitat alta
  • ED = densitat extraalta
  • LS = servoláser
  • HiFD = disc flexible d'alta capacitat
• Dates i capacitats marcades en ? són d'orige desconegut i necessiten fonts; atres capacitats llistades referides a:
  • Per a 8 polzades: format estàndar d'IBM usat en l'unitat central System/370 i sistemes més nous.
  • Per a 5¼ i 3½ polzades: format estàndar de PC, capacitats cuadriplicadas, són el tamany total de tots els sectors del disquet i inclouen espai per al sector boot del sistema d'archius.

Atres formats podrien conseguir més o menys capacitat dels mateixos llectors i discs.

• 
  Disquets: de 8″ (dalt), de 3½″ (izq. avall) i de 5¼″ (der. avall).
• 
  Disquets: de 8″ (izq.), de 3½″ (der. dalt) i de 5¼″ (der. avall).
• 
  Disquets, de izq. a der.: de 8″, de 5¼″, de 5¼″ dur, de 3½″ i un DVD+R.
• Disquet de 5¼″.
  Disquet de 5¼″.
• 
  Disquet de 3½″.
• 
  Disquet de 3″, usat àmpliament en equips Amstrad CPC.
• 
  Disquet d'alta densitat en inscripció HD (izq.) i disquet comú (der.).
• Disquet de 8″, disquet de 3½″ i Memòria USB.
  Disquet de 8″, disquet de 3½″ i Memòria USB.
• Erro al crear miniatura:
  Disquet LS 120.
• Erro al crear miniatura:
  disquet de 8 polzades.
• Erro al crear miniatura:
  Unitat SuperDisk en port paralel i disquet LS 120.

Evolució

Disquet de 8″

En 1967, IBM va encomanar una nova tasca al seu centre de desenroll i almagasenament de Sant Josep (Califòrnia): desenrollar un sistema senzill i barat per a carregar microcódigo en els System/370 dels seus unitats centrals.

Els primers disquets utilisats en l'informàtica varen ser de 8 polzadas de diàmetro (20.32 centímetros) i podien almagasenar una chicoteta cantitat de senyes comparades en els disquets de 5¼ polzades (13.335 cm).

Disquet de 5¼″

El primer disquet es va fabricar en este format, va anar el de «alta densitat» (HD, High density), en capacitat de 1200 KiB.

Archiu:Floppy disk internal diagram.svg

Diagrama de components d'un disquet de 3.5 polzades:
(1) Forat indicador d'alta densitat.
(2) Eix giratori de metal.
(3) Coberta o làmina de metal obturadora.
(4) Carcassa de plàstic.
(5) Tela de protecció.
(6) Disc magnètic flexible.
(7) Sector de senyes.
(8) (No indicat en l'image) Protecció d'escritura: La pestañita de color negre en la part superior esquerres de les figures 1 i 2 permet segons la seua posició (bloquejant o desbloquejant l'obertura) escriure o no en el disquet.
La muesca de la part inferior dreta en l'image establix el costat correcte per a introduir el disc en l'unitat.

Disquet de 3½″

Despuix es varen fabricar disqueteras de 3½ polzades (8.89 cm)

• disquet de densitat simple, en capacitat de 360 Kb
• disquet de densitat doble, en capacitat de 720 Kb
• disquet de densitat alta, en capacitat de 1440 Kb

Atres sistemes com l'Amiga, gravaven en 880Kb i inclús més els de densitat doble (720Kb), puix la capacitat real aplegava a 1 Mb, en els de alta densitat i simple ocorria lo mateix, els primers Apple formateaban a 400Kb els de 360Kb). La diferència externa és que els disquets de densitat doble tenen un forat en un lateral i els de alta densitat tenen un forat en abdós costats.

Disquet de 3½″ de Densitat Extra

Hi ha atres disquets, com els cuádruples de «densitat extra» (ED, Extra Density) que apleguen fins a 2880 KiB (cridats «2.88 Mb»).

Atres discs

Vore també: Disc magneto-òptic

• SuperDisk de 3½ polzades, denominat LS-120, en capacitat de 120.375 MiB (120 Mb), introduït en 1996.
• SuperDisk de 3½ polzades, denominat LS-240, en capacitat de 240.75 MiB (240 Mb), introduït en 1997.
• Discs Zip en capacitat de fins a 750 Mb.

Us en l'actualitat

En l'actualitat, la disquetera i els disquets són components obsolets. La majoria de les computadores ya no incorporen estos dispositius, que se substituïxen per nous dispositius d'almagasenament més manejables i de major capacitat de memòria, com per eixemple les memòries USB. Una memòria USB d'1 gigaoctet equival aproximadament a 711 disquets d'1.44 megabytes. Alguns països seguixen utilisant estos mijos d'almagasenament per a presentacions impositives anuals.

No obstant, estos mijos d'almagasenament seguixen sent d'una gran utilitat com a discs d'arrancada en cas d'averies o emergències en el sistema operatiu principal o el disc dur, donat el seu caràcter d'estàndart universal que en els IBM PC compatibles no necessita cap tipo de controladora adicional per a ser detectats en el procés de càrrega per la BIOS i ya que, a diferència de el CD-ROM, és fàcilment escribible. Lo que, en situacions d'emergència, els convertix en un sistema altament fiable, bàsic i difícilment sustituible. Les PC encara inclouen en les seues BIOS lo necessari per a l'us del disquet en cas de ser instalada una unitat, no obstant moltes marques de PC a partir de 1997 han començat a incloure arrancada per CD/DVD, aixina com per mig d'unitats externes arrancables que pogueren ser discs durs removibles, Memòries USB i atres mijos que posseïxquen alguna informació d'arrancada, i en les netbooks en prescindir d'unitats externes com CD/DVD Fan us extensiu d'una arrancada per USB O targeta de memòria segons el fabricant.

Impacte en la societat

Els disquets (el nom dels quals va ser triat per a ser similar a la paraula «casset»), varen gojar d'una gran popularitat en les décades de 1980 i 1990, usant-se en ordenadors domèstics i personals per a distribuir software, almagasenar informació de forma ràpida i eficaç, transferir senyes entre ordenadors i crear copies de seguritat, entre atres usos. Molts almagasenaven de forma permanent el núcleu dels seus sistemes operatius en memòries ROM, pero guardaven els seus sistemes operatius en un disquet, com ocorria en CP/M o, posteriorment, en DOS.

També va ser usat en l'indústria dels videojocs, quan Nintendo va fer un format propi de disquet, semblat a l'actual de 3½″, per a usar en un perifèric dissenyat per a la consola Famicom cridat Famicom Disk Drive. No obstant, solament es va llançar en Japó.

En l'arribada de la década de 1990, l'aument del tamany del software va fer que molts programes es distribuïren en conjunts de disquets. Cap a mediats dels noranta, la distribució del software va ser migrando gradualment cap al CD-ROM, i es varen introduir formats de còpies de seguritat de major densitat, com els discs Zip d'Iomega. Aixina mateix, en grans, mijanes i inclús chicotetes empreses, les còpies de seguritat varen escomençar a efectuar-se de manera sistemàtica en cintes magnètiques de capacitat alta i molt baix cost, com cintes d'àudio digitals (DAT) o streamers. En l'arribada de l'accés total a l'Internet, de les rets Ethernet barates i de les memòries flash o USB de cost baix, els disquets han deixat ser necessaris per a la transferència ràpida de senyes.

Archiu:Floppy Disk Drive SDF-321B.jpg

Disquetera de 3½″

L'aparició i comercialisació en gran escala d'unitats gravadores de discs òptics i compactes, i d'unitats de CD grabable i regrabable (CD-R/CD-RW), l'abaratiment exponencial i progressiu dels seus costs de producció i preus de venda al consumidor, i la seua introducció paulatina i posterior generalisació en la majoria d'ordenadors personals i de llars, aixina com l'innovació de nous formats i estàndars (CD de 80 minuts, d'alta densitat, DVD, DVD de doble cara o doble capa, HD DVD, Blu-Ray, etc.) que poc a poc van multiplicant la capacitat i velocitat d'almagasenament, han permés la substitució paulatina dels engorrosos sistemes de cinta magnètica per accessibles i ràpits sistemes de disc òptic com a soport principal i generalisat de còpies de seguritat. Un intent a finals dels noranta (sense èxit en el mercat), de continuar en els disquets va ser el SuperDisk (LS-120), en una capacitat de 120 Mb (en realitat 120.375 MiB), sent el llector compatible en els disquets estàndar de 3½ polzades.

La clau d'este desplaçament progressiu està en el major cost per bit de la superfície magnètica front a la superfície d'un mig òptic, la seua major fragilitat ya que necessiten ser protegits del contacte en l'exterior, de la pols, la llum, canvis de humitat i temperatura, electricitat estàtica, per mig de sobres protectors o tancaments hermètics al buit.

No obstant, molts fabricants es neguen a suprimir la disquetera dels seus equips personals per raons de compatibilitat i perque els departaments de la tecnologia de l'informació de moltes empreses aprecien un mecanisme de transferència d'archius integrat que sempre funcionarà correctament sense requerir de cap tipo de controlador de dispositiu, en anglés device driver (més allà del propi BIOS). Apple Computer va ser el primer fabricant que va eliminar la disquetera en un dels seus ordenadors en el model iMac en 1998, i Dell va fer que la disquetera fora opcional en alguns dels seus models en 2003. Aixina mateix, molts equips, a 2015, tendixen a proveir-se, per omissió, sense una unitat de disc flexible instalada, encara que esta pot incloure's com a opcional en tot moment, en seguir havent soport en algunes plaques base actuals ATX i en el seu corresponent BIOS. No obstant, fins a la data (2015), algunes plaques mares té encara estes característiques, per lo que encara no han marcat del tot el fi dels disquets com a mig popular d'almagasenament i intercanvi de senyes.

Poc a poc s'ha anat reemplaçant per atres mijos d'almagasenament com a discs compactes (CD), memòries flash USB o per targetes SD.

Vore també

• Controlador de disc
• Controlador de disquet
• Disquetera
• Memòria USB
• Secure Digital SDcard
• Int 13h
• NEC µPD765
• Modified Frequency Modulation

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Disquet.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Disquet en el Viccionari.