Anar al contingut

Disquetera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Disquetera

La disquetera o unitat de disquet és el perifèric, ya obsolet, que s'utilisa per a llegir i gravar senyes en disquets.[1][2] Pot ser interna, la qual està integrada en una carcassa d'ordenador, o externa, que té la seua pròpia carcassa i està conectada a l'ordenador per mig de d'un cable. El disc de senyes corresponent es diu «disquet» i s'inserta en el seu interior a través d'un recalat. Est és un soport magnètic d'almagasenament de senyes en la forma d'un disc flexible de plàstic recobert de metal que es troba en un estuche de protecció.

Història

[editar | editar còdic]
Disquetera de 5¼".
Disquetera de 5¼" (arriba) y disquetera de 3½" (abajo).
Archiu:2.88 MB floppy disk drive.jpg
Disquetera de 3½" con capacidad de 2,88 MB.

En 1967, IBM va encarregar al seu laboratori de desenroll de Sant Josep (Califòrnia) la creació d'un sistema fiable i de cost reduït per a la càrrega de microcódigo en les seues mainframes IBM System/370 en un procés cridat Initial Control Program Lloeu (ICPL).[3] l'IBM System/370 va ser el primer dels mainframes d'IBM en fer un ampli us de la memòria de semiconductors de llectura/escritura volàtil per a microcódigo,[nb 1] per lo que per a la majoria dels models[nb 2] sempre que s'encén l'equip, el microcódigo tenia que ser carregat (el predecessor del System/370, System/360, generalment utilisa la memòria de solament llectura no volàtil per a microcódigo). IBM també volia un soport de baix cost que podria ser enviat als clients en les actualisacions de software.[4]

Alan Shugart, Direct Access Storage Product Manager d'IBM, assigna el treball a David L. Noble,[5] que va intentar desenrollar un nou tipo de cinta magnètica d'almagasenament de senyes per al propòsit, pero sense èxit. El proyecte va ser reasignado a l'equip que va dissenyar el IBM 23FD Floppy Disk Drive System (nom en còdic Minnow): Donald L. Wartner, gerent de l'unitat de disquet, i Herbert I. Thompson, gerent del soport (disquet), junt en els ingeniers de disseny Warren L. Dalziel, Jay Brent Nilson, i Ralph Flores. El disquet és un soport de solament llectura de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de diàmetro cridat «disc de memòria» i almagasena 80 kilobytes de senyes. Inicialment el disc estava nuet pero la brutea es va convertir en un problema greu, per lo que ho varen tancar en un sobre de plàstic forrat en tela que eliminaria les partícules de pols.[6] La palesa del disquet #3.668.658[7] es va publicar el 6 de juny de 1972 nomenant com a inventors a Ralph Flores i Herbert I. Thompson. La Palesa d'unitat de disquet #3.678.481[8] va ser concedida el 18 de juliol de 1972 nomenant com a inventors a Warren L. Dalziel, Jay. B. Nilson, i Donald L. Wartner. IBM va introduir el disquet comercialment en 1971.[9][nb 3]

Les unitats 23FD que comercialisa IBM en 1971 són unitats de solament llectura, mentres que IBM usa un dispositiu intern cridat Mackerel per a gravar els discs que després envia als seus clients. Alan Shugart deixa IBM i s'incorpora a Memorex a on impulsa la creació del Memorex 650 la primera disquetera capaç d'escriure senyes. El 650 tenia una capacitat de senyes de 175 KiB, en 50 pistes, 8 sectors per pista, i 448 bytes per sector. El disc Memorex era hard sectored, és dir, que contenia 8 forats sector (ademés de l'orifici de posicionament) en el diàmetro exterior (pista de senyes fòra de 00) per a sincronisar el començ de cada sector de senyes i el començ d'una pista. IBM comercialisa el 33FD, unitat de lectrura/escritura en 1973 com a component dels IBM 3740.

En aparéixer els primers microordenadorés, el disquet de 8 polzades troba el seu lloc com a únic dispositiu d'alta velocitat, pero el seu preu ho fa inasequible per a la majoria d'empreses destinatàries (molt manco els particulars). Encara que la primera versió de CP/M de distribuïx en un disc de 8, solament uns pocs equips ho utilisen en ser vàries voltes més car que el propi ordenador.

Pero en 1973 Alan Shugart funda Shugart Associates, que va passar a convertir-se en el fabricant dominant de les unitats de disquet de 8 polzades. El seu SA800 es va convertir en l'estàndart de l'indústria per al factor de forma i l'interfaç (l'interfaç de disc i el seu conector es denomina moltes voltes interfaç i conector Shugart en la prensa).

En 1976 en una reunió An Wang de Wang Laboratories propon a Jim Adkisson i Don Massaro de Shugart Associates que es dissenye una nova unitat en un preu d'uns 100 dólars ya que el preu i tamany de les de 8 polzades les fan inadequades per als equips de processat de texts que comencen a desenrollar. Eixe mateix preu és sugerit per Steve Jobs en vàries visites a Shugart Associates buscant una alternativa barata a la casset per als Apple II.

Segons Massaro, Adkisson va propondre un tamany més menut i va començar a treballar en maquetes de cartó abans de la reunió en Wang. George Sollman sugerix que el tamany fora el promig de les unitats de cinta existents de l'época.[10] És una llegenda urbana que el tamany físic es va acordar quan es varen reunir en Wang en un bar de Boston i quan se li va preguntar qué tamany seria apropiat, Wang va senyalar una torcaboca de paper, puix dita reunió mai va tindre lloc.[11][10]

El Shugart SA400, primera disquetera de 5,25 va ser llançada en setembre de 1976 a un preu OEM de 390 dólars l'unitat i 45 dólars cada disquet. Ràpidament és adoptada per tota l'indústria devenint en estàndart de facto fins al punt de que s'apleguen a fabricar 4.000 unitats per dia. En 1978 ya hi havia 10 empreses fabricant estes unitats. l'ordenador domèstic, com els Apple II i Commodore 64 (ademés dels equips professionals) ho adopten ràpidament i CP/M comença a distribuir-se en este format físic.

Tandon va introduir una unitat de cara doble en 1978, duplicant la capacitat, i un nou format de «densitat doble» que va alcançar els 360 KB.[nb 4]

L'arribada del IBM PC i compatibles acaba per consagrar l'unitat de doble cara, doble densitat de Tandon com a nou estàndart de facto, puix afig la capacitat de llegir tots els formats anteriors. Una conseqüència d'esta diversitat és que hi ha més de 15 formats diferents de discs CP/M i processadors de text, per lo que florixen les utilitats per a llegir senyes en estos formats i poder passar-els al PC o inclús usar-ho de pont entre varis equips existents. 22DISK de Sydex serà el programa més usat, sobretot per la seua distribució com shareware,[12] encara que hi haurà uns atres.[13]

La cantitat màxima almagasenada en eixe format és d'uns 800 KiB. L'aparició del IBM Personal Computer/AT consagra el format de alta densitat pero els 1.2 MiB de l'unitat de 5,25 cau ràpidament en desús pels problemes de llectura/escritura dels discs de 360 KiB en intercanviar-se entre diferents equips, mentres que les 3,5 HD d'1,44 mai presenten eixe problema.

Apple va desenrollar un format de disc en nom en còdic Twiggy per al Apple Lisa, conegut oficialment com FileWare. Encara que bàsicament similar a un disc estàndar de 5 ¼ polzades, el disc Twiggy tenia un conjunt adicional de les finestres d'escritura en la part superior del disc en l'etiqueta corrent pel costat. L'unitat també estava present en prototips de l'original d'Apple Macintosh equip, pero va ser eliminat tant en el Mac i versions posteriors de Lisa en favor del disquet de 3½ polzades de Sony. Les unitats eren molt poc confiables i Apple va ser criticat per divergents innecessàriament d'estàndarts de l'indústria.[14]

A lo llarc de la década de 1980, les llimitacions del disc de 5,25 havien quedat clares. Es varen desenrollar vàries alternatives, en unitats de 2 polzades , 2½ polzades, 3 polzades i de 3½ polzades (50, 60, 75 i 90 mm), totes elles compartixen una funda rígida que protegia millor al disquet, una pestanya deslizante en lloc de la muesca en el lateral per a la protecció d'escritura i una capacitat igual o major en Doble Densitat. Solament el format de 3,5 de Sony conseguirà l'èxit, mereixent menció aparte dos discs de 3 polzades.

Despuix d'haver segut utilisat en equips MSX i la Commodore 1581, l'aparició del Apple Macintosh dona l'espenta definitiva a l'unitat de 3,5 polzades inventada per Sony que devé en estàndart de facto per als equips de 16 bits. Encara que els discs de baixa densitat del Mac solament poden ser llegits per un Mac, i solament les unitats d'alta densitat dels Mac són capaços de llegir eixos discs, la majoria opta pel format de l'IBM PC, introduint variants (els Atari ST afigen una boot record personalisada com els MSX, per ej) o implementant la llectura i escritura del format FAT-12 del MS-DOS. Un cas especial és el Commodore Amiga que en el seu chip controlador ultraversátil és capaç de llegir el 99 % dels formats de disc existents per llavors, sempre que se li conecte l'unitat adequada, i inclús «inventar» nous formats illegibles al PC estàndar com a protecció anticopia.

Archiu:Floppy hardware emulator.jpg
Un emulador de hardware de disquete, mismo tamaño que una unidad de 3½ pulgadas, proporciona una interfaz de USB para el usuario

La gama IBM Personal System/2 en 1987 consagra l'unitat d'1,44 HD com a nova reina del mercat a on permaneixerà fins al seu decliu. Encara que es desenrollen unitats de 2,88 i inclús capacitats majors, la seua ubiqüitat total i la jagantesca biblioteca de software en dit format la fan d'inclusió obligada en qualsevol equip del mercat, inclús encara que no siga un PC.

En l'aparició de les unitats òptiques i la generalisació del CD-ROM com a soport capaç d'almagasenar vídeo i música digitals, sobretot en les unitats regrabables, el regnat del disquet aplega al seu ocàs. El cas més exponent és confrontar els 13 discs de format ampliat en l'únic CD-ROM de les versions oficials de Windows 95. Fins a l'aparició d'USB en els seus pendrives, va sent cada volta més relegat per unitats regrabables, ZIPs i unitats de cinta, pero l'ubiqüitat d'USB i els llectors de targetes de memòria Flash acaben per desterrar-ho del mercat.

Sobreviu durant un temps com a unitat USB per a iMac i equips portàtils que necessiten llegir programes o senyes velles, pero la generalisació per part dels entusiasta de la RetroInformática de diversos formats de fichers de disc virtual capaços inclús de reproduir els formats molt flexibles del Commodore Amiga i inclús les proteccions per format alien o errors intencionats, en grans repositoris en Internet acaben per donar-li la puntilla a la fabricació d'unitats. Són precisament les necessitats d'estos lo que duen el desenroll del emulador hardware de disquet.

Funcionament

[editar | editar còdic]

Els elements mecànics essencials d'una unitat de disc són sempre idèntics: Un mecanisme de subjecció i centrat del disc en l'eix de rotació i per a l'expulsió de la mateixa, que al mateix temps que posa la(s) cap lectograbadora de disquet sobre la superfície flexible retira la proteccions (llevat en les unitats de 8 i 5,25) de la finestra de llectura. Este mecanisme és manual llevat en els equips d'Apple i Sun Microsystems que incorporen unitats motorisades per a l'expulsió dels disquets. Un motor de velocitat controlada girar el disc uniformemente (en correja convencional o d'accionament directe), mentres que un motor pas a pas s'encarrega de moure els braços dels cabezals, lo que permet abordar les pistes de forma individual. És necessari un sistema electrònic que opere els motors i processe els comandos de llectura i escritura i amplifique les senyals de llectura i gravació. El tractament posterior té lloc en un chip controlador de disquet, que a sovint es troba fòra de l'unitat real, com en la placa base d'un compatible IBM PC.

Encara que les unitats de 8 polzades funcionen constantment per lo general despuix d'encendre i alçar els caps de llectura i escritura per a la protecció del disc quan no estiga en us, les variants més menudes conectar el motor quan és necessari; els caps, per lo tant sempre poden permanéixer en la superfície del disc sense que el cap i la superfície del disc es desgasten en excés.

Sincronisació

[editar | editar còdic]

Al principi d'una llectura de pista de senyes es procedix a la sincronisació, que es realisa per mig d'un forat d'índex, un forat per lo general prop de la vora interior (en les unitats de 3,5 se substituïx per una muesca en el disc metàlic). L'unitat agrana per mig d'un sensor fotoeléctrico la llum del qual passa a través del forat d'índex la posició fixa de dit forat. La majoria dels discs tenen solament un orifici de posicionament; la divisió d'una sola pista de senyes en una série de sectors deu ser realisat pel software en el firmware del controlador o per la CPU de la computadora, per lo que es parla en este cas de disquets sectorizados per software. Lo contrari són els disquets sectorizados per hardware, que tenen un índex independent per a cada sector de senyes de forat, que és tot un anell d'ells. Els primers equips d'Apple utilisen este procediment. per lo demés prou rar. El més exòtic és el format dels equips Commodore Amiga, que ignoren l'orifici de posicionament per complet i realisen la detecció de la primera pista exclusivament per software.

Una atra sincronisació es referix a la posició del cabezal d'escritura per a que adequadament la primera i subsegüents pistes es troben. En les unitats de les màquines de 8 bits de Commodore el cabezal de llectura és conduït a voltes intencionalmente durant la inicialización o errors de llectura contra el top interior, la qual produïx un soroll de traqueteo característic despuix de detectat.

Comunicació

[editar | editar còdic]

La comunicació entre la disquetera i l'ordenador es pot implementar en diferents nivells. Sobretot en els primers dies de microordenadors, hi havia moltes versions: Mentres que les unitats d'Apple es comunicaven per mig de Bitstream (fluix de bits), les unitats per a la Família Atari de 8 bits ho feyen en blocs de senyes, i en els equips Commodore de 8 bits en archiu pla. En els dispositius actuals, un estàndart ha sorgit: les unitats de disc internes per a ordenador (en conector de cable pla clàssic) es comuniquen nivell de fluix de bits, tots els atres dispositius, tals com a unitats de disquet USB, a nivell de bloc de senyes.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ «raing. és/és/lema/disquetera disquetera» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
  3. ↑ Emerson Pugh (1991). org/details/ibms360early370s0000pugh/page/513 IBM's Early 360 and Early 370 Systems, MIT Press, pp. org/details/ibms360early370s0000pugh/page/513 513. ISBN 0-262-16123-0.
  4. ↑ Eric D. Daniel (1999). org/details/magneticrecordin00eric/page/302 Magnetic Recording: The First 100 Years capítul=19. Data Storage On Floppy Disks, IEEE Xplore, p. org/details/magneticrecordin00eric/page/302 302. ISBN 0780347099.
  5. ↑ (1991) org/details/ibms360early370s0000pugh/page/513 IBM's 360 and early 370 systems, Cambridge, MA: MIT Press, pp. org/details/ibms360early370s0000pugh/page/513 513–523. ISBN 0-262-16123-0.
  6. ↑ Plantilla:Cita entrevista
  7. ↑ google. com/patents? aneu=n4A2AAAAEBAJ , uspto. gov/netacgi/nph-Parser? Sect2=PTO1&Sect2=HITOFF&p=1&o=%2Fnetahtml%2FPTO%2Fsearch-bool. html&r=1&f=G&l=50&d=PALL&RefSrch=yes&Query=PN%2F3668658 US Patent 3,668,658 uspto. gov/netacgi/nph-Parser? Sect2=PTO1&Sect2=HITOFF&p=1&o=%2Fnetahtml%2FPTO%2Fsearch-bool. html&r=1&f=G&l=50&d=PALL&RefSrch=yes&Query=PN%2F3668658 archivat en Wayback Machine., "Magnetic Record Disk Cover", Flores, et al., assignada a IBM.
  8. ↑ uspto. gov/netacgi/nph-Parser? Sect1=PTO2&Sect2=HITOFF&p=1&o=%2Fnetahtml%2FPTO%2Fsearch-bool. html&r=1&f=G&l=50&co1=AND&d=PALL&s1=3678481. PN.&VOS=PN/3678481&RS=PN/3678481 US Patent 3,678,481 uspto. gov/netacgi/nph-Parser? Sect1=PTO2&Sect2=HITOFF&p=1&o=%2Fnetahtml%2FPTO%2Fsearch-bool. html&r=1&f=G&l=50&co1=AND&d=PALL&s1=3678481. PN.&VOS=PN/3678481&RS=PN/3678481 archivat en Wayback Machine., "Data Storage Apparatus Employing a Single Magnetic Disk," Dalziel, et. al., assignada a IBM.
  9. ↑ http://www-03. ibm. com/ibm/history/exhibits/storage/storage_chrono20. html
  10. ↑ 10,0 10,1 Plantilla:Cita entrevista
  11. ↑ «cnn. com/tech/computing/9907/08/1971. idg/ IBM Fashions the Floppy» (en anglés). Computerworld. Consultat el 24 de maig de 2017.
  12. ↑ sydex. com/formats. html formats soportats per 22DISK
  13. ↑ cpm80. com/ CP/M-80 Information and Download Page
  14. ↑ AP. nytimes. com/gst/fullpage. html? res=9D0CE1D9113EF932A35755C0A967958260 Jury Backs Investors in Apple Suit, New York Claves. "A. C. Markkula, an Apple co-founder, and John Vennard, a former vice president, failed to disclose the degree of technical problems Apple had in developing a disk drive that was nicknamed Twiggy" The case was reversed in September 1991.

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nb", pero no es trobà una etiqueta <references group="nb"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Disquetera&oldid=996362»