Anar al contingut

Sinclair ZX Spectrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Sinclair ZX Spectrum és un ordenador de 8 bits basat en el microprocessador Zilog Z80A, fabricat per la companyia britànica Sinclair Research i llançat al mercat el 23 d'abril de 1982.

En Europa, el Sinclair ZX Spectrum va ser un dels microordenadors domèstics més populars dels anys 1980. Encara hui perduren mils d'aficionats del Spectrum que seguixen jugant als seus jocs (en emuladorés que carreguen els seus fichers bolcats de cintes). Ademés hi ha un mercat de coleccionisme tant de cintes de jocs originals com dels propis Spectrum.

Sinclair ZX Spectrum

[editar | editar còdic]

Característiques

[editar | editar còdic]

Les característiques de l'ZX Spectrum original incloïen:

  • Dos configuracions de RAM en 16 kB o 48 kB. El llímit del direccionament de 16 bits és de 64 kB.
  • Estos 16 kB d'ROM incloïen un intérpret del llenguage BASIC SINCLAIR desenrollat per la companyia Nine Tiles Ltd. per a Sinclair i que era una evolució del que ya desenrollaren per a dos anteriors màquines comercials de la marca, el ZX80 i el ZX81, i de les que el Spectrum és continuador. En la mateixa zona de memòria també estava el joc de caràcters ASCII que utilisava la màquina per defecte (encara que es podia apuntar a atres zones de memòria i definir caràcters alternatius) i una zona reservada just abans de la memòria de pantalla, ideal per a EPROMs que es podien conectar en el slot atrasser.
  • Teclat de caucho integrat en l'ordenador en el model de 16 kB i en la primera versió de 48 kB. El teclat de caucho original oprimia dos membranes en pistes conductores que servien per a detectar la pressió. La membrana de l'ZX Spectrum Plus tenia 3, esta tercera capa àmplia les tecles utilisant la pressió de 2 contactes al mateix temps, per a generar per eixemple les comillas, estes en el Spectrum 48K es realisa pulsant SYMBOL SHIFT i P (en el Plus també es podia realisar de la mateixa forma). Dita membrana solia ser la part més fràgil de l'ordenador i era habitual que a lo llarc dels anys fora necessari canviar-la fins a vàries voltes.
  • Sistema d'almagasenament en cinta casset d'àudio comú. S'accedia a les senyes a una velocitat de 1500 bit/s de mija. Un joc de 48 kB tardava com a mija alguna cosa menys de 4 minuts en carregar. Hi havia jocs que usaven el seu propi sistema de càrrega, denominat "turbo", a major velocitat que l'estàndar del sistema operatiu en ROM, encara que llaugerament més propensos a produir errors de càrrega. Com a perifèric adicional, a partir de l'any 1983 Sinclair va posar a la venda el ZX Interface 1 al que se li podien conectar fins a huit unitats de cinta ràpida cridades microdrive d'us freqüent entre desenrolladors de software, que accedia a les senyes a una velocitat de 120.000 bit/s (15 kB/s).
ZX Spectrum + (1984)

Posteriorment es va desenrollar una nova carcassa, que consistia en un teclat millorat en tecles dures i 4 capes de membrana, per a permetre la pulsació de dos tecles de funció en una sola, i la carcassa més professional, en vores quadrades en lloc de redonejats, que va dur el nom de ZX Spectrum + (ZX Spectrum Plus). Este desenroll també es va vendre com a actualisació i solia incloure's junt en una ampliació de memòria per als Spectrum de 16 kB, que afegia un botó de reset i una millor ventilació.

En definitiva, el disseny de l'ordenador estava increiblement optimisat i espremia els seus aparentment menudes possibilitats al màxim. Totes estes característiques convertien a l'ZX Spectrum en un equip molt assequible i versàtil, conseguint acostar la microinformática a un elevat número de persones.

Sistema gràfic

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Modos gràfics de l'ZX Spectrum.
Paleta de colores del Spectrum

Una de les peculiaritats de l'ZX Spectrum és el seu sistema de vídeo, en ser capaç de mostrar una matriu de 256x192 pixel, pero la resolució de color era únicament de 32x24, per lo que grups de 8x8 píxels compartien informació de color.

Dita informació de color o atributs consistien en color de fondo o paper, color de tinta o ink, atribut de lluentor, i un atribut flash.

El color de fondo s'aplica als pixels 0, i el color de tinta que s'aplica als pixels 1, podent seleccionar-se cada u entre sèt colors.

L'atribut lluïxc aumentava la lluentor dels colors (llevat el negre, que no variava), per lo que en pantalla podien mostrar-se en total fins a 15 colors (sèt per dos nivells de lluentor, més el negre)

L'atribut flash feya que els dos atributs de color fondo/tinto s'intercanviaren vàries voltes per segon, donant un efecte de parpadeo.

Aixina, tenim 256x192 = 49152 bits = 6144 bytes destinats al bitmap (2048 bytes per a cada terç de pantalla) i 32x24 = 768 bytes dedicats al color, lluentor, i flash, totalisant un total de 6912 bytes.

El problema de tindre distintes resolucions per al bitmap i el color obligava als programadors de jocs, especialment durant les últimes etapes de vigència de l'ordenador, a adoptar solucions ingenioses per a minimisar les colisions entre colors, fenomen conegut com "attribute clash" en el món anglosaxó. Açò era degut a que l'ZX-Spectrum no va ser concebut en orige com una màquina de videojocs. Si ben el "attribute clash" permetia reduir el tamany necessari per a vídeo a 6,75 kB, açò feya que alguns dels gràfics mostrats tingueren una apariència de poca calitat si el disseny no era minuciós.

Història i evolució

[editar | editar còdic]

L'hardware va ser dissenyat per Richard Altwasser i la carcassa i apariència és un disseny de Rick Dickinson. El software (firmware de la ROM), aixina com el profuso manual d'instruccions va ser obra de Steve Vickers. Tots ells havien participat en el disseny dels models anteriors de Sinclair, el ZX80 i el ZX81.

En abril de 1982 varen aparéixer dos models: un en 16 Kb a un preu de 125 lliures (ampliable a 48 Kb per 60 lliures) i un atre en 48 Kb de fàbrica per 175 lliures. En l'eixida d'image en color i en un sò molt acceptable, destacava el seu menut tamany i el seu teclat en tecles de goma dura que mantenia la tradicional forma dels models anteriors de presentar paraules completes en pulsacions.

En un preu tan ajustat, sobretot comparat en els models de la competència en el moment, els demanats es varen disparar i Sinclair i l'empresa ensambladora de la màquina, Timex, no donaven abast. En juliol de 1982 ya hi havia 30.000 demanats pendents d'atendre i a finals d'agost (per les vacacions d'estiu de la plantilla que varen anar escrupulosament respectades) ya eren 40.000 demanats retardats en la consegüent molèstia de molts compradors. El propi Clive Sinclair va fer una disculpa pública en els mijos de comunicació i es va comprometre a tindre els demanats entregats en setembre d'eixe mateix any, cosa que va complir.[1]

En març de 1983 ya s'havien venut més de 200.000 unitats de l'ZX-Spectrum,[2] i el mercat dels videojocs domèstics s'havia convertit en un rendable fenomen a nivell mundial. Sinclair Research Ltd. es va convertir en a penes uns mesos en una de les companyies del sector més sòlides i en més valor del moment. El preu de les seues màquines va descendir fins a 99,95 lliures per a l'ZX-Spectrum de 16 Kb, 129,95 lliures per a l'ZX-Spectrum 48 Kb i 39,95 lliures per a l'anterior model, l'ZX81.

En 1981, Altwasser i Vickers es varen desvincular de Sinclair per a formar la seua pròpia companyia, a la qual cridarien Jupiter Cantab (una abreviatura de Cantabridgian). Allí varen llançar al mercat una màquina d'idèntica arquitectura a l'empleada en la companyia de la que eixien, el Jupiter Ace, que no obstant no va tindre pràcticament repercussió (a penes es varen comercialisar unes 5000 unitats[3]).

Perifèrics

[editar | editar còdic]

En el pas dels anys varen ser apareixent diversos perifèrics, com per eixemple dispositius d'almagasenament propis (ZX Microdrive), interfaços de disc (OPUS Discovery, DISCiPLE, Beta Disk), llàpissos òptics, rates (AMX Mouse, Kempston Mouse, Star Mouse), impressores (la ZX Printer va aparéixer durant 1983 a un preu inicial de 39,95 lliures), o mandos de joc (joysticks) que podien ser conectats directament, per mig de la ZX Interface 2 o a través d'atres interfaços que varen eixir posteriorment al mercat, com les de Kempston Micro Electronics.

Software

[editar | editar còdic]

El software de l'ZX Spectrum es compon actualment de més de 20 000 títuls.[4] A pesar de que l'hardware de l'ZX Spectrum imponia uns llímits i restriccions notables, el seu software era molt divers, incloent implementacions de molts llenguages de programació, entre ells C,[5][6] Pascal,[7][8] Prolog (ej: micro-PROLOG),[9] Modula-2,[10] LISP,[11] o Forth,[12][13] diversos ensambladorés/desensambladorés de Z80 (ej: OCP Editor/Assembler, HiSoft Devpac, ZEUS Assembler, Artic Assembler), compiladorés de Sinclair BASIC (ej: MCoder, COLT, HiSoft BASIC), extensions del Sinclair BASIC (ej: Beta BASIC, Mega Basic), programes de bases de senyes (ej: VU-File[14]), processadors de text (ej: Tasword II[15]), hoja (ej: VU-Calc[14]), programes de disseny gràfic (ej: OCP Art Studio,[16] The Artist, Paintbox, Melbourne Draw), i de modelació 3D (VU-3D[17][18]), aparte de, principalment, videojocs.

Atres models

[editar | editar còdic]

Sinclair ZX Spectrum +128

[editar | editar còdic]
ZX Spectrum +128K (1985)

El Spectrum +128 va ser fabricat en Espanya per Investrónica,[19] la filial d'El Tall Inglés de distribució i fabricació d'ordenadors, i distribuïdora oficial de Sinclair Research. Investrónica també havia distribuït baix marca pròpia (InvesDisk) un interfaç de disc junt en el sistema TÓS per a l'ZX Spectrum, desenrollat i comercialisat per Timex Computer, la filial de Timex en Portugal. El desenroll conjunt es realisa en la sèu espanyola i és per això que en 1985 apareix primer en Espanya.

El model de 128K podia funcionar en modo 48 KB o 128 KB. La majoria dels programes comercials s'eixecutaven en el modo 48K, pero en els últims temps varen aparéixer programes comercials que eren compatibles en les dos versions. Incorporava un chip de sò AI-3-8912 (el mateix que Timex inclouria en els seus models de Spectrum uns anys abans), ademés d'un menut teclat numèric anex pero independent, i un editor de texts integrat en el sistema operatiu firmware. No obstant, en la versió anglesa varen ser eliminats dit teclat numèric i l'editor de text, introduint en el maneig del sistema operatiu un conjunt de menús que mantindrien posteriorment els models d'Amstrad. Una atra característica exclusiva per al mercat espanyol va ser el soport de caràcters espanyols, podent mostrar tant la lletra eñe com l'obertura d'interrogat i exclamació. El principal motiu per a este canvi va ser una llei que obligava a que tots els ordenadors que es comercialisaren en Espanya pogueren mostrar dits caràcters.

Internament, els 128 KB es dividien en huit pàgines de 16 KB cada una, numerades de 0 a 7. Els 64 KB d'espai de direccionament del processador Z80 també es dividien en quatre blocs de 16 KB cada u. Finalment, els 32 KB d'ROM es dividien en dos pàgines de 16 KB cada una, numerades de 0 a 1. En el primer bloc de l'espai de direccions (direccions 0 a 16383) podia seleccionar-se qualsevol de les dos pàgines de la ROM; en el segon bloc (direccions 16384 a 32767) estava la pàgina 5 de RAM; en el tercer bloc (direccions 32768 a 49151) la pàgina 2 de RAM; per últim, en el quart bloc (direccions 49152 a 65535) podia estar qualsevol de les huit pàgines. Quan s'eixecutava un programa en BASIC i en el modo 48K, la pàgina activa era la 0, i la 7 s'utilisava com a memòria temporal per a l'editor de texts i de BASIC. L'única manera d'accedir a la memòria RAM per damunt dels 64 KB era per mig d'un "Disc RAM": un disc simulat sobre la memòria RAM extra que permetia gravar i carregar senyes instantàneament.

A majors, les versions +2A/B i +3 incorporaven modos extra que permetien mapear pàgines de RAM en els 64 kB direccionables, podent aixina substituir la memòria ROM per RAM i dispondre de la totalitat de l'espai de direccions. Quatre modos estaven disponibles: pàgines 0, 1, 2 i 3, pàgines 4, 5, 6 i 7, pàgines 4, 5, 6 i 3, i pàgines 4, 7, 6 i 3. Ademés, estos models tenien 64 KB d'ROM per a poder incloure el sistema de disc (+3DOS).

Pese als canvis, mantenia prou compatibilitat en els hardware perifèrics desenrollats per als models de 48 KB.

En els jocs, especialment quan s'eixecutaven en el modo 128, es podia dispondre de les millores del model, com la càrrega de vàries fases en RAM. En el modo de 48 kB únicament, el mapeado de memòria estava inhabilitat, per lo que el chip AI-3-8912 es podia seguir utilisant, no aixina la memòria adicional.

El sistema de gràfics incloïa un sistema de doble buffer que permetia seleccionar la memòria de representació entre la pàgina 5 i la 7, lo que possibilitava canviar instantàneament de pantalla permetent alguns trucs gràfics, com poder dibuixar en la pantalla shadow i mostrar-la just en terminar de dibuixar-se, sense que s'apreciara com es dibuixava progressivament. Esta característica es podia utilisar per a mostrar gràfics en major riquea visual (aumentant la resolució vertical o emulant una major paleta gràfica). L'ocupació d'esta característica requeria l'us de 13,5 kB de memòria.

Amstrad Sinclair ZX Spectrum

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Amstrad Sinclair ZX Spectrum.
ZX Spectrum +2
ZX Spectrum +3

En 1986, la companyia Sinclair Research va vendre a Amstrad, per 5 millons de lliures, la marca comercial Sinclair i la seua llínea de productes informàtics. A partir d'eixe moment Amstrad va procedir a traure al mercat els següents models:

  • ZX Spectrum 128 +2 (1986), que incorporava en la mateixa carcassa de l'ordenador l'unitat de casset. Era de color gris obscur i les ROM eren les mateixes que les del model Sinclair ZX Spectrum 128, en alguns retocs. Va ser més compatible en el software previ que els models posteriors.
  • ZX Spectrum 128 +2A/B que incorporaven la carcassa d'el +2 i característiques d'el +3; encara que no duyen l'interfaç de disc, sí incloïen el +3DOS i el +3BASIC.

En 1992 Amstrad va decidir retirar els models de Spectrum del mercat,[20] davant la popularisació de les màquines de 16 i 32 bits.

Série Timex Sinclair

[editar | editar còdic]
El Unipolbrit Komputer 2086.

A mitan de 1982, Timex va obtindre la llicència per a vendre tots els productes Sinclair en Estats Units cedint-els el dret d'usar el seu nom per una comissió del 5% sobre les vendes i començant a vendre productes baix la marca Timex Sinclair que finalment aplegarien a comercialisar-se a través de vàries filials també en Argentina, Polònia i Portugal. La filial nortamericana va llançar el Timex Sinclair 1000 i el Timex Sinclair 1500 (abdós basats en el Sinclair ZX81) i el Timex Sinclair 2068 (basat en l'ZX Spectrum). Per la seua banda la filial portuguesa va llançar el Timex Computer 2048 (basat també en l'ZX Spectrum) i el Timex Computer 2068 (basat en el Timex Sinclair 2068). A partir d'esta última màquina, i producte d'un acort entre Polish Unimor i Timex Computer va ser desenrollat solament per al mercat polac també l'Unipolbrit Komputer 2086.

A modo d'eixemple de les diferències entre els models Sinclair i Timex, el TS2068 va ser llançat a fins de 1983 (abans del tancament de la filial nortamericana, a mitan de 1984), està dotada d'un port per a posar cartuchos en software, dos entrades per a joysticks, un chip de sò AI-3-8912 (el mateix que posteriorment s'adoptaria per als models de 128Kb de Sinclair i Amstrad), una extensió d'ROM de 8 KB que incloïa nous comandos per al Sinclair BASIC i dos modos de vídeo: un modo estés en color de 32x192 (contra els 32x24 originals del Spectrum) i un modo monocromàtic de 512x192 píxels. Dins d'esta llínea de millores al model original de Sinclair, es va aplegar en 1987 a desenrollar prototips d'una versió millorada, el Timex Computer 3256, que finalment no aplegaria a ser llançat al mercat.[21]

La comercialisació dels ordenadors de la série Timex Sinclair es prologaría fins a 1989, quan Timex Computer de Portugal va decidir eixir del mercat informàtic.[22]

Clónicos i derivats

[editar | editar còdic]
Didaktik M, clónico checo del ZX Spectrum

En Europa, Àsia i també Amèrica es varen fabricar diversos clons basats en l'exitosa màquina de Sinclair Research, com la série TK (el TK 90X va ser el seu principal representant) fabricat per l'empresa brasileña Microdigital o l'Inves Spectrum de l'espanyola Investrónica. En Argentina ho va fabricar i va comercialisar[23] l'empresa Czerweny baix el nom de CZ Spectrum.

Alguns ordenadors llançats per atres companyies i basats també en el microprocessador Z80 (com l'Enterprise 128 o Tatung Einstein) varen dispondre també de perifèrics que permetien eixecutar el software del Spectrum en ells.

Adicionalment, Amstrad va treballar en el successor de l'ZX Spectrum +3, denominat proyecte "Loki". Es tractava d'un ordenador de 8 bits dut al llímit, en soport de modos de vídeo més alvançats i memòria comparable a la d'un ordenador de 16 bits. Dit proyecte mai va aplegar a finalisar-se, pel decliu dels ordenadors de 8 bits. Paralelament la companyia Mills Gordon Technology va desenrollar la seua pròpia proposta com a successor, el SAM Coupé. En un processador Z80 a 6 MHz i 256 KB de RAM, incloïa una disquetera de 3,5" com a dispositiu d'almagasenament.

En els països occidentals, despuix de la seua retirada del mercat en 1992, la plataforma Spectrum persistirà principalment a través de programes emuladors, encara que sorgiran iniciatives menors, com a interfaços per a disc dur IDE,[24] soport per a CompactFlash,[25][26][27] sistemes operatius alternatius[28][29][30] o expansions gràfiques.[31][32] A finals de 2014 es va anunciar l'aparició del Sinclair ZX Spectrum Vega, una videoconsola basada en el Spectrum.[33][34][35]

En els països de l'este europeu es desenrollaran en la década de 1990 varis ordenadors clónicos del Spectrum, moltes voltes en ampliacions diverses (Scorpion ZS 256, Pentagon 1024-SL, Kay 1024, Sprinter, ATM Turbo, Dubna 48K, Hobbit, Didaktik M, etc).

En abril de 2017 es va llançar per mig d'una campanya de Kickstarter el ZX Spectrum Next.[36] Es tracta d'una versió actualisada i expandida de l'ZX Spectrum original, desenrollada per mig de tecnologia FPGA. El proyecte va produir dos versions: La primera consistia únicament en la placa base, basada en el proyecte TBBlue, que podia integrar-se en carcasses i teclats originals de l'ZX Spectrum. La segona versió incloïa una nova carcassa en teclat incorporat, dissenyada expressament per Rick Dickinson. A finals de 2017 es va complir en èxit la primera part del proyecte, quan les plaques base es varen enviar als usuaris.[37] Despuix de varis retarts i complicacions en la producció industrial, l'entrega definitiva de la versió en teclat es va produir en febrer de 2020.[38]

Vore també

[editar | editar còdic]
Entrades relacionades
Companyies de software
Perifèrics
Emulació

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «theregister. co. uk/print/2012/04/23/retro_week_sinclair_zx_spectrum_at_30/ Happy 30th Birthday, Sinclair ZX Spectrum • The Register» (en en). www. theregister. co. uk. Consultat el 16 de maig de 2017.
  2. «net/archives/computers/ads_024 nosher. net».
  3. «archive. org/web/20120617051445/http://www. jupiter-ace. co. uk/whatisanace. html Jupiter Ace Resource Site - What is a Jupiter Ace?» (en en). www. jupiter-ace. co. uk. Archivat des d'el jupiter-ace. co. uk/whatisanace. html original, el 17 de juny de 2012. Consultat el 16 de maig de 2017.
  4. «archive. org/web/20160304001748/http://www. worldofspectrum. org/archive. html Archive!». World of Spectrum. Archivat des d'el worldofspectrum. org/archive. html original, el 4 de març de 2016. Consultat el 24 d'octubre de 2009.
  5. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0008252 Sinclair Infoseek: HiSoft C». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  6. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0017098 Sinclair Infoseek: Kamasoft C Compiler». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  7. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0008255 Sinclair Infoseek: HiSoft Pascal 4». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  8. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0011909 Sinclair Infoseek: Mira Pascal». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  9. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0008429 Sinclair Infoseek: Micro-Prolog». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  10. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0012459 Sinclair Infoseek: Mira Modula-2». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  11. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0008718 Sinclair Infoseek: SpecLisp». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  12. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0022184 Sinclair Infoseek: T-FORTH». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  13. «worldofspectrum. org/infoseekid. cgi? aneu=0008178 Sinclair Infoseek: fig-FORTH». World of Spectrum. Consultat el 24 d'agost de 2006.
  14. 14,0 14,1 ZX Computing.
    75.
  15. CRASH!.(5)
    126.
  16. Sinclair User.(43)
    28.Consultat el 18 de giner de 2007.
  17. ZX Computing.
    76–77.
  18. «archive. org/web/20070202125355/http://bioeddie. co. uk/spectrum/vu-3d. htm Psion Vu-3D». Archivat des d'el bioeddie. co. uk/spectrum/vu-3d. htm original, el 2 de febrer de 2007. Consultat el 18 de giner de 2007.
  19. «archive. org/web/20110517020243/http://www. sincuser. f9. co. uk/044/news. htm Launch of the Spectrum 128 in Spain». Synclair User 44 - News. Archivat des d'el sincuser. f9. co. uk/044/news. htm original, el 17 de maig de 2011. Consultat el 15 d'agost de 2011.
  20. «bbc. co. uk/2/hi/technology/6572711. stm How the Spectrum began a revolution». BBC. Consultat el 5 de juny de 2007.
  21. http://timex. comboios. info/tsnews. html
  22. «archive. org/web/20120705092049/http://www. old-computers. com/museum/computer. asp? c=634 TS2068». old-computers. com. Archivat des d'el old-computers. com/museum/computer. asp? c=634 original, el 5 de juliol de 2012. Consultat el 21 de juliol de 2012.
  23. https://homecomputer. com. ar/2020/10/11/chaos-manor-sinclair-1/
  24. archive. org/web/20060924054631/http://user. tninet. se/vjz762w/zxata. html ZX Spectrum Hardware DIY Site-ZXATASP, informació sobre el interface ZXATASP per a disc dur i CompactFlash.
  25. archive. org/web/20070721151545/http://www. papayalabs. co. uk/shop/ Papaya Labs, distribuïdors del interface dividix per a Spectrum.
  26. archive. org/web/20061025054932/http://baze. au. com/divide/ dividix - ZX Spectrum NUGA interface, informació sobre el interface dividix.
  27. archive. org/web/20060924054617/http://user. tninet. se/vjz762w/zxcf. html ZX Spectrum Hardware DIY Site, informació sobre el interface ZXCF per a CompactFlash.
  28. worldofspectrum. org/zxplus3e/index. html The ZX Spectrum +3i Homepage, versió ampliada d'el +3DOS.
  29. yarek. com/en-index. html ZXVGS Operating System, pàgina oficial del sistema operatiu alternatiu ZXVGS.
  30. worldofspectrum. org/residos/ The ResiDOS Homepage worldofspectrum. org/residos/ archivat en Wayback Machine., pàgina oficial del sistema operatiu alternatiu ResiDOS.
  31. fruitcake. plus. com/sinclair/spectrum/spectra/spectrainterface. htm SPECTRA Interface
  32. «archive. org/web/20130525190223/https://sites. google. com/site/ulaplus/ ULAplus». Archivat des d'el google. com/site/ulaplus/ original, el 25 de maig de 2013. Consultat el 5 de juny de 2015.
  33. theguardian. com/technology/2014/dec/02/zx-spectrum-vega-games-console The Guardian: ZX Spectrum gets new lease of life as Vega games console
  34. telegraph. co. uk/men/the-filter/10547681/8-reasons-you-should-be-excited-about-the-return-of-the-ZX-Spectrum. html The Telegraph: 8 reasons you should be excited about the return of the ZX Spectrum
  35. huffingtonpost. es/2015/01/18/vuelta-zx-spectrum_n_6487578. html Torna ZX Spectrum, una joya per als nostàlgics de la tecnologia i els videojocs
  36. «specnext. com/ ZX Spectrum Next».
  37. «kickstarter. com/projects/1835143999/zx-spectrum-next/posts/2085604 Update 24: What's next for the Next (including full computers shipping estimate) · ZX Spectrum Next» (en en).
  38. «specnext. com/first-zx-spectrum-next-delivered/ First ZX Spectrum Next delivered». Consultat el 13 de febrer de 2020.