Sinclair QL

Archiu:QL-top.jpeg

Sinclair QL

El Sinclair QL (QL per Quàntum Leap, bot quàntic) és un ordenador personal llançat per Sinclair Research entre giner de 1984 i 1986. Posterior a l'èxit del ya mític ZX Spectrum, el QL va ser dissenyat com el pròxim pas al mercat de les aplicacions domèstiques i la chicoteta empresa.

Característiques

Físicament, el QL té una llínea de disseny que posteriorment s'usaria en els següents models d'Investrónica i Sinclair. Té un parell d'unitats de microdrive a la seua dreta, inaugurant un estil de tot integrat secundat pel seu competidor Amstrad.

Va incorporar un microprocessador Motorola 68008 a 7,5 megahercios, un chip ZX8302 com ULA, 48 kilobytes de memòria ROM, 128 kilobytes de memòria RAM, i va poder conectar-se a un televisor o un monitor RGB TTL.

La ROM va incloure un potent sistema operatiu multitarea, el Sinclair QDOS que va ser dissenyat principalment per Tony Tebby i un BASIC alvançat cridat SuperBASIC, dissenyat per Jan Jones. Aixina mateix, va afegir una suite ofimàtica en 4 cartuchos de Microdrive (processador de texts, full de càlculs, base de senyes, i gràfics empresarials) escrita per Psion, que li va augurar un futur molt prometedor entre la majoria dels computadors de l'época (tot això molt abans del llançament per Microsoft de Microsoft Windows i Microsoft Office).

El QL és el segon ordenador personal basat en microprocessadors Motorola 680xx, seguint al Apple Lisa pero anterior al Apple Macintosh en un més, i al Atari ST i el Commodore Amiga per varis mesos. Mentres que la velocitat de rellonge varen ser comparables, l'ample del bus no ho va anar, que va anar de 8 bits en lloc de 16 bits; ademés, gran part del temps la CPU va quedar esperant al chip ZX8301, lo que llimita al Sinclair QL greument.

Història

Archiu:Sincalir-QL-68008-Processor.jpg

Motorola 68008 d'un QL.

El Sinclair QL naix ple de problemes, particularment els bugs en el Sinclair QDOS en ROM, que provoquen múltiples versions del firmware. De fet, la primera versió de la màquina va tindre que ser enviada als usuaris que havien realisat la reserva en un cartuig ROM que conté part de la ROM, sense la qual la màquina no funcionava. El Sinclair QL també va tindre problemes en les unitats de microdrive incorporades (utilisats inicialment en el ZX Spectrum en la ZX Interface 1). Encara que és una computadora alvançada per al seu temps, que va incorporar ret instalada de fàbrica i va ser econòmica relativament en preu, no es va vendre be en el seu moment i despuix de la fallida de Sinclair i la compra de l'empresa per Amstrad, Alan Sugar va anunciar que ho considera sense interés (entre atres coses per ser un rival directe dels seus ordenadors Amstrad CPC 6128 i Amstrad PCW). El seu incómodo teclat en comparació al dels seus rivals, la falta de videojocs (com a motor de vendes), i especialment l'incorporació d'unitats de microdrive contra l'opinió dels dissenyadors varen contribuir al fracàs.

Tots els enemics del IBM PC ya varen tindre el seu entorn gràfic que el Sinclair QL no va tindre, circumstància que anima a Tony Tebby, que ya havia creat també un conjunt d'extensions del Sinclair QDOS cridat TK2 (Toolkit II) a desenrollar el PE (Pointer Environment) o entorn de finestres del Sinclair QL a l'altura de la seua sistema operatiu.

Basat en el Sinclair QL en alguns reforços, es llancen un equip baix atres marques, és desenrollat per International Computers Ltd (ICL), malnomenant-ho One Per Desk (OPD), i després, és comercialisat per British Telecom (BT) com el Merlin Mec, i Telecom Austràlia com el Computerphone (Teléfon-ordenador). Va usar una carcassa diferent, teclat estàndar, el parell d'unitats de microdrive (reforçades per ICL per a aumentar la seua fiabilitat) en una visera superior al teclat (que es mostra en pla inclinat per a una millor ergonomia) i un teléfon en el lateral esquerre, són dos màquines en una integració rudimentària d'ordenador i telefonia. L'equip de British Telecom conseguix bones vendes. No obstant, encara que tenen el mateix sistema operatiu de base (ICL va modificar el QDOS, va llevar parts per a incorporar utilitats de comunicació i telefonia, i va llevar el SuperBasic), les diferències en el mateix i usar un format diferent dels microdrives al del Sinclair QL estàndar, els priva dels desenrolls realisats per al mateix ordenador. Aixina i tot, Psion modifica el seu suite ofimàtica per a funcionar en estos equips en el nom de Xchange.

Despuix de l'abandó per Amstrad de la llínea QL, vàries companyies tracten d'omplir el buit del mercat. Estes són CST i DanSoft, que creen la gama Thor; Miracle Systems, que crea vàries extensions de el QL com la Gold Card i Super Gold Card i l'emulador per hardware QXL (un Sinclair QL en targeta ISA per a PC) i finalment, Qubbesoft en la primera placa base compatible Sinclair QL multi-color/multi-resolució anomenada Aurora.

El Sinclair QL està present en l'actualitat en dos plaques bases fijables en alguna carcassa IBM PC AT estàndart (pot usar-se una ATX, pero requerix modificacions), cridades Q40 i Q60, creades per Peter Graf i comercialisat per D&D Systems. Aporten alvanços importants al Sinclair QL com la multimèdia, gràfics d'alta resolució, ret Ethernet, accés a Internet i capacitat per a eixecutar el Sistema Operatiu GNU/Linux.

Per una atra part, el Sinclair QDOS també ha seguit el seu viage tots estos anys, conservant en gran mida la seua compatibilitat cap a arrere, pero afegint noves característiques en l'aparició de SMSQ/I, la versió millorada del Sinclair QDOS (també desenrollada per Tony Tebby), que té entre uns atres al TK2 i el PE.

Encara es desenrollen ampliacions hardware i software per a el QL original actualment, com el RomDisQ, el Minerva replacement Operating System, I²C i atres perifèrics basats en el bus d'expansió del sistema.

Alguna cosa poc conegut és que Linus Torvalds, creador de Linux, va tindre un Sinclair QL en la seua joventut i es va inspirar en els seus defectes i ventages en crear el núcleu Linux.

Vore també

• Llistat d'emuladors de Sinclair QL