DISCiPLE

Archiu:Disciple 01.jpg

Interface DISCiPLE, vista trasera y superior.

El DISCiPLE, primer producte de Mills Gordon Technology, va ser un interfaç de disquet llançat en 1986 per al ordenador domèstic Sinclair ZX Spectrum 16, 48, 128, +2 (el de carcassa grisa) i +2A (el de carcassa negra).

Característiques

Com la ZX Interface 1 de Sinclair, el DISCiPLE tenia un disseny en forma de falca per a poder situar-se baix el Spectrum, contant en dos tornells per a assegurar la fixació. Es va dissenyar com una super-interface, que proporcinarba casi tot lo que un usuari alvançat poguera necessitar :

• Interfaç controladora de fins a 2 unitats de disquet de Doble Densitat (conector compatible Shugart) controlada per un chip VL1772.
• Interfaç d'impressora de port paralel unidireccional compatible en els còdics Epson
• Interfaç de Joystick norma Atari, compatible en la ZX Interface 2 i l'Interface Kemston, seleccionables per Software
• Interfaç de ret compatible en la ZX Interface 1 i la QLAN del Sinclair QL i compatibles, i millorada per a ret DISCiPLE - DISCiPLE o DISCiPLE - SAM Coupé (fins a 16 màquines)
• Botó d'inhibició, que deshabilitaba el dispositiu sense necessitat de retirar-ho (per a software en proteccions anti-freeze o que requerixquen tota la memòria, i hardware conflictiu)
• Botó NMI que congela l'eixecució i permet salvar, imprimir, configurar o eixecutar un programa prèviament carregat en els seus 8 kB de memòria RAM interna (desensambladores, buscadors de POKEs, editors d'UDG i inclús buscadors de "Sprites" i gràfics de fondo). Si no hi ha cap carregat, la funcionalitat per defecte de les tecles numèriques és :

1. S'imprimix la pantalla
2. S'imprimix la pantalla en doble resolució.
3. Es guarda la pantalla en disc.
4. Es guarda un programa de 48 kB en disc.
5. Es guarda un programa de 128 kB en disc.

• Prolongador del Bus per a poder conectar més perifèrics en cascada.
• 8 kB de memòria RAM interna
• 8 kB de Shadow ROM (en una EPROM en zócalo actualizable)

Casi tot el pes ho duyen dos chips Programmable array logic (matriu llògica programable o PAL) que es calfaven per damunt dels nivells dels Pentium. Eren les peces més freqüentment substituïdes pels servicis tècnics. Açò, unit a que el color negre de la caixa i la seua posició baix del Spectrum no ajudaven precisament a una bona ventilació, va ser una de les causes del desenroll del Plus D.

És considerada la reina dels interfaços per al Spectrum, alcançant gran èxit, pese al seu relativament alt preu (casi tant com el propi ordenador, i això sense unitats de disc). En la publicitat li la mostrava com una navaixa suïssa per la seua versatilitat.

Va ser fins a tal punt popular, que l'atre interfaç més venuda per al Spectrum, les Multifaces de Romantic Robot, varen traure una versió de la seua Multiface 128 especialment adaptada per al DISCiPLE / +D, que trea partit de les seues prestacions i memòria.

No obstant, la verdadera innovació estava en la ROM. Com a molts atres competidors, era compatible en la ROM estesa del Interface I de Sinclair utilisant les mateixes sentències BASIC que les empleades per a operen en els Microdrives o la ZX Printer per a accedir a les unitats de disc a l'impressora paralel. Ademés de ser compatibles a nivell BASIC, imitaven també els punts d'entrada en còdic màquina del Interface 1 - els cridats "hook codes". Açò volia dir que qualsevol soft dissenyat específicament per als Microdrives podia usar unitats de disc conectades als interfaços de MGT en el seu lloc, sense tindre que modificar res. Les unitats de disc aprecien com Microdrives jagantescs i molt ràpits.

En adquirir Amstrad els drets del Spectrum, una de les primeres modificacions que va fer va ser canviar el bus atrasser, lo que a priori impossibilita la conexió d'estos dispositius als +2A i +3, pese a la qual cosa varen ser comercialisades versions del interface adaptades per a funcionar en el +2A.

Sistema operatiu

El seu DOS es va cridar GDOS. Es carregava en part en RAM, venint en un casset que usualment solament s'usava una volta, per a crear un disc d'arrancada des del que es carregava. Els DOS d'el +D (G+DOS) i del SAM Coupé (SAM DOS) són abdós compatibles en el GDOS. Utilisa un molt rígit sistema de direccionament. Un disc no pot tindre més de 1600 sectors = 800 KiB. (2 cares de 80 pistes, 10 sectors de 512 bytes per pista). En l'actualitat existix un sistema operatiu de disc dur, cridat +DIVIDIX que utilisa discs virtuals en format GDOS com a sistema d'almagasenament en el disc dur (no és compatible en atres formats com FAT o NTFS)