ZX Interface 2

Archiu:ZX Interface 2 (7091747933).jpg

ZX Interface 2

Archiu:Zx interface 2.png

ZX Interface 2 creada per Sinclair Research.

La ZX Interface 2 va ser un dispositiu creat per Sinclair Research per al Sinclair ZX Spectrum. Va ser llançat al mercat en setembre de 1983 i presentava una combinació de dos ports per a Joystick i port per a cartuchos ROM. En l'atrassera té una reproducció del conector de vora de targeta del bus d'expansió del Spectrum, pero solament permetia conectar una ZX Printer, impedint qualsevol un atre perifèric.

Recalat de Cartuig

Sol 10 títuls varen estar disponibles en format de cartuig ROM, degut a que eren de cost molt elevat, en comparació als mateixos títuls en cinta de casset, ademés per llímits del dispositiu, tots ells eren de 16 Kilobytes. Els jocs apareguts varen ser els següents:

1. Jetpac (Ultimate)
2. PSSST (Ultimate)
3. Cookie (Ultimate)
4. Tranz Am (Ultimate)
5. Chess (Psion)
6. Backgammon (Psion)
7. Planetoids (Psion)
8. Space Raiders (Psion)
9. Hungry Horace (Melbourne House)
10. Horace and the Spiders (Melbourne House)

Els cartuchos s'entregaven en caixes de cartó de 85 x 116 x 20 mm, en una instruccions i el cartuig en sí. Est medix 49 x 43 x 12,5 mm en plàstic negre a joc en l'Interface, en una falda protectora de goma roja que es retira sola en insertar el cartuig.

El conector és de doble cara, en un segment guia per a previndre l'inserció incorrecta cada cara presenta 10 + 4 senyals, que bàsicament mapean les senyals d'una EPROM 27C128 llevat Vpp i Plantilla:Sobrerrayado, i inclou per a seleccionar la ROM del cartuig Plantilla:Sobrerrayado.

Sinclair va produir un test cartrigde per a us intern i d'alguns distribuïdors que permet realisar varis test a l'ordenador

Paul Farrow ha demostrat que és possible produir cartuchos ROM a mida, incloent la capacitat de superar el llímit de disseny de 16 KiB.

Interfaç de Joystick

L'Interface ve en dos ports de Joystick Atari DE-9 que es mapean sobre la fila numèrica del teclat. El Jugador 1 es mapea en les tecles 6 a 0 i el Jugador 2 en les tecles 1 a 5. Açò resultava incompatible en el disseny del teclat del Spectrum, que mapea les tecles de cursor en 5-8 i molts jocs mapean en 0 el fòc (existint un parell d'interfaços de joystick que seguien eixe mateix mapage) i, sobretot en l'Interface Kempston (que utilisa IN31) que era l'estàndart de facto del moment pero que estava llimitada a un sol joystick, sent esta llimitació el major argument de venda de el ZX Interface 2.

Quan Amstrad va llançar el seu ZX Spectrum 128 +2, serà este interfaç la que incorporarà, pero les senyals de les patilles són distintes sent incompatible en els joysticks que funcionaven en la ZX interface 2 original.