Famicom Disk System
El Family Computer Disk System (ファミリーコンピュータ ディスクシステム Famirī Kompyūta Disuku Shisutemu?, abreviat FDS) va ser llançat el 21 de febrer de 1986 per Nintendo com a perifèric per al seu popular Family Computer ("Famicom") en Japó. L'unitat se situava baix de la consola i usava disquets per a l'almagasenament de senyes, en lloc de cartuchos.
Característiques
[editar | editar còdic]El Famicom Disk System es conectava a la Famicom per mig d'un cartuig modificat cridat RAM Adapter que s'introduïa en el recalat per a cartuchos de la Famicom. Este cartuig tenia un cable que conectava en el FDS. El RAM Adapter tenia 32 KB de RAM per a l'almagasenament temporal dels programes, 8 KB de RAM per a tiles i sprites i un ASIC conegut com 2C33. Este ASIC servia com a controlador del port per a disquets, i ademés incloïa un hardware de sò adicional en la capacitat d'una primitiva síntesis de modulació de la freqüència.
Els disquets usats eren de doble cara, en una capacitat de 64 KB per costat. Molts jocs varen aprofitar les dos cares dels disquets, necessitant que el jugador tinguera que donar-els el regrés en algun punt de la partida. Inclús va haver alguns jocs que varen necessitar dos disquets (quatre cares).
El Famicom Disk System podia funcionar en un adaptador de corrent o en piles. Que es pogueren usar piles era alguna cosa comuna, encara que l'unitat no estava pensada per a que fora portàtil, en l'época era molt comuna dotar de piles a les videoconsoles i certs aparats per a evitar o lliurar a l'aparat de conectar-ho en els més escassos enchufes de les cases de l'época i anteriors. Com el Famicom Disk System era en si una ampliació de la Famicom que ya ocupava un enchufe en la paret es va prendre la decisió de dotar-ho d'esta alternativa. Posteriorment les cases que ya es construïen en vistes a tindre televisors i aparats conectats als televisors i disponien de més enchufes varen fer que la pràctica fora desapareixent fins a hui en dia que pot resultar-nos curiós l'us de piles en una videoconsola. Aixina i tot el 32X de Sega anys més vesprada encara serà criticat per necessitar un enchufe adicional al de la Mega Drive.
Història
[editar | editar còdic]
La Famicom Disk System va ser llançat en Japó, després de varis retarts, el 21 de febrer de 1986. Encara que va haver plans per al seu llançament en els Estats Units, estos varen ser descartats.[1] Eixe mateix dia, Nintendo va llançar The Legend of Zelda com a títul de llançament, junt en reedicions en disquets de jocs anteriors de la Famicom.
A pesar de l'èxit de la Famicom Disk System i de les seues ventages sobre la pròpia Famicom, també va impondre molts problemes propis. El més comú va ser la calitat de les targetes de disc; Nintendo va eliminar els obturadores de la majoria dels jocs de la Disk System per a reduir costs, i en el seu lloc els va colocar en una funda de cera i una carcassa de plàstic transparent. Els discs en sí són fràgils, i la falta d'obturador va fer que acumularen pols i, com a resultat, acabaren sent injugables.[2] La pirateria també va ser rampante, i els dispositius de còpia de discs i els jocs pirates es varen convertir en alguna cosa habitual en les tendes i en els anuncis de revistes.
Fi del sistema
[editar | editar còdic]Nintendo va impulsar el seu FDS en força en Japó, llançant les seues videojocs exclusius en este format durant uns anys. No obstant, l'aparat no va tindre l'èxit que s'esperava. Nintendo va reclamar en un principi a les desenrolladores un percentage dels drets d'autor en cada joc que es llançara per al FDS. Açò va ser la causa de que moltes empreses, com Namco o Hudson Soft, ignoraren el sistema.
Quatre mesos despuix del llançament de la Famicom Disk System, Capcom lanzaria una conversió de Ghosts'n Goblins per a la Famicom, en un cartuig de 128 KB, que, com a resultat, va fer que els consumidors i desenrolladors quedaren menys impressionats en les característiques tecnològiques del Disk System. Als minoristes no els agradaven les màquines Disk Writer per ocupar massa espai i, en general, per no ser rendables.
Alguns consideren que els errors vagos del Disk System, els llarcs temps de càrrega i la mala calitat de la correja de goma, varen contribuir a la seua caiguda.
El perifèric va ser descontinuado en 1990, encara que es varen continuar llançant jocs per al sistema fins a finals de 1992. Els servicis d'escritura en disc es varen mantindre en funcionament fins a 2003, mentres que els servicis tècnics es varen mantindre fins a 2007.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «nintendotimes. com/1986/05/26/computer-entertainer-nes-reviews-news/ Computer Entertainer NES Reviews & News» (en en-us). Nintendo Claves. Consultat el 2023-02-26.
- ↑ «nintendolife. com/news/2010/11/feature_slipped_disk_the_history_of_the_famicom_disk_system Slipped Disk - The History of the Famicom Disk System» (en en-gb). Nintendo Life. Consultat el 2022-03-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Famicom Disk System» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.