Calculadora mecànica

Calculadora mecànica

La calculadora Pascalina.

Una calculadora mecànica va ser un objecte o sistema de còmput i càlcul que basa el seu funcionament en un principi mecànic per a tornar els resultats d'una operació aritmètica.

Història

Wilhelm Schickard en 1623 ya havia realisat un disseny previ, encara que no hi ha evidències de que aplegara a construir-se i estava incomplet, ya que haguera necessitat molls i engranages adicionals per a funcionar correctament.

En 1642, Blaise Pascal va dissenyar i va construir la primera calculadora del món de la que existix constància. Era una chicoteta caixa de fusta prou incómoda que tenia en la tapa un renc de discs numerats, en els forats per a introduir els dits i fer-los girar. Cada disc tenia una finestreta, i hi havia tot un renc de finestretes baix el renc de discs: de dreta a esquerra s'alineaven les unitats, decenes, centenes, milèsimes, etc.

Quan una roda donava un regrés complet, alvançava l'atra roda situada a la seua esquerra. No obstant, la Pascalina tenia varis inconvenients i no era del tot fiable. En 1670 el filòsof i matemàtic alemà Gottfried Wilhelm Leibniz va perfeccionar esta màquina i va inventar una que també podia multiplicar i dividir.

Tipos de calculadores

l'aritmómetro de Thomas de Caramullar, era una màquina de calcular portàtil i fàcil d'utilisar que responia a les necessitats contables de les empreses i de l'administració pública de l'época. Estes característiques i el seu bon funcionament varen fer que es convertira en la primera calculadora comercialisada en èxit. El primer model va aparéixer en 1822 i es va estar fabricant fins a ben entrat el XX.

La màquina MADAS va ser la primera d'elles que va evolucionar directament del aritmómetro de Caramullar, i va aparéixer en 1908, pero en un gran alvanç: era capaç de realisar les divisions automàticament, és dir l'usuari sol devia encarregar-se de donar regressos a la manivela fins que sentira el timbre que indicava fi d'operació. MADAS són les inicials de "Multiplication, Automatic Divisió, Addition and Substraction". En successives versions es va conseguir també la multiplicació automàtica, molt més complexa de realisar mecánicamente que la divisió. Es varen estar fabricant fins als anys 50.

La màquina Curta va ser realisada per Curt Herzstark en un camp de concentració nazi. És l'última màquina mecànica manual, va ser fabricada en 1948. En la seua época va ser revolucionària pel seu chicotet tamany, és casi una peça de rellongeria de precisió en uns costs de fabricació molt elevats, i per això uns preus de mercat molt alts.

Sistema de Leibniz

El sistema es basa en un cilindre estriado. Per a realisar el moviment dels cilindres existixen unes rodes dentadas mòvils, esta movilitat s'usa per a l'assignació de valors, per mig d'uns botons per a dit fi. Una volta indicat el valor, per mig d'una manivela produirem el moviment necessari per a realisar l'operació (suma o resta depenent del sentit del gir). D'eixa manera s'obtenia el resultat de l'operació.

Sistema de Odhner

El sistema consistix en un disc central sobre el que va una corona giratòria que pot moure's per mig d'una palanca. El disc central dispon de 9 recalats per les que poden descollar o no unes varetes, que seran les indicadores del valor en el que operar. Depenent del gir de la manivela es poden realisar sumes o restes. Per a realisar les multiplicacions i les divisions s'usa el método de les sumes successives i restes successives respectivament.

L'original Odhner va ser creada per Willgodt T. Odhner (inventor del sistema de la roda de Odhner en 1874) va començar la fabricació a gran escala en 1886, en una fàbrica construïda en San Petersburgo (Rússia), que va ser traslladada a Gotemburgo (Suècia) a causa de la revolució russa. En 1892 la firma Grimme, Natalis and Co. va comprar la palesa del sistema Odhner i va començar a fabricar en Alemània màquines anomenades "Brunsviga", d'este sistema, incorporant a la seua volta millores.

Les calculadores Marchant varen ser fabricades per Marchant Calculating Machine Co. Les primeres màquines eren del sistema Odhner pur, pero varen evolucionar afegint-los un mecanisme de teclat complet donant lloc a màquines en un aspecte "rar" pero molt ràpides i efectives en el seu funcionament.

Referències

• La quimera de l'autómata matemàtic. Del calculador medieval a la màquina analítica de Babbage, V. Cudol i L. González, I.S.B.N.: 978-84-376-2653-6 (Ed. Càtedra, 2010)

Vore també

• Arithmaurel
• Computadora
• Calculadora