Anar al contingut

Universal Serial Bus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Universal Serial Bus


El Bus Serie Universal (Universal Serial Bus), conegut per la sigla USB, és un bus de comunicacions que seguix un estàndart que definix els cables, conectors i protocols usats en un bus per a conectar, comunicar i proveir d'alimentació elèctrica entre computadoras, perifèrics i dispositius electrònics.[1]

El seu desenroll va partir d'un grup d'empreses del sector que buscaven unificar la forma de conectar perifèrics als seus equips, per aquella época poc compatibles entre sí, entre les que estaven Intel, Microsoft, IBM, Compaq, DEC, NEC i Nortel. La primera especificació completa 1.0 es va publicar en 1996, pero a partir del 23 de setembre de 1998[2] en l'especificació 1.1 va començar a usar-se de forma massiva.

L'USB és utilisat com a estàndar de conexió de perifèrics com teclats, rates, memòries USB, palanques de mando, controladors de videojocs, escànerés, cambres digitals, cambres web, teléfons mòvils, reproductors multimèdia, impressoras, impressores multifunción, sistemes d'adquisició de senyes, mòdems, targetes de ret, targetes de sò, targetes sintonizadoras de televisió, gravadores de DVD externes, discs durs externs i disqueteras externes. El seu èxit ha segut total i ha desplaçat a conectors com el port serie, el port paralel, el port de jocs, l'Apple Desktop Bus i el PS/2 a mercats-caseta o a la consideració de dispositius obsolets a eliminar de les computadores, o be usar adaptadors, encara que molts d'ells poden substituir-se per dispositius USB que implementen eixos conectors.

Puertos USB-A 3.1 Gen 1

L'USB es va dissenyar per a economizar i normalisar la conexió de perifèrics.

Es va desenrollar a mitan dels anys 1990. En 1996, el Fòrum d'Implementadores d'Universal Serial Bus (USB Implementers Forum, USB-IF)[3] va llançar l'impopular primera especificació «USB 1.0» i el 23 de setembre de 1998[2] va llançar l'especificació USB 1.1.[4]

Des de 2004, aproximadament 6000 millons de dispositius es troben en el mercat global i al voltant de 2000 millons es venen cada any.[5]

El camp d'aplicació de l'USB s'estén en l'actualitat a qualsevol dispositiu electrònic o en components, des dels automòvils (les ràdios d'automòvil modernes van convertint-se en reproductors multimèdia en conector USB o iPod) als reproductors de disc Blu-ray i els moderns joguets com Pleo. S'han implementat variacions per al seu us industrial i inclús militar. A on més es nota la seua influència és en els teléfons inteligents (Europa ha creat una norma per la que tots els teléfons inteligents, tabletas, dispositius PDA i videoconsolas deuran tindre un carregador USB-C) a on ha reemplaçat a conectors propietaris casi per complet.

Alguns dispositius requerixen una potència mínima, aixina que es poden conectar varis sense necessitar fonts d'alimentació extra i per a això existixen concentradors (cridats USB hubs) que inclouen fonts d'alimentació per a aportar energia als dispositius conectats a ells; pero alguns dispositius consumixen tanta energia que necessiten la seua pròpia font d'alimentació. Els concentradors en font d'alimentació poden proporcionar corrent elèctrica a atres dispositius sense llevar corrent al restant de la conexió (dins de certs llímits).

En el cas dels discs durs (maig de 2020), l'USB es va tornar un estàndart com a conexió nativa i és la conexió solament 3.0. Inclús existixen caixes externes i breçols que implementen conectors eSATA i USB, inclús USB 3.0. Estes i les mixtes USB/FireWire han expulsat del mercat de discs externs SCSI i les conexions per port paralel.

Versions prèvies

[editar | editar còdic]

L'estàndar USB va evolucionar a través de vàries versions abans del seu llançament oficial en 1996:

  • USB 0.7: llançat en novembre de 1994.
  • USB 0.8: llançat en decembre de 1994.
  • USB 0.9: llançat en abril de 1995.
  • USB 0.99: llançat en agost de 1996.
  • USB 1.0 Release Candidate: llançat en novembre de 1996.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]