Comtat de Sligo
Sligo (en irlandés: Sligeach) és un comtat de la província de Connacht, en l'oest d'Irlanda. El nom Sligeach significa "àrea en la que abunden les closques". El seu punt més alt és el Trosc Mór (647 m).[1]
Generalitats
[editar | editar còdic]Zona de gran bellea paisagística, com el llac (Lough) Gill en el bosc de Hazelwood, el llac Arrow, els tossals de Benbulben, i Knocknarea a on es troba la tomba megalítica de la famosa Reina Maeve (Maedhbh, en gaèlic) i plages freqüentades per surfistes de tota l'illa.
El poeta i Premi Nobel W. B. Yeats (1865-1939) va passar la major part de la seua infància en el nort del comtat, sent posteriorment enterrat en els jardins de l'iglésia anglicana de Drumcliffe. Els seus paisages, en especial l'Illa de Inisfree en el llac Gill, varen ser motiu d'inspiració per a gran part de la seua obra.
La ciutat de Sligo va ser un dels ports més desenrollats en l'Irlanda de el XIX i per eixa raó i per la pobrea reinante en la regió, seria un dels més usats per la gran cantitat d'emigrants que varen eixir de l'oest de l'Illa (s'estima que eixien prop de 10 000 persones per any), escapant de la Gran Hambruna de mitan d'eixe sigle, cap a Amèrica, Austràlia, Nova Zelanda i Suràfrica. Existix en el comtat un museu destinat a conservar la memòria d'este fet.
De la ciutat de Sligo, capital del comtat homònim, és originària la banda Westlife, un dels grups de pop actuals més famosos d'Irlanda.
Per ventages impositives habilitades per l'estat irlandés a partir del començ del pròsper periodo del Tigre Celta en la finalitat d'equilibrar el desenroll de les regions més empobrides del noroest en el del restant del país, des de 2003 en avant, el comtat de Sligo ha sofrit un dels desenrolls més ràpits de la seua història. El govern irlandés li ha otorgat l'estatus de "Gateway City" o "ciutat-pòrtic" a la ciutat de Sligo, per a tota zona del nort del Connaught i això s'ha plasmat en grans proyectes immobiliaris i urbanístics posats en marcha en la Ciutat, canviant el rostre d'un comtat més conegut a nivell nacional per la durea de les seues condicions climàtiques i el seu aire llaurador, que per la seua impressionant bellea natural.
Vida cultural en el Comtat
[editar | editar còdic]Sligo també és conegut per la seua activa vida cultural, que a voltes sembla desproporcionada per al seu tamany. Existixen vàries galeries d'art, com la Modern Art & Niland Gallery i atres més menudes, que mantenen constants exposicions de pintura i art en general, amén de festivals de música tradicional i clàssica realisats anualment en varis llocs del comtat.
El comtat de Sligo és també posseïdor d'una de les majors reserves de vestigis i tombes relativament ben conservades d'Europa del periodo megalític. Digne de menció és el museu a cel obert de Carrowmore, el qual posseïx el segon grup més gran de tombes i monuments d'eixe periodo en Europa.
Sligo en la mitologia celta
[editar | editar còdic]Sligo va ser centre de moltes llegendes cèltiques en l'antiguetat, algunes d'estes són:
- La reina Maeve de Connaught, enterrada segons la llegenda en Knocknarea o Cnóc na Rí, el tossal del Rei (o la Reina) en gaèlic.
- Gráinne, Diarmait O Duidhne and Fionn Mac Cumhaill i el javalí encantat del cerro Benbulben.
- Knocknashee, Cnóc na Sé o el tossal de les Fades, prop de Tubbercurry.
- La caverna de Cormac MacAirt, un del Reis més famosos de l'antiga Irlanda, en el tossal Keshcorran, prop de Keash, al surest del Comtat.
El Comtat de Sligo i l'Armada Espanyola
[editar | editar còdic]En 1588 i després del malograt intent d'invadir Anglaterra per part de la Gran i Felicísima Armada Espanyola, els galeones "Santa María de la Visió", "Julianía" i "La Lavia", varen encallar en la plaja de Streedagh, prop de Grange, al nort de Sligo. Francisco de Cuéllar, un dels seus capitans, va conseguir sobreviure i junt en atres sobreviviente, varen aplegar caminant a Derry, a on va conseguir embarcar-se de regrés a Espanya despuix d'un azaroso viage. El recorregut fet per De Cuéllar ha segut re-traçat i hui és una de les atraccions turístiques de la zona. En un bon dia despuix d'algun temporal en hivern, és encara possible vore els restants dels barcos naufragats en les arenes de la plaja.
Atres particularitats
[editar | editar còdic]El comtat de Sligo també posseïx el peculiar récort de tindre la catedral més chicoteta del país, "Achonry Cathedral", ubicada al sur del comtat, prop de Tubbercurry, de casi uns 80m². En l'actualitat, esta chicoteta construcció, propietat de l'Iglésia d'Irlanda es troba en desús des de 1997, pero encara es porten a terme cerimònies ecuménicas esporàdicament.
En 2005, firma el primer conveni d'agermanament en una ciutat llatinoamericana: la ciutat d'Illapel, IV regió de Chile. Oportunitat que permetrà a abdós ciutats treballar per l'intercanvi cultural, educatiu i tecnològic, basat en el llegat d'Ambrosio O'Higgins. Tot açò gràcies a les gestions realisades per l'Agrupació d'Amics d'Irlanda i al respal del municipi local Chilé.
Representants d'abdós ciutats varen inaugurar el Parc Ambrosio O'Higgins en Illapel.
Ciutats i pobles
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Truskmore - Trosc Mór». mountainviews.ie. Consultat el 23 de giner de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comtat de Sligo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «condado de Sligo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.