Comte de la sagrada dádiva
El comte de la sagrada dádiva (en llatí, menges sacrarum largitionum o menges sacrae largiti ---lliteralment, comte de la(s) sagrada(s) largueza(s)---, en grec, κόμης τῶν θείων θησαυρῶν ---lliteralment comte dels sagrats tesors), era un dels principals funcionaris públics de l'administració del Baix Imperi romà i dels primers sigles del Imperi bizantí. Era l'encarregat d'administrar les finances de l'imperi i, com a tal, una sòrt de ministre d'economia, finances i facenda.
Història
[editar | editar còdic]La primera referència històrica del càrrec de la que es té notícia és dels anys 342-345, durant el regnat de l'emperador Constancio II, encara que s'accepta que el càrrec va ser creat en el 318 per l'emperador Constantino I, o, potser, com a part de les reformes de l'administració romana envestiments per l'emperador Diocleciano entorn a l'any 290 El càrrec vindria a substituir al del a rationibus, assessor de finances dels emperadors durant l'Alt Imperi romà.
Com en el cas del a rationibus, el comte de la sagrada dádiva tenia baix la seua responsabilitat la supervisió de tots aquells sectors financers que caigueren fora de les competències dels prefectos pretorianos, açò és, les taxes i imposts sobre senadorés, la recaptació del chrysargyron---la collatio lustralis, açò és, un impost sobre les rendes del treball al que estaven subjectes comerciants, artesans, usureros, prostitutes, advocats i en general tots aquells que perceberen una remuneració pel seu treball, a excepció dels meges, mestres i agricultors---, taxes d'aduana, mines, molís i manufactura de l'estat; aixina mateix, controlava la política monetària de l'estat per mig de la gestió de les cecas.
Inicialment, també estava a càrrec de les finances privades de l'emperador i la cort, pero estes competències varen passar a mans del menges rerum privatarum (comte dels assunts privats) a finals de el IV. No obstant, el comte de la sagrada dádiva va retindre la dignitat de menges sacrae vestis de l'emperador. Aixina mateix, supervisava les llabors d'atres comtes imperials:
- El menges auri: encarregat de l'acunyament de moneda
- Tres comtes de dádivas provincials para Itàlia, Àfrica i Iliria
- El menges commerciorum per a la supervisió del comerç en Iliria
- El menges metallorum (comte dels metals) responsable de les mines d'or d'Iliria.
El comte va ser perdent importància a partir de finals de el V, especialment una volta l'emperador Anastasio I (491-518) va abolir el detestat chrysagyron. Això li va restar gran part de les seues competències, ya que la major part de la política econòmica del govern bizantí i tarde-romà recaïa en oficials militars com el prefecto de la guàrdia. No obstant, el càrrec es va mantindre com un dels principals ministres de finances, a càrrec d'una série d'oficines (scrinia) en numerosos subordinats en una gran ret d'oficines provincials. Despuix de la pèrdua d'Egipte, l'Alce i Itàlia, el càrrec va decaure encara més. L'últim comte del que es té constància apareix durant el regnat de l'emperador Foques (r. 602–610). Va ser substituït pel sakellarios i el logothetes tou genikou, que es varen mantindre com els principals ministres de finances fins a el XI.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Bury, John B. (1911). The Imperial Administrative System of the Ninth Century. With a Revised Text of the Kletorologion of Philotheos, Oxford University Publishing, pp. 78ff..
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conde de la sagrada dádiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.