Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental
La Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO/ECOWAS per les seues sigles en francés i anglés) és un grup regional de dotze països d'Àfrica Occidental. Fundada el 28 de maig de 1975 en la firma del Tractat de Lagos, la seua missió és promoure l'integració econòmica de la regió.
Considerada un dels pilars de la Comunitat Econòmica Africana, l'organisació va ser fundada en l'objectiu de conseguir la «autosuficiencia colectiva» dels seus Estats membres creant un únic i gran bloc comercial per mig d'una unió econòmica i comercial. La regió opera oficialment tres llengües en el mateix nivell d'importància: francés, anglés i portugués.
El grup de països està format per dos institucions: el Secretariat de la CEDEAO i el Banc d'Inversió i Desenroll de la CEDEAO (anteriorment conegut com a Fondo per a la Cooperació fins que va ser rebatejat en 2001). James Victor Gbeho, conseller del president de Ghana en Assunts Exteriors, servix actualment com a president de la Comissió. El president actual és el president de Nigèria Bola Tinubu
Alguns membres de l'organisació han entrat i eixit de la mateixa a lo llarc dels anys. En 1976, Veta Verda es va unir a CEDEAO i Mauritània, que havia entrat un any abans (en 1975 encara que despuix de la creació de l'entitat), va eixir en decembre de 2000,[1] havent anunciat la seua intenció de fer-ho en decembre de 1999).[2]
Els principis fonamentals de la CEDEAO es basen en: l'equitat, l'interdependencia, la solidaritat, la cooperació, la no agressió, la pau regional, la promoció dels drets humans i la justícia econòmica i social.[3] La CEDEAO també actua com a força de manteniment de la pau en la regió, i els Estats membres envien ocasionalment forces militars conjuntes per a intervindre en els països membres del bloc en moments d'inestabilitat política i disturbis.[4]
Història
[editar | editar còdic]La CEDEAO es va formar inicialment a partir de les antigues colónies franceses, britàniques i portugueses de la regió, i de la Llibèria independent, despuix de l'independència poscolonial de tota la regió (sobretot en les décades de 1960 i 1970). En el moment de l'independència, molts Estats africans varen tindre dificultats per a aumentar el seu desenroll econòmic. Com estos Estats no podien abordar els problemes individualment, era necessari un enfocament regional i aixina es va fundar la CEDEAO.[5] La CEDEAO es va crear per a proporcionar cooperació econòmica regional, pero des de llavors ha evolucionat per a incloure també la cooperació política i militar.[6]
L'unió es va establir el 28 de maig de 1975, en la firma del Tractat de Lagos, la missió declarada del qual era promoure l'integració econòmica en tota la regió. El 24 de juliol de 1993 es va acordar i va firmar en Cotonú una versió revisada del tractat. [7] Considerada un dels pilars bloc regional de la Comunitat Econòmica Africana (CEA), que comprén tot el continent, l'objectiu declarat de la CEDEAO és conseguir l' autosuficiencia colectiva dels seus Estats membres per mig de la creació d'un gran bloc comercial únic que constituïxca una unió econòmica i comercial plena.[8]
La CEDEAO també actua com a força de manteniment de la pau en la regió, i els Estats membres envien ocasionalment forces militars conjuntes per a intervindre en els països membres del bloc en moments d'inestabilitat política i disturbis. La CEDEAO facilita el manteniment de la pau per mig de la colaboració sistemàtica en la societat civil, la cooperació en les polítiques de desenroll i atres activitats en l'objectiu de fer front als reptes subregionales en matèria de seguritat.[5] Ha eixercitat un paper important en la supervisió de les eleccions de transició en Àfrica Occidental, i estos esforços de mediació han segut inclús reconeguts dins i fòra del continent africà.[5] En els últims anys, estes han inclós intervencions en Costa d'Ivori en 2003, Llibèria en 2003, Guinea-Bissau en 2012, Mali en 2013, i La Gàmbia en 2017.[4][9]
Membres
[editar | editar còdic]En el moment de la seua fundació, la CEDEAO contava en 15 Estats membres; huit d'ells són francòfons, cinc anglófonos i dos lusófonos. Tots els membres actuals es varen incorporar a la comunitat com a membres fundadors en maig de 1975, llevat Veta Verda, que ho va fer en 1977.[10][7]
Marroc va solicitar oficialment el seu adheriment a la CEDEAO en febrer de 2017.[11] La solicitut va ser respalada en principi en el cim de caps d'Estat de juny de 2017.[12][13] No obstant, la solicitut d'adheriment de Marroc es va estancar perque els agents econòmics d'Àfrica Occidental temien que les mercaderies importades a través dels acorts de lliure comerç de Marroc inundaren el mercat dels Estats de la CEDEAO. [14]
El 28 de giner de 2024, Níger, Mali i Burkina Faso varen anunciar la seua eixida de la CEDEAO per a crear la seua pròpia aliança, l'Aliança d'Estats del Sahel (AES), un fet sense precedents des de la seua creació, alegant en particular una falta d'ajuda de l'organisació front al terrorisme i acusant-la d'estar baix la tutela d'influència de potències estrangeres.[15]
El 15 de decembre de 2024, la Conferència de Caps d'Estat de la CEDEAO va adoptar un periodo de transició d'eixida per a Níger, Burkina Faso i Mali, que comença el 29 de giner de 2025 i termina el 29 de juliol de 2025. Durant este periodo de transició, la CEDEAO ha indicat que qualsevol eixida seria reversible. La AES va rebujar la proposta. Es varen celebrar festejos en els tres països per a commemorar l'eixida formal el 29 de giner. La CEDEAO va prendre nota de la retirada, a el hora que va demanar la continuació dels acorts existents per a la lliure circulació de persones i mercaderies, incloent la solicitut de que els seus propis membres seguixquen acceptant documents dels països eixints.
El 29 de novembre de 2025, Guinea-Bisáu va ser suspesa per la CEDEAO despuix d'un colp d'Estat.[16]El 28 de giner de 2026, les sancions contra Guinea varen ser alçades en resposta a les eleccions presidencials guineanas de 2025.[17]
Actuals
[editar | editar còdic]Els països membres (i la seua data d'admissió) són els següents:
- Plantilla:BEN (1975)
- Plantilla:CPV (1976)
- Plantilla:CIV (1975)
- Plantilla:GMB (1975)
- Plantilla:GHA (1975)
- Plantilla:GIN (1975, suspés des de 2021)
- Plantilla:GNB (1975)
- Plantilla:LBR (1975)
- Plantilla:NGA (1975)
- Plantilla:SEN (1975)
- Plantilla:SLE (1975)
- Plantilla:TGO (1975)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 24 de febrer de 2011.
- ↑ «Executive Secretary’s Report». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2009. Consultat el 24 de febrer de 2011.
- ↑ Limited, Daniel Inaju-Challydoff. «Principis fonamentals | Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO)» (en en).
- ↑ 4,0 4,1 Adeyemi, Segun. Líders d'Àfrica Occidental acorden el desplegament en Llibèria.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «ECOWAS».La CEDEAO i la dinàmica dels conflictes i la consolidació de la pau.CODESRIA.
- 11-26.
- ↑ “L'estat de l'integració econòmica en el noroest d'Àfrica al sur del Sàhara: The Emergence of the Economic Community of West African States (ECOWAS)” . African Studies Review 20 (2): 63-87.
- ↑ 7,0 7,1 «Integració regional i economia política del desig de Marroc d'adherir-se a la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO)».Pa Africanism, Regional Integration and Development in Africa.Springer International Publishing.
- 97-123.
- ↑ «Informació bàsica | Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO)».
- ↑ Les 5 intervencions militars anteriors d'Àfrica Occidental, Yahoo News.
- ↑ Pazzanita, Anthony (2008). Historical Dictionary of Mauritània, Scarecrow Press, pp. 177-178. ISBN 978-0-8108-6265-4.
- ↑ «Afrique». Diplomatie.ma.
- ↑ «El president de Togo, Faure Gnassingbe, pren les regnes de l'Autoritat de Caps d'Estat i de Govern de la CEDEAO».
- ↑ «Integració regional i economia política del desig de Marroc de ser membre de la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO)».Panafricanismo, Integració regional i desenroll en Àfrica.Springer International Publishing.
- 97-123.
- ↑ «Marroc-CEDEAO: les bones intencions no basten». Institut Marroquí d'Anàlisis Polític.
- ↑ «[2]» (en fr).
- ↑ «"West Africa's ECOWAS suspends Guinea-Bissau over coup". Reuters. 28 November 2025. Retrieved 28 November 2025.».
- ↑ «ECOWAS lifts all sanctions against Guinea. Anadolu Ajansi».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comunidad Económica de Estados de África Occidental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.