Guerra de Mali
La guerra de Mali és un conflicte armat en curs que va començar en giner de 2012 entre les partixes nort i sur de Mali en Àfrica. Des del 16 de giner de 2012, varis grups insurgents varen llançar una campanya contra el govern de Mali reclamant l'independència o una major autonomia per al nort de Mali, un àrea coneguda com Azawad. El Moviment Nacional per a la Lliberació del Azawad (MNLA), una organisació que lluita per a fer del Azawad una llar independent per als tuareg, va prendre el control de la zona en abril de 2012.
El 22 de març de 2012, el president Amadou Toumani Touré va ser derrocat en un colp d'Estat per la seua gestió de la crisis, un més ans que se celebraren les eleccions presidencials. [1] Els soldats amotinats, que s'autodenominaven Comité Nacional per a la Restauració de la Democràcia i l'Estat (CNRDR), varen prendre el control i varen suspendre la constitució de Mali. Com a conseqüència de l'inestabilitat que va seguir al colp, les tres ciutats més grans del nort de Mali —Kidal, Gao i Tombuctú— varen ser invadides pels rebels durant tres dies consecutius. [2] El 5 d'abril de 2012, despuix de la captura de Douentza, el MNLA va dir que havia conseguit els seus objectius i va suspendre la seua ofensiva. Al sendemà, va proclamar l'independència del nort de Mali del restant del país, rebatejant-ho com Azawad.
El MNLA va ser respalat inicialment pel grup islamiste Ansar Dine. En acabant de que l'eixèrcit maliense fora expulsat del nort de Mali, Ansar Dine i varis grups islamistes més menuts varen començar a impondre l'estricta llei Sharia. El MNLA i els islamistes varen lluitar per reconciliar les seues visions contradictòries d'un nou Estat. [3] Posteriorment, el MNLA va començar a lluitar contra Ansar Dine i atres grups islamistes, inclós el Moviment per l'Unitat i la Yihad en Àfrica Occidental (MOJWA/MUJAO), un grup escindit d'Al-Qaeda en el Magreb Islàmic. El 17 de juliol de 2012, el MNLA havia perdut el control de la majoria de les ciutats del nort de Mali a mans dels islamistes.
El govern de Mali va demanar ajuda militar estrangera per a reprendre el nort. L'11 de giner de 2013, l'eixèrcit francés va començar les operacions contra els islamistes. Poc despuix es varen desplegar forces d'atres Estats de l'Unió Africana. Per al 8 de febrer, el territori controlat pels islamistes havia segut recuperat per l'eixèrcit maliense, en l'ajuda de la coalició internacional. Els separatistes tuareg també han seguit lluitant contra els islamistes, encara que el MNLA també ha segut acusat de portar a terme atacs contra l'eixèrcit maliense.
El 18 de juny de 2013 es va firmar un acort de pau entre el govern i els rebels tuaregs, no obstant, el 26 de setembre de 2013 els rebels es varen retirar de l'acort de pau i varen afirmar que el govern no havia respectat els seus compromisos en la treua. A mitan de 2014, l'eixèrcit francés en Mali va posar fi a la seua Operació Serval i va passar a l'Operació Barkhane, un esforç antiterroriste regional més ampli. A pesar d'un acort d'alto el fuego firmat el 19 de febrer de 2015 en Alger, Argèlia, i un acort de pau en la capital el 15 d'abril de 2015, els combats varen continuar. [4]
A partir de 2018, va haver un aument dels atacs rebels en el Sahel, acompanyats d'un aument de les tropes franceses. Mali va experimentar dos colps d'Estat exitosos en 2020 i 2021, abdós orquestats per l'eixèrcit maliense. Despuix del colp d'Estat de Mali en 2021, el govern i les forces franceses en el país varen tindre un enfrontament, i el primer va exigir la retirada del segon. En mig de les protestes populars malienses contra França i la creixent participació en la guerra tant del mercenari rus Grup Wagner com dels turcs, els francesos varen retirar les seues forces del país per complet el 15 d'agost de 2022, posant fi a la seua presència en el país.[5][6]
Trasfondo
[editar | editar còdic]A principis de la década de 1990, els nómades tuareg i àraps varen formar el Moviment Popular per a la Lliberació de Azawad (MPA) i varen declarar la guerra per l'independència de la partix nort de Mali.[7] A pesar dels acorts de pau en el govern de Mali en 1991 i 1995, una creixent insatisfacció entre els excombatientes tuareg, que s'havien integrat en les Forces Armades de Mali, va conduir a nous combats en 2007.[8] A pesar de tindre històricament dificultats per a mantindre aliances entre faccions seculars i islamistes, el Moviment Nacional per a la Lliberació de Azawad es va aliar en els grups islamistes Ansar Dine i Al-Qaeda en el Magreb Islàmic i va començar el conflicte del nort de Mali en 2012.
El MNLA era una branca d'un moviment polític conegut com Moviment Nacional per Azawad (MNA) abans de l'insurgencia. Despuix del final de la guerra civil libia, una afluència d'armament va dur als tuaregs a armar-se en la seua demanda d'independència. Es va dir que la força d'este alçament i l'us d'armes pesades, que no estaven presents en els conflictes anteriors, "varen sorprendre" als funcionaris i observadors malienses.[9]
Encara que dominat pels tuaregs, el MNLA va afirmar que també representava a atres grups ètnics i, segons els informes, se'ls varen unir alguns líders àraps.[10] El líder de el MNLA, Bilal Ag Acherif, va dir que Mali tenia la responsabilitat de donar als pobles saharauis la seua autodeterminació o que ells mateixos la prendrien.[11]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rebelió tuareg de 2012.
El 22 de març de 2012, el president Amadou Toumani Touré va ser expulsat del poder per un colp d'Estat provocat per la seua gestió de la crisis, un més abans de tingueren lloc eleccions presidencials.[12] Soldats amotinats, agrupats baix el nom de "Comité Nacional per a la Restauració de la Democràcia i l'Estat" (CNRDR), varen prendre el control i varen suspendre la Constitució de Mali.[13] Com a conseqüència de l'inestabilitat que va seguir al colp d'Estat, les tres principals ciutats del nort de Mali (Kidal, Gao i Tombuctú) varen ser preses pels rebels.[14] en tres dies consecutius.[15] El 5 d'abril de 2012, despuix de la captura de Douentza, el MNLA va dir que els seus objectius havien segut conseguits i va donar per terminada la seua ofensiva tuareg nacionalista. Al sendemà, va proclamar l'independència del Azawad de Mali.[16]
Conflicte entre islamistes i nacionalistes (juny-novembre de 2012)
[editar | editar còdic]El MNLA va ser inicialment recolzat pel grup islamiste tuareg Ansar Dine. Una volta que l'eixèrcit de Mali va ser expulsat de la zona coneguda com Azawad, Ansar Dine i varis atres menuts grups islamistes varen començar a impondre la llei islàmica Sharía. El MNLA i els islamistes varen començar a trobar dificultats per a reconciliar la seua visió antagónica per a un nou estat.[17] Poc temps despuix, varen començar a produir-se combats entre el MNLA i Ansar Dine recolzat per atres grups islamistes, com el Moviment per a l'Unicitat i la Yihad en Àfrica Occidental (MUYAO), un grup escindit d'Al Qaeda en el Magreb Islàmic. Per al 17 de juliol de 2012, el MNLA havia perdut el control de la major part de les ciutats del nort de Mali, que havien passat a mans dels islamistes.[18]
Batalla de Gao i seqüeles
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Pren de Douentza i Ménaka
[editar | editar còdic]Intervenció estrangera (giner del 2013)
[editar | editar còdic]El Govern de Mali va solicitar respal militar estranger per a reconquistar el nort del país. L'11 de giner de 2013, l'Eixèrcit Francés va començar operacions contra els islamistes, en una intervenció denominada "Operació Serval".[19] Adicionalment i com a part d'esta operació, forces d'atres països de l'Unió Africana es varen desplegar poc temps despuix de l'arribada de les tropes francesos. Per al 8 de febrer, el territori pres pels islamistes havia segut majoritàriament reconquistado per l'eixèrcit de Mali, en l'ajuda de la coalició internacional. Els separatistes tuareg varen continuar la seua lluita contra els islamistes, si ben el MNLA ha segut acusat de portar a terme atacs també contra l'eixèrcit de Mali.[20]
El MNLA es realinea en el Govern de Mali
[editar | editar còdic]El 18 de juny de 2013, es va firmar un acort de pau entre el govern i els rebels tuareg.[21]
Batalla de Konna i intervenció francesa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Konna.
El 10 de giner de 2013, les forces islamistes varen capturar a l'eixèrcit maliense la ciutat estratègica de Konna, ubicada a 600 km de la capital.[22] Més vesprada, aproximadament 1.200 combatents islamistes varen alvançar fins a 20 quilómetros de Mopti, una ciutat de guarnició militar propenca a Mali.
Al sendemà, els militars francesos varen llançar l'Operació Serval, intervenint en el conflicte.[23] Segons els analistes, els francesos es varen vore obligats a actuar abans de lo previst per l'importància de l'aeroport militar de Sévaré, ubicat a 60 km al sur de Konna, per a futures operacions. L'operació va incloure l'us de helicòpters Gazelle de les Forces Especials, que varen detindre una columna islamista que alvançava cap a Mopti, i l'us de quatre jets Mirage 2000-D de l'Armée de l'Air operant des d'una base en Chad. 12 objectius varen ser alcançats pels Mirages durant la nit entre l'11 i el 12. El cap de l'estat major de l'eixèrcit francés, Édouard Guillaud, va anunciar que els islamistes s'havien retirat de Konna i s'havien replegat vàries decenes de quilómetros cap al nort.[24] Segons els informes, els atacs aéreus varen destruir mija dotzena de camionetes armades islamistes i un centre de comando rebel. Un pilot francés, el tinent Damien Boiteux, va morir en acabant de que el seu helicòpter d'atac fora derribat per fòc des de terra durant l'operació.[25][26]
Crisis dels rehens en In Amenes
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Alvance cap al nort de Mali
[editar | editar còdic]Fase de guerrilles
[editar | editar còdic]Insurgencia i Operació Barkhane
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Operació Barkhane.
En setembre del 2013 el MNLA va posar fi a l'alto el fuego en acabant de que les forces governamentals obriren fòc contra els manifestants desarmats. Despuix de l'atac, el vicepresident de el MNLA, Mahamadou Djeri Maiga, va comentar: "Lo que va succeir és una declaració de guerra. Entregarem esta guerra. A on siga que trobem a l'eixèrcit maliense, llançarem l'assalt contra ells. Serà automàtic. Les advertències varen terminar". ." Un dels fundadors de el MNLA, Attaye Ag Mohamed, també va ser citat dient que les "ales polítiques i militars de Azawad" havien declarat "l'alçament de l'alto el fuego en el govern central".
2014-2015: els insurgents es reagrupen, l'Estat Islàmic participa
[editar | editar còdic]El 20 de febrer, Alemània i França varen anunciar l'enviament d'elements de la brigada franc-alemana a Mali per a ajudar a entrenar a les tropes de Mali. Est va ser el primer desplegament de tropes de la UE en Àfrica (com a contingent de la UE).[27]
2016-2017: expansió del conflicte a països veïns, creació de JNIM
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Atac al complex turístic Li Campement.
L'atac a li Campement, un alberc ecològic creat per un francés situat en Yirimadio, en la perifèria de Bamako, molt freqüentat per expatriats.[28][29] En giner de 2017 el seu propietari, Hervé Depardieu, havia protestat contra les consignes de seguritat del ministeri francés d'assunts exteriors en una opinió publicada per Le Monde Afrique.[30][31]
Segons testics, els yihadistes varen penetrar en l'establiment en per la vesprada, dividits en dos grups armats en AK-47.[30] Segons el testimoni d'un empleat: «Els primers assaltants varen aplegar molt armats a la porta principal. Varen disparar a l'aire abans de pujar cap a les piscines». Per a Sory Ibrahim, un periodiste present en el lloc en el moment de l'atac: «En realitat buscaven a blancs».[30]
- Artícul principal → Atentat de Gao de 2017.
2018-2020: el conflicte s'intensifica i emergixen les tropes franceses
[editar | editar còdic]En la primera mitat de 2018 va haver un aument dels atacs rebels. En juliol de 2018, el nort de Mali estava en gran mida fòra del control del govern. Durant este mateix més, es varen desplegar tres helicòpters Chinook de la RAF britànica per a ajudar en la llogística i el moviment de tropes, a fi de reduir els riscs del transport terrestre.[32] El 13 de febrer de 2020, les forces del govern de Mali varen retornar a Kidal despuix de sis anys.[33] El 6 d'abril, militants varen atacar una base militar en la localitat de Bamba, en Gao, i varen matar a lo manco a 25 soldats malienses.[34] Del 24 d'abril al 27 d'agost, es varen produir una série d'atacs en la regió de Mopti.
2021-present: retirada francesa i intervenció russa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Atacs d'abril de 2026 en Mali.
En els primers dies de giner de 2022, despuix de varis mesos de rumors i negociacions, varis centenars de mercenaris russos del Grup Wagner varen ser desplegats en Mali, aixina com soldats de l'eixèrcit regular rus a càrrec de la llogística o eixercint rols d'instrucció militar. Este desplegament va provocar fortes protestes de França, Estats Units i la Coordinació de Moviments de Azawad. Mali també va demanar una revisió dels seus acorts de defensa en França. Per la seua banda, la CEDEAO va adoptar fortes sancions el 9 de giner contra la junta de Mali. El 17 de febrer, França junt als països europeus involucrats en la Task Force Takuba i Canadà varen anunciar oficialment la seua decisió de retirar les seues forces del país africà. El president francés, Emmanuel Macron, va declarar en esta ocasió: "No podem permanéixer compromesos militarment junt a autoritats de facto l'estratègia de les quals o objectius amagats tampoc compartim".
El 4 de març, el campament militar de Mondoro va ser atacat per yihadistes i a lo manco 27 soldats malienses varen morir.
Per la seua banda, l'Estat Islàmic en el Gran Sàhara va atacar els dies 8 i 9 de març les localitats de Tamalat i Insinane, propenques a Ménaka, en poder de el MSA. Els enfrontaments varen deixar un centenar de morts, entre ells vàries decenes de civils tuareg massacrats pels yihadistes.
El 15 d'agost de 2022, les tropes franceses s'havien retirat per complet de Mali cap a Níger, posant fi a la seua presència en el país.[35]
El 8 d'octubre de 2021, en una entrevista en l'agència de notícies russa RIA Novosti, el primer ministre maliense Choguel Maïga acusa a França de haver entrenat als yihadistes contra els que afirma estar combatent en l'enclavament de Kidal, prohibit per França a l'eixèrcit maliense.[36]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mutiny ‘topples’ Mali president» (en en). www.aljazeera.com. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ «AFP: Mali junta denounces 'rights violations' by rebels». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2013. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ «BBC News - Mali: Islamists seize Gao from Tuareg rebels». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2012. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ Human Rights Watch (2019-01-04). Mali: Events of 2018 (en en).
- ↑ «Malians say they onze appreciated French military support, but ‘things have changed’» (en en). France 24. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ «French Forces Complete Departure From Mali» (en en). Voice of America. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ Backgrounder: Situation in Mali, Ralph Sundberg, 5 June 2012, Uppsala Conflict Data Program, http://uppsalaconflictdataprogram.wordpress.com/2012/06/05/backgrounder-situation-in-mali/
- ↑ Mali, Uppsala Conflict Data Program Conflict Encyclopedia. Retrieved 14 Jan 2013, http://www.ucdp.uu.se/gpdatabase/gpcountry.php?aneu=103®ionSelect=1-Northern_Africa# [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Adam Nossiter. Qaddafi's Weapons, Taken by Old Allies, Reinvigorate an Insurgent Army in Mali, The New York Claves.
- ↑ Andy Morgan (2012-02-06). «The Causes of the Uprising in Northern Mali». Think Africa Press.
- ↑ Ibrahim, Jibrin. «West Africa: Mali and the Azawad Question». allAfrica.com.
- ↑ «Mali soldiers say president toppled in coup – Africa». Al Jazeera. Consultat el 3 de maig de 2013.
- ↑ Associated Press, "Coup Leader Reinstates Mali's Constitution", Express, 2 d'abril de 2012. p. 8.
- ↑ Bava Ahmed and Rukmini Callimachi. Islamist group plants flag in Mali’s Timbuktu, Boston Globe.
- ↑ Serge Daniel. Mali junta denounces 'rights violations' by rebels, Google. Recuperate le 3 de maig de 2013. Archivate ab le original le 1 de febrer de 2013.
- ↑ Tuareg rebels declare the independence of Azawad, north of Mali, Al Arabiya. Recuperate le 3 de maig de 2013.
- ↑ «Islamists seize Gao from Tuareg rebels». BBC News. Consultat el 3 de maig de 2013.
- ↑ Nossiter, Adam. Jihadists' Fierce Justice Drives Thousands to Flee Mali. Recuperate le 3 de maig de 2013.
- ↑ France begins Mali military intervention, Al Jazeera. Recuperate le 3 de maig de 2013.
- ↑ Five Malians killed in ambush blamed on Tuareg: army. Recuperate le 3 de maig de 2013. Archivate ab le original le 25 de maig de 2013.
- ↑ Mali and Tuareg rebels sign peace deal.
- ↑ Mali Islamists capture strategic town, residents flee, Reuters (10 de giner 2013).
- ↑ Mali – la France a mené unix série de raids contre els islamistes, Le Monde.
- ↑ Mali : après la mort rapide d'un officier, l'opération militaire s'annonce compliquée, Le Monde (12 de giner 2013).
- ↑ «French airstrikes destroy Mali rebel command center». Panarmenian.net.
- ↑ Hollande steps up France security over Mali and Somàlia, BBC News.
- ↑ Franco-German brigade to boost Mali security (20 de febrer 2014).
- ↑ «[2]», Libération (en francés).
- ↑ «[3]», France TV Info (en francés).
- ↑ 30,0 30,1 30,2 «[4]», Le Monde (en francés).
- ↑ «[5]», Le Monde (en francés).
- ↑ Nicholls, Dominic. Britain risks 'open ended' conflict in Mali in bid to protect European security.
- ↑ Reconstituted Malian army returns to town of Kidal.
- ↑ «Dozens of Malian soldiers killed in attack on military base».
- ↑ «French Forces Complete Departure from Mali».
- ↑ https://ria.ru/20211008/mali-1753690694.html
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra de Mali» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.