Anar al contingut

Al Jazeera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:PA


Al Jazeera (pronunciat /al yasíra/ en fonètica espanyola; àrap الجزيرة, al-Ǧazīra Plantilla:IPA-ar, «l'illa»)[1] és un canal de televisió internacional catarí en llengua àrap, en sèu en Doha. Fundat en 1996 i finançat majoritàriament per l'Estat de Tastar, és partix integrant de la ret Al Jazeera Mija Network.[2] És el principal canal de notícies del món àrap i el nort d'Àfrica i un dels més importants del món en una audiència superior als 270 millons de llars.[3]

El canal, de propietat privada,[4] és reconegut per la seua calitat periodística, especialment en comparació a atres canals en el seu idioma.[5] Es va popularisar en el món àrap en ser una alternativa al panorama periodístic anterior compost principalment per grans mijos de comunicació estatals[6] i per mostrar un gran palmito de punts de vista, incloent alguns en contra de certs governs autoritaris de la regió,[7] especialment durant la Segona Intifada i la Guerra d'Iraq.[8][9]


Al Jazeera es va convertir en la principal font de notícies del món àrap a principis dels anys 2000. L'estat de Tastar utilisa Al Jazeera com una potent ferramenta diplomàtica. Al Jazeera Arabic és editorialment independent del seu canal germà en anglés, Al Jazeera English.[10][11][7]

Història

[editar | editar còdic]

Llançament i cobertura inicial (1996-1999)

[editar | editar còdic]

El llavors príncip Hamad bin Jalifa Al Thani, va propondre la creació d'un canal de notícies internacional en agost de 1994.[12] Al Jazeera Satellite Channel', ara conegut com AJA, es va posar en marcha l'1 de novembre de 1996 poc despuix del tancament del canal de televisió en àrap de la BBC (que va tancar a la veta d'any i mig, quan el govern saudí va intentar censurar un reportage gràfic sobre eixecucions i destacades opinions dissidents)[13]

l'Emir de Qatar, xeic Hamad bin Khalifa, va concedir un préstam de QAR 500 millons (137 millons de dólars) per a sostindre a A el Jazeera durant els seus primers cinc anys. Les accions estaven en mans d'inversors privats i del govern de Qatar.[12]

El primer dia d'emissió del Jazeera va ser l'1 de novembre de 1996. Oferia 6 hores diàries de programació, que varen aumentar a 12 a finals de 1997. S'emetia en els voltants com a senyal terrestre i per cable. Al Jazeera també està disponible a través de satèlits (que també eren gratuïts per als usuaris del món àrap), encara que Qatar i molts atres països àraps varen prohibir als particulars tindre antenes parabòliques fins a 2001.[14]


En el moment del llançament del Jazeera Mija Network, Arabsat era l'únic satèlit que emetia a Orient Mig, i durant el primer any només va poder oferir a A el Jazeera un dèbil transpondedor de Banda C que necessitava una gran antena parabòlica per a la seua recepció. Un transpondedor més potent de banda Ko va quedar disponible com a oferta de pau en acabant de que el seu usuari, Canal France International, emetera accidentalment 30 minuts de pornografia en l'ultraconservadora Aràbia Saudita.[15]

Al Jazeera no va ser la primera emissora d'este tipo en Orient Pròxim; vàries havien aparegut des de que el satèlit Arabsat, una empresa de 21 governs àraps en sèu en Aràbia Saudita, va entrar en òrbita en 1985. El desenroll de l'Operació Tormenta del Desert en la CNN Internacional va posar de relleu el poder de la televisió en directe en l'actualitat. Mentres atres cadenes locals de la regió evitaven en assiduïtat material embarazoso per als seus governs (Qatar també té la seua pròpia cadena de televisió oficial), Al Jazeera es va presentar com una font de notícies imparcial i una plataforma per a debatre assunts relacionats en el món àrap.[14]

Poc despuix de la seua posada en antena en 1996, Al Jazeera es va convertir en la primera cadena de televisió en llengua àrap que incloïa a israelites (a sovint parlant hebreu) com invitats en els seus programes. Els programes d'entrevistes animats i de gran alcanç, en particular un de popular i polèmic cridat El-Itidjah el-Mouakass (en àrap, La direcció oposta), eren una font constant de controvèrsia sobre qüestions de moralitat i religió. Açò va provocar un torrent de crítiques per part de les veus conservadores de la prensa de la regió. També va provocar queixes i censura oficials dels governs veïns. Alguns[16] varen interrompre l'emissió terrestre del Jazeera o varen expulsar als seus corresponsals. En 1999, el govern algerí va tallar l'electricitat en vàries ciutats importants per a censurar una emissió de "El-Itidjah el-Mouakass". També va haver repercussions comercials: varis països àraps varen pressionar segons pareix als anunciants per a que evitaren el canal, en gran èxit.[14]

Al Jazeera va ser l'única cadena internacional de notícies que va tindre corresponsals en Iraq durant la campanya de bombardejos de l'Operació Rabosot del Desert en 1998. Com a precursor d'una pauta a seguir, els seus videoclips exclusius varen ser molt apreciats pels mijos de comunicació occidentals.[14]

Archiu:Al jazeera arabic.jpg
Edifici del Jazeera Arabic

A partir dels atentats de l'11 de setembre de 2001 contra Estats Units, Al Jazeera va cobrar fama en el món occidental com a canal de difusió privilegiat dels mensages d'Osama bin Laden i atres membres de la ret Al Qaeda.[17][18] Esta distinció li va valdre a la cadena àrap un contracte d'exclusivitat en Occident en la cadena de notícies nortamericana CNN; el contracte es va vindre avall mesos despuix despuix d'una disputa.[19]

En Iraq, posteriorment a la guerra de 2003, el Govern local, sostingut per Estats Units, va vetar a A el Jazeera en vàries ocasions. Ademés, la monarquia saudí rep freqüents crítiques del Jazeera, lo que fa que esta cadena de televisió no siga vista en bons ulls per aquella.cita requerida

En maig de 2021, en la Franja de Gaza, Palestina; el govern d'Israel va bombardejar un edifici el qual era sèu de les agències de notícies nortamericana Associated Press i de la cadena de televisió catarí Al Jazeera.[20]

Pel seu caràcter independent, Al Jazeera últimament va rebre numeroses crítiques durant les protestes en el món àrap, per transmetre sense censura tot lo que passava.

Al Jazeera Mija Network

[editar | editar còdic]
Archiu:Al Jazeera - Gaza Fishing.ogv

Al Jazeera té una série de canals temàtics ademés del seu emblemàtic canal de notícies en àrap. La ret del Jazeera inclou:

Al Jazeera
El canal original de la cadena que emet 24 hores de notícies en àrap
Bein Sports Aràbia
Versió deportiva del canal (llançat en 2003). Té vàries cadenes germanes:
Al Jazeera Deports +1
Va tindre una gran audiència degut a que va tindre en la seua programació partits de la Lliga Espanyola. Va ser llançat en 2004.
Al Jazeera Deports +2
Canal deportiu de pagament. Emet la Copa UEFA, la Lliga Espanyola i la Lliga Italiana.
Al Jazeera Deports +3
Canal deportiu en comentaris en anglés.
Al Jazeera Deports HD
Cridat també “Al Jazeera Deports +4”. Emet contingut en alta definició. Transmet la Copa UEFA en eixe format.
Al Jazeera Mobasher («Al Jazeera en directe»)
Llançada el 15 d'abril de 2005, esta senyal emet conferències en viu i en directe sense edició, comentaris o intervencions de periodistes o comentaristes. La senyal també utilisa subtítuls quan es necessita traducció. És similar a canals com C-SPAN o Parlament de BBC. És el primer del seu tipo en el món àrap.
JeemTV
Posada en l'aire el 9 de setembre de 2005, esta senyal del Jazeera està dirigida a chiquets entre 3 i 15 anys d'edat. Està disponible en varis països del Orient Mig i algunes parts d'Europa.
Al Jazeera en anglés
La senyal en anglés del Jazeera emet 24 hores de notícies en eixe idioma. Els seus estudis principals estan en la ciutat de Doha, capital de Tastar, pero un segment de programació s'emet des dels seus estudis en Londres. És la cadena germana de la senyal en àrap del Jazeera. El canal transmet notícies, anàlisis, documentals, debats, actualitat, negocis i deports. Va ser llançat el 15 de novembre de 2006.
Al Jazeera English és el primer canal de notícies en anglés en sèu en el Mig Orient.
Al Jazeera Documentals
Canal de la ret Al Jazeera que emet documentals relatius preferentment al Mig Oriente. Va ser llançat l'1 de giner de 2007. El canal senyala que produïx el 15% del seu contingut, mentres que el restant dels documentalés ho obté d'atres producturas àraps i d'atres països al voltant del món.
beIN Sport
Ret de canals de televisió per cable i satèlit deportius.
Al Jazeera Amèrica
La senyal emet notícies en EE. UU.
Al Jazeera Balkans
Canal de la ret Al Jazeera que emet notícies des de Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina. Va ser llançat l'11 de novembre de 2011; transmet notícies en idioma bosnio, croata i serbi.

Al Jazeera televisió internacional

[editar | editar còdic]

Al Jazeera radi internacional

[editar | editar còdic]

Crítiques i acossament

[editar | editar còdic]

Al Jazeera ha segut vetada en Jordània, Síria, Kuwait, Aràbia Saudita, Argèlia i Israel.

Espanya

[editar | editar còdic]

Tayseer Allouni, corresponsal del Jazeera en Espanya, va ser detingut en 2003 i condenat per l'Audiència Nacional baix acusacions de pertànyer a Al Qaeda. Osama bin Laden li va concedir una entrevista exclusiva en el 2001 durant la guerra contra Afganistan, la qual va ser transmesa per al-Jazeera. Les prens de video de l'entrevista es varen usar durant el juí com a prova de la relació de Allouni en Al Qaeda. Va ser posat en llibertat baix arrest domiciliari el 7 d'octubre de 2006 pel seu estat de salut. Allouni va ser condenat el 26 de setembre de 2005 a sèt anys de presó per ser un servici de mensageria financera d'Al Qaeda.[21]

Estats Units

[editar | editar còdic]

En Estats Units, Al Jazeera ha segut calificada com un instrument de propaganda. El govern nortamericà diu que Al Jazeera té un punt de vista parcializado i per a contrarrestar-ho va obrir un canal de notícies en llengua àrap, Alhurra, que transmet des d'Aràbia Saudita.

El 22 de novembre de 2005 el diari britànic Daily Mirror va revelar tindre un memoràndum de la transcripció d'una conversació entre Tony Blair i George W. Bush, en la qual Blair tractava de persuadir a Bush de que no bombardejara les oficines centrals del Jazeera en Tastar, un país aliat d'Estats Units i a on este país té bases militars. Este últim incident va reobrir la polèmica sobre els bombardejos a les oficines del Jazeera en Kabul en el 2001 i en Bagdad en el 2003, els quals se suponia que havien segut accidentals.

El bombardeig a l'oficina del Jazeera va ocórrer dies previs a l'entrada de les forces d'Estats Units a la capital iraquí durant la Segona Guerra del Golf. Les instalacions de l'emissora varen ser alcançades per una bomba "inteligent". En l'atac va morir un dels empleats de la cadena.

Síria

[editar | editar còdic]

Al-Jazeera ha segut acusat de cobertura injusta als acontenyiments en Síria durant el conflicte armat que es va iniciar en 2011. El canal d'informes ha segut descrit principalment com a propaganda en apoyo de els insurgents, mentres que el govern siri és demonizado. El diari libanés As-Safir va citar extractes d'entrevistes, que sugerixen que personal del canal va instruir a testics i va inventar víctimes de persecució del govern de Síria. Fonts sugerixen que Al-Jazeera s'ha convertit en objecte de la política agressiva de l'emir de Tastar en l'estranger, que recolza als terroristes en Síria i exigix una intervenció militar en el país.[22]

En març de 2012, els corresponsals del Jazeera Ali Hashim i atres dos varen renunciar als seus llocs de treball per les objeccions sobre l'informe del conflicte. Es va informar que Al-Jazeera va pagar cinquanta mil dólars per teléfons de contrabando i ferramentes de comunicació per satèlit per als terroristes en Síria. Hashim va dir: «El canal va ser a assumir una postura oportunista, estava mentint en tots els detalls dels informes sobre la revolució síria».[23]

Ahmad Ibrahim, responsable de la cobertura del-Jazeera en Síria, és el germà d'un destacat membre del Consell Nacional Siri. S'informa que Al-Jazeera pressiona als seus periodistes a utilisar el terme "màrtir" per a referir-se als terroristes siris morts, pero no a les forces pro governamentals.[24]

Israel

[editar | editar còdic]

L'11 de maig de 2022, les forces de seguritat israelites varen matar d'un dispar a la veterana periodista del Jazeera Shireen Abu Akleh mentres cobria una incursió d'estos en la ciutat de Yenín, en Cisjordània.[25]


L'1 d'abril de 2024 el parlament israelita va aprovar una llei que otorga al primer ministre i al ministre de comunicacions l'autoritat per a ordenar el tancament de rets estrangeres de notícies que operen en Israel i confiscar els seus equips si consideren que representen un «risc per a la seguritat de l'Estat». Immediatament despuix de l'aprovació de la llei, Netanyahu va prometre «actuar de colp i repent per a detindre» les operacions de Al Jazeera en el país.[26] El 5 d'abril Netanyahu, va anunciar el tancament de les operacions de la cadena catarí en tot el país «per a detindre finalment la ben aceitada màquina d'incitació del Jazeera, que perjudica la seguritat de l'Estat». Netanyahu va afirmar que la decisió va ser adoptada de manera unànim pel gabinet de guerra israelita.[27] L'orde de suspensió otorga al ministre de Comunicacions, l'ultradretà Shlomo Karhi, la facultat d'ordenar als proveïdors de continguts el fi de les retransmissions de la cadena catarí des del país, ademés del tancament de les seues oficines, el confisc dels seus equips i el bloqueig del servidor de la seua pàgina web.[28] Poc despuix d'anunciar-se l'orde de suspensió la policia israelita va aplanar les oficines del canal en Jerusalem Este, a on es varen expropiar de l'equip tècnic. Està orde de suspensió va ser criticada per Nacions Unides que va solicitar a les autoritats israelites que revoquen la seua decisió i per Reporters Sense Fronteres que la va descriure com un «intent per a silenciar la realitat» de la guerra de Gaza.[29]

Franja de Gaza

[editar | editar còdic]

El 25 de març de 2025, el periodiste de 23 anys Hossam Shabat va ser deliberadament assessinat, com va reconéixer Israel que li acusava de ser un francotirador d'Hamás. El seu coche, degudament identificat com a coche de prensa, va ser alcançat pel dispar d'un drone quan es desplaçava per Beit Lahia.[30]


El 10 d'agost de 2025, Israel va assessinar deliberadament, com va reconéixer, al periodiste del Jazeera en àrap Anas al-Sharif al que duya temps amenaçant acusant-li de ser un membre d'Hamás. En l'atac contra la tenda de campanya en la que es trobava, varen morir atres quatre empleats de la cadena catarí: el també periodiste Mohammed Qreiqeh i els operadors de cambra Ibrahim Zaher, Mohammed Noufal i Moamen Aliwa. Els assessinats varen alçar una ona d'indignació en bona part del món.[31]

El 8 d'abril de 2026, el periodiste del Jazeera Mohammed Wishah va morir en l'atac d'un dron israelita que va alcançar el coche en el que viajava per la carrer Al-Rashid, la carretera costera que discorre a l'oest de la ciutat de Gaza. Wishah és el dècim periodiste del Jazeera assessinat per l'Eixèrcit israelita. L'Oficina de Prensa del Govern de Gaza va afirmar que a lo manco 262 periodistes han mort en atacs israelites des del 7 d'octubre de 2023.[32][33]

Plans futurs

[editar | editar còdic]

Els plans futurs de la cadena Al Jazeera són: llançar una cadena de notícies en urdú, orientat a persones de Pakistan i Índia, aixina com associar-se en mijos locals per a la creació d'un canal en espanyol dirigit a un públic hispà. També planeja llançar un diari internacional en llengua àrap.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «el%20Jazeera%22%20means,most%20widely%20recognised%20brand%20marks. Al Jazeera» (en en). Aljazeera.net. Consultat el 2024-12-09. «The name "Al Jazeera" means "island" in Arabic. Al Jazeera’s distinctive logo is said to resemble a water droplet. Its calligraphic design spells out “Al Jazeera” in Arabic. The logo was created via a design competition and has become one of the world’s most widely recognised brand marks.»
  2. ↑ «[1]». Consultat el 16 d'abril de 2026 (en anglés). «The Qatari-funded broadcaster has found itself in the middle of a diplomatic crisis between Qatar, and Saudi Aràbia and its allies - Egypt, the United Arab Emirates (UAE) and Bahrain.»
  3. ↑ «Who we llaure» (en en). Al Jazeera Media Network. Consultat el 2024-12-02.
  4. ↑ «Al Jazeera turning into private mija organisation» (en anglés). Gulf News. Consultat el 17 d'abril de 2026.
  5. ↑ Global Mija and Communication.16(2)
    227–242.ISSN 1742-7665.doi:10.1177/1742766520921880.Consultat el 2026-03-04.
  6. ↑ «The Two Faç of Al Jazeera».
  7. ↑ 7,0 7,1 «[2]». Consultat el 2026-03-04.
  8. ↑ «In the Eye of the Storm: Ca Al Jazeera Survive the Gulf Crisis?». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2025. Consultat el 4 de març de 2026.
  9. ↑ Figenschou, Tine Ustad (2013-10-15). Al Jazeera and the Global Mija Landscape: The South is Talking Back (en en), Routledge. ISBN 978-1-135-07870-6.
  10. ↑ «el_jazeera_englishs_ai.html ». Consultat el 2026-03-04 (en en).
  11. ↑ «[3]». Consultat el 2026-03-04 (en en-GB).
  12. ↑ 12,0 12,1 Mills, Hugh (2005). Al-Jazeera : the inside story of the Arab news channel that is challenging the West, New York : Grove Press. ISBN 978-0-8021-1789-2.
  13. ↑ Allied-mija (ed.): «AL JAZEERA TV: El història de la controvertida cadena de notícies d'Orient Mig Canal de notícies àrap per satèlit Història de la controvertida cadena». Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2012. Consultat el 12 d'abril de 2012.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  15. ↑ «[4]».
  16. ↑ «La sinistra història del-Jazeera, el braç propagandístic de Tastar» (en és). Nou Món Israelita Digital. Consultat el 2026-03-04.
  17. ↑ «Full transcript of bin Ladin’s speech» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2026-03-04.
  18. ↑ «Video: Exclusive al-Qaeda interview» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2026-03-04.
  19. ↑ «[https://edition.cnn.com/2002/US/01/31/gen.aljazeera.statement/ CNN.com - Al-Jazeera�statement and�CNN response on bin Laden interview� - January 31, 2002]». edition.cnn.com. Consultat el 2026-03-04.
  20. ↑ «El bombardeig de l'edifici a on estaven les oficines de Associated Press i Al Jazeera en Gaza, en imàgens». Consultat el 5 de giner de 2022.
  21. ↑ Sentencia Sala Penal AN 26/07/2005
  22. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 23 d'agost de 2012.
  23. ↑ http://rt.com/news/al-jazeera-rebels-phones-lebanon-281/
  24. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2012. Consultat el 23 d'agost de 2012.
  25. ↑ «Una periodista palestina del-Jazeera va ser assessinada en un bol israelita en Cisjordània». France 24. Consultat el 28 de setembre de 2024.
  26. ↑ «Israel’s Netanyahu promises to ‘act immediately’ to close Al Jazeera» (en en). Al Jazeera. Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2024. Consultat el 2024-04-01.
  27. ↑ «El Govern d'Israel ordena el tancament de les operacions de la cadena Al Jazeera en el país». www.europapress.es. Consultat el 2024-05-05.
  28. ↑ «El Govern de Netanyahu decidix per unanimitat tancar el canal Al Jazeera en Israel» (en és). elDiario.és. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2024. Consultat el 2024-05-05.
  29. ↑ «La Policia d'Israel aplana les oficines del Jazeera en Jerusalem Este». www.europapress.es. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2024. Consultat el 2024-05-05.
  30. ↑ «Al Jazeera journalist targeted in Gaza: 'If you're reading this, it means I'veu been killed'» (en anglés). Le Monde. Consultat el 18 d'abril de 2026.
  31. ↑ «Global outrage mounts as funeral held for five journalists killed by Israel» (en anglés). The Guardian. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  32. ↑ «Israeli attack kills Al Jazeera journalist Mohammed Wishah in Gaza» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2026-04-09.
  33. ↑ «Forces israelites maten al periodiste Mohammed Wishah, corresponsal de 'Al Jazeera' en Gaza». France 24. Consultat el 2026-04-09.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Al_Jazeera&oldid=872723»