Comunitat de regantes
Aparència
Les comunitats de regantes són corporacions de dret públic, adscrites als organismes de conca, que s'encarreguen d'organisar els aprofitament colectius d'aigües públiques, superficials i subterrànees que li són comunes. Es tracta d'organisacions de rec genuinamente espanyoles i d'orige milenari, basats en sistemes romans i àraps.[1] En elles els agricultors s'agrupen en la finalitat d'autogestionar per a distribuir l'aigua de rec d'un modo eficaç, ordenat i equitatiu entre els seus membres.
Estructura
[editar | editar còdic]Des del punt de vista organisatiu les comunitats de regantes es componen dels següents cossos:
- La assamblea general o junta general, composta per tots els comuneros o usuaris. És la màxima autoritat, l'orgue sobirà de la comunitat al que li correspon la gestió de funcions llegislatives. També li correspon l'elecció dels representants per al sindicat de recs i aprovar o no els plans de gestió, presuposts etc.
- La junta de govern o sindicat de recs és el cos eixecutiu de la comunitat. La seua principal funció és la supervisió i eixecució directa dels treballs aprovats per l'assamblea.
- El jurat de recs és l'orgue judicial, el que impon sancions. La seua principal funció és l'arbitrage entre regantes pel que fa a l'us i aprofitament de les aigües de la comunitat.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2006) Els regantes. Perfils productius i socioprofesionales, Madrit: Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, pp. 17-19.
- ↑ «Real Decret Llegislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s'aprova el text refòs de la Llei d'Aigües.». BOE. Consultat el 21 de febrer de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comunidad de regantes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.