Anar al contingut

Conca arreica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Conca arreica és una conca hidrogràfica les aigües de la qual no desemboquen en llac ni en mars, puix es evaporen o es infiltren al sol, desapareixent del paisage.[1]

Les conques arreicas se solen presentar en zones àrides o deserts a on existixen menuts cursos d'aigua de caràcter temporal o intermitent que s'evaporen o infiltren en el terreny fins a desaparéixer. Generalment els cabals d'aigua són escassos.[2] Un eixemple de conca arreica és la situada en la Depressió de Qattara situada en el desert de Líbia, al noroest d'Egipte.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Varis autors: Diccionari d'hidrologia i ciències afins, 1999. ISBN 968-856-711-6. Consultat l'1-10-2010
  2. Matilde López: Classificació de les conques chilenes. Universitat de Chile. Facultat de ciències forestals. Càtedra d'Ecologia d'ambients fluvials. Consultat l'1-10-2010