Congrés dels Estats Units
El Congrés dels Estats Units (en inglés: United States Congress) és el orgue llegislatiu bicameral del Govern federal dels Estats Units, format per la Cambra de Representants i el Senat.[1] El Congrés es reunix en el Capitolio dels Estats Units en Washington D. C. Tant els senadors com els representants s'elegixen per mig del sufragi directe, encara que les vacants en el Senat poden cobrir-se per mig del nomenament d'un governador. El Congrés té 535 membres en dret a vot: 100 senadors i 435 representants. El vicepresident dels Estats Units, té dret a votar en el Senat solament quan es presenta un cas d'empat; la Cambra de Representants té sis membres sense dret a vot, representant als territoris no incorporats a l'Unió i al Districte de Columbia. La Cambra de Representants té 435 membres que representen un districte congressual al que servixen per un bienio.[2] Els llocs es dividixen en funció de la població de cada estat. Actualment, el seu número no s'incrementa, encara que en els inicis, corresponia un representant per cada 30 000 persones. En canvi, cada estat conta en dos Senadors, sense importar la seua població. Hi ha 100 senadors, que servixen a lo manco un sexeni; sent renovats per terços cada dos anys.[3] Tant els representants com els senadors són hui en dia elegits pel poble, encara que en alguns estats el governador pot posar un substitut en el cas de que elloc d'algun senador del seu estat estiga vacant. El Artícul Primer de la Constitució d'Estats Units posa tots els poders llegislatius del govern federal en el Congrés. Les seues competències estan llimitades a aquelles enumerades en la Constitució; el restant pertanyen als estats, els atres dos poders i el poble. Les competències del Congrés inclouen l'autoritat de regular comerç interestatal i internacional, elaborar lleis, establir corts federals inferiors a la Talle Suprema, mantindre les Forces Armades i declarar la guerra. La Constitució inclou ademés una clàusula necessària que li dona al Congrés el poder de "fer totes les lleis necessàries i pròpies per a eixecutar poders futurs" que se li crida Clàusula Elàstica i li permet adaptar-se als temps canviants -com a Energia Nuclear, Aviació, etc. Els propòsits generals que estan demarcados en el Preàmbul també s'han interpretat com una autorisació dels Actes del Congrés. El Senat és casi totalment igual a la Cambra de Representants en poder, i no és una "cambra de revisió" com les Cambres altes de parlaments bicamerals en atres països. No obstant, hi ha competències exclusives de cada cambra: solament el Senat pot aprovar o rebujar a les persones designades pel president per a llocs en el poder eixecutiu i judicial. També pot ratificar tractats, mentres que les lleis relacionades en els imposts es deuen originar en la Cambra en ser més representativa que el Senat.
Història
[editar | editar còdic]El Congrés dels Estats Units deriva del Primer Congrés Continental, una reunió de representants de les colónies de Gran Bretanya en Norteamérica, en l'autumne de 1774. El 4 de juliol de 1776, el Segon Congrés Continental va declarar les Tretze Colónies de l'est de la costa de Norteamérica (des de Geòrgia fins a Massachusetts del Nort o Maine), referint-se a sí mateixos com "Els Estats Units d'Amèrica". baix els Artículs de la Confederació, el Congrés era un orgue unicameral a on cada estat tenia igual representació, i en el qual cada estat podria posar vets en casi totes les accions. La falta d'efectivitat d'este govern federal va fer que el Congrés convocara una Convenció, que es va celebrar en 1787. Esta tenia com a objecte revisar els Artículs de la Confederació, en a on es va terminar escrivint una nova constitució. James Madison volia un Congrés bicameral: una cambra elegida directament pel poble, i una atra, superior, elegida per la primera. Els estats més chicotets, no obstant, volien un sistema unicameral en representació equitativa. Finalment es va aplegar a un compromís; la Cambra de Representants proveiria representació proporcional a la població, i el Senat representació equitativa. Per a que el Senat mantinguera el poder estatal, les llegislatures estatals, en lloc del poble, triarien als senadors. L'época posterior a la guerra Civil va estar marcada pel domini dels Republicans en el Congrés. La Dessetena Esmena (ratificada en 1913), cedia el dret de triar als senadors al poble. L'inici d'el XX va ser testic del major liderage partidiste tant en la Cambra com en el Senat. En la Cambra de Representants, el càrrec de President es va fer extremadament poderós. Els líders del Senat, eren alguna cosa menys poderosos; els senadors encara retenien la majoria de la seua influència. En particular, els presidents de comités varen permanéixer forts en abdós Cambres fins a les reformes de 1970. Durant la llarga administració del president Franklin D. Roosevelt (1933-1945), el Partit Demòcrata va controlar les dos cambres del Congrés. Republicans i Demócrates es varen alternar en el control del Congrés durant la década següent. No obstant, despuix de guanyar les eleccions de 1954, el Partit Demòcrata va ser el majoritari en la Cambra i el Senat durant 40 anys. Els Republicans varen conseguir obtindre la majoria en abdós cambres en les eleccions de 1994, fent-se efectiva a principis del 104.° Congrés en 1995. Tal majoria va durar fins al 4 de giner de 2007, en l'excepció del Senat en el periodo de 2001 a 2003. El 4 de giner de 2007, Nancy Pelosi es va convertir en la primera dòna en ostentar la presidència de la Cambra de Representants, càrrec que ocuparia fins a 2011 i novament des de 2019. Pelosi va anunciar que no es postularia per a portaveu a l'inici del 118.° Congrés, pero que sí buscaria la reelecció al seu escan en la cambra.
Periodos Llegislatius
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Congressos dels Estats Units.
Composició
[editar | editar còdic]La Cambra de Representants es compon de 435 membres que representen als 50 estats. Els escans es repartixen entre els estats en funció de la seua població, cada estat deu elegir a lo manco un càrrec. Els representants són elegits pels votants de la seua circumscripció, coneguda com districte congressual. Cada estat pot delimitar els seus districtes, subjecte a certs requisits llegals; com per eixemple, tindre una població similar. Els representants servixen en periodos de dos anys o bienio. El Senat es compon de 100 membres, dos per cada estat, sense importar la seua població. Els senadors servixen per periodos de sis anys, dividits entre sí per terços (33 senadors cada dos anys se someten a votació) per a que el Senat es renove parcialment, i aixina, mai estiga en lluita tot el cos llegislatiu.
El sistema electoral és el cridat Escrutini majoritari uninominal: cada membre del Congrés és elegit en un districte, que nomena a sol càrrec (Representant o Senador), resultant elegit aquell candidat que obtinga més vots, siga o no més de la mitat dels vots vàlits.[4]
El Districte de Columbia i els territoris dels Estats Units no estan representats en el Senat, puix la Constitució no establix representació en el Congrés per als seus habitants. Per a canviar açò, s'han intentat esmenes, en especial en favor del Districte de Columbia, totes fallanques. Actualment el Districte de Columbia i els territoris de Samoa Americana, Guam i les Illes Vérgens Nortamericanes estan representades per un delegat; mentres el Estat Lliure Associat de Puerto Rico és representat per un Comissionat Resident elegit cada quatre anys. Els delegats i el Comissionat Resident poden participar en els debats i votar en Comités, pero no tenen vot en els plens de la Cambra. Els delegats servixen per dos bienios i el Comissionat Resident per un cuatrienio. Generalment, els partits Demòcrata i Republicà trien als seus candidats en eleccions primàries. Els processos d'elecció per als partits independents varien d'estat a estat. Les eleccions al Congrés són en anys pares, i se celebren el dimarts següent al primer dilluns de novembre. Quan es produïxen vacants se celebren eleccions especials i en el cas del Senat, el governador nomena a un senador, fins que se celebren eleccions especials.
Vore també
[editar | editar còdic]- 117.° Congrés dels Estats Units
- Artícul Primer de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica
- Cambra de Representants dels Estats Units
- Senat dels Estats Units
- Congressos i Parlaments d'Amèrica
- Capitolio dels Estats Units
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Art. 1 section 1 de la org/1-Constitution/constit_. htm Constitució dels Estats Units d'Amèrica
- ↑ Art. 1 section 2 de la org/1-Constitution/constit_. htm Constitució dels Estats Units d'Amèrica
- ↑ Art. 1 section 3 de la org/1-Constitution/constit_. htm Constitució dels Estats Units d'Amèrica
- ↑ Nohlen, Dieter, "Sistemes Electorals i Partits Polítics", Santiago de Chile, 1995, Fondo de Cultura Econòmica, pág. 123.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Estats Units|20px|Vore el portal sobre Estats Units]] Portal:Estats Units. Contingut relacionat en Estats Units.
- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Congrés dels Estats Units.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Congreso de los Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.