Conopeo

Conopeo

Escut d'armes durant la sèu vacant - mostrant el conopeo.

El conopeo (del llatí: conopeum) o umbráculo (també del llatí: umbraculum > umbra, 'ombra') és una peça històrica de l'indumentària i insígnies papals, usada en principi per a proveir d'ombra al romà pontífex. També conegut com a pabelló, actualment és un símbol de l'Iglésia catòlica i l'autoritat papal sobre la mateixa. Es pot trobar en totes les iglésies que ostenten la dignitat basilical, colocada de forma visible al costat del altar major. Quan el papa visita la basílica, el conopeo és obert.

Processó de la Preciosíssima Sanc de Jesucristo en Bruixes, en el centre el conopeo i a l'esquerra de l'image el tintinábulo.

Un cicle de fresca de 1248 en el oratorio de Sant Silvestro de l'iglésia romana de Santi Quattro Coronati mostra que el umbráculo ya s'utilisava com a insígnia papal en actes públics en els tradicionals colors dorat i roig.

És una espècie de parasol a modo de baldaquino semiabierto, en amples ralles alternades de color dorat i roig, els colors tradicionals del pontífex (el blanc no va començar a ser utilisat pels papes fins al final de les Guerres Napoleòniques). Normalment apareix al costat d'una campanilla, el tintinábulo, el sò del qual anunciaria l'arribada del papa, viajant a cavall o carruage.

El papa Alejandro VI va ser el primer en utilisar el conopeo com a símbol del poder temporal del papat, com a emulació de la realea d'aquell temps, que usava el pali, aixina un home de cambra del papa despuix del mateix portaria el conopeo.

El conopeo és part del escut d'armes de la Santa Sèu en el periodo de sèu vacant, és dir entre dos pontificats. El conopeo va ser utilisat per primera volta com a emblema de l'interregne en les monedes falcades en 1521, entre els pontificats de León X i Adriano VI.

Litúrgicamente, tant el conopeo com el tintinábulo han caigut en desús, i de fet la seua presència es reduïx hui casi exclusivament al camp de la heràldica. Inclús la normativa vigent sobre les basíliques no es pronuncia en cap moment sobre el dret a utilisar el canopeo i el tintinábulo, ya que actualment no existixen litúrgicament.

Hi ha una atra accepció de conopeo — del llatí conopēum, i este del grec κωνωπεῖον kōnōpeîon 'mosquitero', colgadura de llit — que és la que més s'usa en l'actualitat i que està definida ««Velo en forma de pabellón para cubrir por fuera el sagrario en que se reserva la eucaristía»», que està en la pràctica totalitat de les iglésies catòliques a on el sagrario no està empotrat en una paret sino que està totalment exent als murs.

Referències

• V, Donald Lindsay (1972). Papal Heraldry, Heraldry Today.
• Noonan, Jr., James-Charres (1996). The Church Visible: The Ceremonial Life and Protocol of the Roman Catholic Church, Viking.