Conopodium pyrenaeum

Conopodium pyrenaeum és una espècie d'herba pertanyent a la família de les umbelíferas.

Descripció

És una herba perenne, en tubèrcul de 0,7-1,5 cm de diàmetro, globoso o subgloboso. Tallos de (4)15-50(65) cm, d'ordinari rectes, simples –poques voltes en 1-2(3) branques–, glabrescentes o esparcidamente pelosos –pèls palesos de c. 1 mm, més abundants en la base de l'eix principal i en zones pròximes a les baïnes caulinares–. Fulls basals largamente pecioladas, 2-3 pinnatisectas, glabras, seques en la antesis, en divisions d'últim orde pinnatipartidas –sanceres cap a l'àpiç–; fulls mijos de contorn triangular, pecioladas o subsésiles, 1-2 pinnatisectas, en segments indivisos, pinnatífidos o pinnatipartidos, lineares, linear-lanceolados, ovalats o oblongos, glabrescentes o, més comunament, escábridos, en baïnes de (0,5)1-3(4) cm, en marge escarioso ± ample, ciliat, en indumento dens de pèls més llarcs en les zones d'unió en el pecíol i en el talle; fulls superiors similars a les miges pero de menor tamany, assentades, en baïnes de 0,5-1,5(2) cm, de marge escarioso, ciliadas, a voltes esparcidamente pelosas en la superfície. Les inflorescèncias en umbelas de flors hermafroditas de (2,5)3-6(8) cm d'esgambi, en (5)7-10(14) ràdios d'1,5- 3(3,5) cm, subiguales, glabros; pedúnculs 2,5-7(10) cm, glabros o dispersamente pelosos en la part inferior. Bràcteas i bractéolas nules. Umbélulas en (10)14-18(20) ràdios d'1-5 mm, subiguales. Pétals 1,5-1,8 mm, els externs de les flors exteriors de les umbélulas llaugerament majors, emarginados, blancs, a voltes en nervi mig castanyer, poc marcat. Estilopodio 0,2- 0,5 mm, cònic, en un menut anell que ho separa del mericarpo; estils 0,2-0,4 mm –0,5-1,1(1,4) mm en la fructificació, engrossats en la base, erecto- paleses–. Fruts (2)2,5-5,5 mm, ovoides o oblongo-ovoides, campilospermos; mericarpos en cara comisural de 0,9-1,2 mm d'esgambi i 0,7-0,9 mm de gruixa, en costelles primàries poc prominents; vitas 3 en cada valécula i 4 en la cara comisural; carpóforo bífido en el terç superior, generalment glabro. Té un número de cromosomas de n = 11.

Distribució i hàbitat

Es troba en el sotobosque de melojarés, hayedos i pinadaés principalment, encara que també apareix en prats i clars de bosc, o pedregales, tant en sols calizos com silíceos; a una altitut de 30-2100(2200) metros en la Península Ibèrica i Pirineus occidentals francesos. Dispers per bona part de la mitat Nort de la península ibèrica, penetrant també en les serres del surest.

Taxonomia

Conopodium pyrenaeum va ser descrita per (Loisel.) Miégev. i publicat en Bulletin de la Société Botanique de France 21(xxxii):. 1874.

Etimologia

• Conopodium:epítet latino.
• Pyrenaeum: epítet geogràfic que designa als Pirineus.

Sinonímia

• Conopodium bourgaei Coss.
• Conopodium bourgaei var. pumilum Boiss. ex Lange
• Conopodium bunioides var. nevadense Maire
• Conopodium denudatum var. vaginatum Rouy & I.G.Camus
• Conopodium majus subsp. mutabile (Miégev.) P.Fourn.
• Conopodium majus subsp. richteri (Rouy) P.Fourn.
• Conopodium mutabile Miégev.
• Conopodium pumilum Nyman
• Conopodium pyrenaeum subsp. pumilum (Boiss. ex Lange) Rivas Mart.
• Conopodium richteri]] Rouy
• Conopodium subcarneum Bourg.
• Heterotaenia bourgaei Coss.

Nom comú

Castellà: alforxón, chufera, coca, cucos, macucones, matacano, paraigües, patacana, terreños.