Constant d'acoplament

En física, una constant d'acoplament, usualment denotada g, és un número que determina la força d'una interacció. Normalment el lagrangiano o el hamiltoniano d'un sistema pot ser separat en una part cinètica i una part d'interacció. La constant d'acoplament determina la força de la part d'interacció sobre la part cinètica, o entre dos sectors de la part d'interacció. Per eixemple, la càrrega elèctrica d'una partícula és una constant d'acoplament.

Una constant d'acoplament eixercita un important rol en dinàmica. Per eixemple, freqüentment s'establixen jerarquia d'aproximació basades en l'importància de vàries constants d'acoplament. En el moviment d'un gran tros de ferro magnetizado, les forces magnètiques són més importants que les forces gravitacionals per les magnituts relatives de les constants d'acoplament. No obstant, en mecànica clàssica freqüentment es realisen estes decisions comparant les forces directament.

Constant d'estructura fina

La constant d'acoplament resulta de gran utilitat en la teoria quàntica de camps. Un paper especial és representat en les teories quàntiques relativistes per les constants d'acoplament que no posseïxen dimensions, és dir, són números purs. Un eixemple és la constant d'estructura fina,

$\alpha =\frac{e^2}{4\pi {ϵ}_0\hslash c}$

(a on i és la càrrega d'un electró, ε₀ és la permitividad del buit, $\hslash$ és la constant reduïda de Planck i c és la velocitat de la llum) la qual no posseïx dimensions i determina l'intensitat de la força electromagnètica sobre un electró.