Constitució de la Monarquia romana
La constitució de la Monarquia romana va ser un conjunt no escrit de les directrius i els principis originats principalment a través dels precedents. Durant els anys de la Monarquia romana, la disposició constitucional es va centrar en el rei, que tenia la facultat de designar als seus assistents i delegar en ells les seues competències específiques. El Senat, dominat per l'aristocràcia, va anar el consell assessor del rei. A sovint, el rei va demanar el vot del Senat sobre qüestions diverses, pero era lliure d'ignorar els consells rebuts. El rei també podria solicitar una votació sobre diversos assunts a l'Assamblea popular, que també era lliure d'ignorar. L'Assamblea popular era el vehícul per mig del qual el poble de Roma podia expressar les seues opinions. En ella, el poble es va organisar segons les seues cúria.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constitución de la Monarquía romana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.