Anar al contingut

Constitució de la República Checa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Constitució de la República Checa

La Constitució de la República Checa (


Va ser adoptada pel Consell Nacional Chec el 16 de decembre de 1992 per la llei constitucional n.º 1/1993. Va entrar en vigència l'1 de giner de 1993, reemplaçant la Constitució de Checoslovàquia de 1960 i la llei constitucional n.º 143/1968, quan Checoslovàquia va donar pas a la República d'Eslovàquia i la República Checa per mig d'una dissolució pacífica.[1][2]

La Constitució és una llei constitucional i, junt en atres lleis constitucionals, constituïx l'aixina cridat ordenament constitucional de la República Checa, o la constitució (en «c» minúscula). Mentres la Carta dels Drets i Llibertats Fonamentals (Listina základních práv un svobod, llei constitucional n.º 2/1993), una llei constitucional igualment important, consagra drets humans i garanties fonamentals, la Constitució està dedicada a la sobirania estatal i integritat territorial, i definix les institucions que integren l'Estat.[3]

Contingut

[editar | editar còdic]

La Constitució de la República Checa és una constitució escrita, havent segut publicada en el diari oficial, la Colecció de Lleis.

Està dividida en un preàmbul i 8 capítuls. Els recaptes fonamentals estan seguides per capítuls llarcs sobre el poder llegislatiu, el poder eixecutiu (el gabinet i el president), i el poder judicial (el Tribunal Constitucional i atres tribunals), i capítuls més curts sobre l'Oficina d'Auditoria Suprema, el Banc Nacional Chec, i autogovern territorial, concloent en recaptes transitoris.[4]

A abril de 2013, la Constitució havia segut esmenada en 8 ocasions. Les reformes més importants són les lleis n.º 395/2001, que proporciona el marc llegal per a l'accessió a l'Unió Europea en 2004, i n.º 71/2011, que va entrar en vigor l'1 d'octubre de 2012, i va establir l'elecció del president per sufragi directe.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1998) Čiš@i a Slováci veu 20. století: česko-slovenské vztahy / 2 1945–1992. (en cs), Acad. Electronic Press, pp. 345–351. ISBN 80-88880-11-4.
  2. «El Parlament de Checoslovàquia accepta finalment la partició del país».
  3. Poli, Tommaso Nicola. «Els sistemes constitucionals de la República Checa i Eslovàquia». Consultat el 7 de juny de 2016.
  4. 4,0 4,1 Bahýľová, Lenka; Filip, {{{nom2}}} (2010). Ústava České republiky (en cs), Linde, pp. 1533. ISBN 978-80-7201-814-7.