Anar al contingut

Contaminació del Llac de Maracaibo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aigües del llac de Maracaibo contaminades per Lemna i desperdicis.

La Contaminació del Llac de Maracaibo es referix al fenomen de deterioració de la calitat d'esta massa d'aigua que es troba en l'estat Zulia a l'occident de Veneçola. Des de fa més d'un sigle, les aigües del Llac de Maracaibo han rebut alta càrrega de contaminants de diferent naturalea i orige, els quals han causat severs danys a la biodiversitat aquàtica i terrestre, i afectat la salut i economia de diverses comunitats que tenen en el llac el seu mig de vida.[1][2] En el present, els problemes ambientals del llac i les seues àrees costeres s'han incrementat pels continus derrames de petròleu i a l'enorme cantitat de fem acumulat en les seues vores. El llac de Maracaibo s'ha convertit en el més gran abocador contaminat del planeta.[3]

Història

[editar | editar còdic]

El desenroll no planificat de la Regió Zuliana va dur en si l'explotació massiva del Llac de Maracaibo de forma irresponsable fins al punt que en l'actualitat gran part de la seua extensió es troba plagada de Lemna.[4]

Tipo i orige dels principals contaminants del Llac de Maracaibo

[editar | editar còdic]

Els contaminants majoritaris que estan presents en les aigües del llac són els següents:

  • Residus petrolers: ocasionats per derrames deguts a fractures en les canonades i en les activitats d'extracció i transport de cru.
  • Residus petroquímics: els quals es generen en l'àrea del Tablazo, molts d'ells de tipo eutroficantes o d'acció tòxica i persistent, com a fenol, mercuri, composts fosfatados i nitrogenats.
  • Descàrregues tèrmiques de rius, com el Paraguachón i el Táchira, les aigües del qual són utilisades per a la producció d'energia elèctrica.
  • Residus orgànics i fertilisants: carrejats pels rius i drenages pluvials de les àrees agropecuarias de la regió.
  • Residus líquits domèstics: descarregats directament al llac o sobre els seus tributaris.
  • Residus líquits industrials: tots ells evacuen directament al llac, provinents d'indústries localisades en els màrgens i d'unes atres que drenan els seus residus en els rius de la hoya hidrogràfica del llac.

Residus de petròleu i derivats

[editar | editar còdic]

En esta denominació s'inclouen el petròleu i diverses substàncies químiques i materials derivats de l'indústria petrolera (kerosone, gasolina, oli mineral, diésel, alquitrà, coque, plàstic, etc.).

Els derrames de petròleu han segut una constant font de contaminació de les aigües del Llac de Maracaibo. Des de les primeres décades de el XX, casi des del mateix inici de l'activitat petrolera, es vénen registrant events contaminants, causants de la deterioració de la calitat de les aigües del Llac, del paisage natural llacustre i l'ambient natural.[5] 

Un estudi del 2011,[6] en el que es varen analisar mostres d'aigua colectadas en les estacions "Tia Juana", "Lagunillas"  i "Ceuta", dona conte de l'alta concentració d'hidrocarburs totals, els quals superen àmpliament els rancs màxims permesos, establits en les “Normes per a la Classificació i el Control de la Calitat dels Cossos d'Aigua i Abocades o Efluents Líquits per als Cossos d'Aigua (Decret 883).[7]

Substàncies químiques i metals pesats

[editar | editar còdic]

Les aigües i els sediment del Llac contenen varietat de composts químics i metals pesats d'alta toxicitat en concentracions significatives. La majoria d'estes substàncies provenen de l'indústria petroquímica, indústries vàries, activitat agropecuaria i aigües residuals d'orige domèstic i industrial, que apleguen, principalment, a través dels rius i canals de desaiguador que aboquen les seues aigües en el llac.[6][8][9][10]

Entre el grup de contaminants químics presents tant en aigua com en sediment es destaquen: fenol, fosfat, nitrat, nitrit i els metals pesats: arsènic (As) ferro (Fe), Mercurio (Hg), cadmi (Cd), coure (Cu), vanadi (V), plom (Pb), bari (Ba), níquel (Ni), zinc (Zn) i cromo (Cr).[6][11][12][13]

Segons l'estudi de Moronta et al,[6] en les mostres d'aigua preses en les estacions de mostreig Tia Juana i Lagunillas es varen detectar concentracions de nitrit més nitrat superiors als valores llímits permissibles. En les estacions Ceuta i Tia Juana les concentracions de Fe i Pb en les mides de fondo, excedixen els llímits permissibles per a calitat d'aigua. Les majors concentracions d'As, Ba, Pb i Zn es varen trobar en les mostres de sediment de l'estació Ceuta, i les màximes concentracions de Cr i V es varen detectar en l'estació Tia Juana. D'acort en els autors, les estacions de mostreig Tia Juana, Lagunillas i Ceuta coincidixen espacialment en les àrees d'intensa activitat petrolera, agroindustrial, agropecuaria, comercial i humana de la zona.

Altes concentracions de metals pesats es varen trobar en sediment de zones costeres ubicades, principalment, feya la zona sur del llac.[8] La zona sur del llac es considera crítica per les altes concentracions de V, Pb i Ni detectades. En esta zona es descarreguen les aigües dels rius Santa Ana, Catatumbo, Escalante, Chama i Motatán, els quals arrastren residus d'orige divers.

Aument de la concentració de sals

[editar | editar còdic]

La salinitat és una mida de la concentració de sals dissoltes presents en aigua o sol. S'expressa com a grams, percentage o ppm de sals presents per unitat de pes o volum d'aigua o sol.[14][15][16]

L'aument de la concentració de sals en les aigües del Llac de Maracaibo ha segut un procés continu i gradual. Des de 1956, la salinitat s'ha incrementat considerablement, i ha convertit les aigües del llac en no aptes per a consum humà. Aixina mateixa, l'excés de sals ha ocasionat efectes negatius en els ecosistemes llacustres, en forts impactes en la biodiversitat aquàtica i costera.[2][17]

Encara que es va observar la tendència a l'increment, un estudi publicat en el 2014 indica que la salinitat promig de l'aigua del llac en la zona mez­clada o epilimnion es va reduir de 2,06% en agos­to-setembre 2011 a 1,98% en fe­brero 2012 i a 1,84% en abril-ma­yo 2012;  lo que, segons els autors va ser degut, provablement, a l'alta variabilitat climàtica durant el periodo de medicions.[18]

Els rius Llima, Palmar, Santa Ana, Catatumbo, Escalante, Chama, Motatán, Misoa, Machango i Poble Vell aporten un 80% d'aigua dolça al Llac de Maracaibo, i carregen importants cantitats de nitrogen i fòsfor. Estos elements són favorables per al procés d'eutrofización del llac.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Interciencia.26(10)
    450–456.ISSN 0378-1844.Consultat el 2021-12-13.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bolletí del Centre d'Investigacions Biològiques.(9)ISSN 2477-9458.Consultat el 2021-12-13.
  3. ↑ «El llac de Maracaibo convertit en el més gran abocador contaminat del planeta» (en és-es). www.lapatilla.com. Consultat el 28 d'abril de 2017.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 28 d'abril de 2017.
  5. ↑ Processos històrics: revista d'història, art i ciències socials.(9)
    7.ISSN 1690-4818.Consultat el 2021-12-13.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Mineria i Geologia.32(2)
    102–111.ISSN 1993-8012.Consultat el 2021-12-13.
  7. ↑ Gasseta Oficial Nº 5.021 Extraordinari, 18 de decembre de 1995.
  8. ↑ 8,0 8,1 Multiciencias.14(1)
    16–21.ISSN 1317-2255.Consultat el 2021-12-14.
  9. ↑ «Evaluació de la contaminació per mercuri en aigües i sediment del Riu Catatumbo utilisant icp-ms». scholar.google.és. Consultat el 2021-12-14.
  10. ↑ 10,0 10,1 Interciencia.34(5)
    308–314.ISSN 0378-1844.Consultat el 2021-12-14.
  11. ↑ Revista Tècnica de la Facultat d'Ingenieria Universitat del Zulia.33(2)
    122–129.ISSN 0254-0770.Consultat el 2021-12-14.
  12. ↑ Revista Tecnocientífica URU.(16)
    51–60.ISSN 2343-6360.Consultat el 2021-12-14.
  13. ↑ Multiciencias.10
    49–54.ISSN 1317-2255.Consultat el 2021-12-14.
  14. ↑ «Studies on Nature and Properties of Salinity Across Globe with a View to its Management - A Review» (en en-us). globaljournals.org. Consultat el 2022-03-15.
  15. ↑ «Understanding Salinity» (en en). www.water.wa.gov.au. Consultat el 2022-03-15.
  16. ↑ «Saline Water and Salinity | U.S. Geological Survey». www.usgs.gov. Consultat el 2022-03-15.
  17. ↑ Interciencia.35(8)
    575–580.ISSN 0378-1844.Consultat el 2022-03-15.
  18. ↑ Observador del Coneiximent.Vol. 2 Nº 6 juny 2014(2343-6212)
    81 – 89.doi:10.5281/zenodo.5256653.Consultat el 2022-03-15.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Contaminació_del_Llac_de_Maracaibo&oldid=814683»