Contrast ecográfico
Els contrasts ecográficos o ecopotenciadores són substàncies que s'introduïxen en el cos per a poder visualisar millor distintes part del cos a través de l'ecografia i conseguir una millor rendabilitat diagnòstica.
Composició
[editar | editar còdic]El ecopotenciador aprovat per l'Unió Europea i que actualment s'usa és una suspensió de microburbujas de hexafloruro de sofre en sèrum i per al seu us és necessari firmar un consentiment informat.[1] També són molt amprats els de microcristales de galactosa, depenent del servici de radiodiagnóstico.[2]
Vies d'administració
[editar | editar còdic]La via d'administració més amprada en l'actualitat és l'intravenosa, és dir, s'injecta el contrast en una via venosa perifèrica i a partir d'ahí es va distribuint pel cos, aplegant a la zona d'estudi.[3] L'injecció deu ser de manera uniforme, i hi ha dos maneres de portar-la a terme: en birla i en birla diluïda.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Puig (2008). Mijos de contrast per ecografia, Panamericana, pp. 77-80.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Àrea de Radiologia de el SAS: Consentiment informat per a ecografia en ecopotenciador. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ «Actualisació de l'us de contrasts en ecografia. Revisió de les guies clíniques de la Federació Europea d'Ecografia (EFSUMB)».
- ↑ Allué Martínez, Carmen. «Ecocardiografía de contrast». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2018. Consultat el 17 de giner de 2017.
- ↑ (2006).Revista de Postgrau de la Via Càtedra de Medicina.153Consultat el 17 de giner de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contraste ecográfico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.