Ecografia
La ecografia (del grec «ἠχώ» [ēkhō] ‘eco’, i «γραφία» [grafia] ‘escriure’), també cridada ultrasonografía o ecosonografía, és un procediment de diagnòstic usat en els hospitals i clíniques que ampra l'ultrasò per a crear imàgens bidimensionales o tridimensionals. Un chicotet instrument molt similar a un "micròfon" cridat transductor emet ones d'ultrasons. Estes ones sonores d'alta freqüència es transmeten cap a l'àrea del cos baix estudi, i es rep el seu eco. El transductor és el responsable d'enviar menuts polsos d'ones acústiques d'alta freqüència, inaudibles per l'oït humà les quals van cap a a l'interior del cos. Estes rebotaran sobre òrguens, teixits o decorreguts i l'aparat registrarà els canvis mínims del sò. Una computadora convertix este eco en una image que apareix en la pantalla. Este procés ocorre gràcies al cridat efecte piezoelèctric.
L'ecografia és una prova no invasiva, de baix cost i sense riscs a diferència d'atres procediments diagnòstics o proves d'image com la radiografia, en els que s'ampra radiació ionizante. Per a la majoria dels exàmens d'ecografia, l'es gita boca a ribba en una llitera i el mege mou el transductor sobre la pell que es troba sobre la part del cos a examinar. Abans cal colocar un gel sobre la pell per a la correcta transmissió dels ultrasons.[1] No obstant, un inconvenient és que l'ecografia és un método d'image operador depenent i est necessita d'un gran periodo d'aprenentage en la finalitat d'obtindre i interpretar correctament les imàgens. Conta en la ventaja de que l'equip d'ecografia és mòvil, per lo que pot dur-se fins al llit del pacient si este es troba immòvil.
Si fora necessari, durant l'examen i depenent de la zona que es volguera vore, pot realisar-se una injecció de material de contrast consistent en microburbujas, que s'aplicarà en un catéter intravenoso.[2]
Principis bàsics de funcionament
[editar | editar còdic]
El sò és una ona mecànica que requerix d'un mig per a propagar-se. L'oït humà pot percebre-ho en una freqüència d'entre els 20 i 20000 Hz i l'ultrasò és qualsevol sò que supera esta sifra. El ecógrafo funciona per mig d'un aparat que genera ultrasons aprofitant per a això el fenomen físic cridat efecte piezoelèctric que consistix que en comprimir-se alguns materials poden generar una diferència de potencial elèctric en la seua superfície i per lo tant corrent elèctrica. Este efecte succeïx també a l'inversa, de manera que en aplicar-se-li electricitat als mateixos en forma de corrent alterna, generen unes vibracions que produïxen ultrasons. En el ecógrafo el material piezoelèctric es troba en el transductor, el qual realisa tant les funcions de generar ones ultrasòniques com de rebre-les en rebotar estes en els teixits que tenen diferent impedència acústica, per a després tornar a convertir-les en corrent elèctrica, que l'aparat transforma en imàgens. L'impedència acústica és la resistència que oferix el teixit al pas del sò, el qual a mida que va alvançant sofrix una pèrdua d'energia deguda als quatre fenomens següents:
- Absorció: És un dels principals mecanismes que provoquen l'atenuació de l'ona sónica. Una part de l'energia es transforma en calor. Esta propietat es dona mínimament en l'aigua i de manera molt elevada en l'os.
- Dispersió: Ocorre quan el sò davant determinats obstàculs en lloc de desenrollar una propagació en direcció llineal normal es dispersa.
- Refracció:Quan una ona sónica pansa d'un mig a un atre, experimenta un canvi de velocitat acompanyat d'una variació en la direcció de la mateixa per la qual cosa este efecte provoca un canvi en la direcció angular del sò respecte al foc d'incidència.
- Reflexió: En passar el sò d'una zona a una atra en diferent impedència acústica es produïxen dos noves ones, una de les quals rebota cap a la font d'orige donant lloc a l'efecte cridat reflexió. Quant major siga la diferència de impedència major serà est.
Tots estos fenomens possibiliten la generació de l'image ecográfica en rebotar el sò en els teixits i ser rebut pels cristals del receptor els quals els transformen en corrent elèctrica per a ser enviats a la CPU que els processa.
Els ecógrafos utilisats en la pràctica clínica solen tindre freqüències que oscilen entre els 3 als 18 MHz.
Beneficis i riscs
[editar | editar còdic]Li ecografia és el método de pren d'imàgens més barat de tots i és fàcil d'utilisar. No utilisa cap tipo de radiació per tant és un método molt segur.
Com a riscs, hui en dia no hi ha cap risc possible que genere un examen per ecografia, pero no vol dir que no vaja a existir a llarc determini, per tant s'establixen una série de recomanacions útils a seguir per a evitar açò com per eixemple controlar el temps d'adquisició, la freqüència i intensitat amprada, utilisar l'ecografia solament en el cas necessari, amprar una sonda en menor freqüència, etc.cita requerida S'ha detectat que els materials de contrast tenen un risc molt baix de generar una reacció alèrgica sobre el pacient.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal of Clinical Ultrasound.3(1)
- 69–75.ISSN 1097-0096.doi:10.1002/jcu.1870030115.Consultat el 11 de març de 2019.
- ↑ Cureus.13(9)
- i18243.doi:10.7759/cureus.18243.Consultat el 20 de juliol de 2026.
- ↑ JMV-Journal de Médecine Vasculaire.42(6)
- 384–387.doi:10.1016/j.jdmv.2017.10.001.Consultat el 20 de juliol de 2026.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.