Ultrasò
Els ultrasons són una série d'ones mecàniques, generalment llongitudinals, que la seua freqüència està per damunt de la capacitat d'oïment del oït humà. L'ultrasò no té propietats diferents de les ones audibles, excepto que els humans no poden sentir-les. El llímit varia depenent de la persona i és d'uns 20 kHz en jóvens de menys de 18 anys aproximadament. Els equips d'ultrasò operen en freqüències més elevades de 20 kHz encara que la majoria dels transductores actualment empleats operen a freqüències molt més altes (MHz).[1]
Este tipo d'ones és usat en diferents camps, sent el més comú la medicina en la seua branca diagnòstica i terapèutica principalment, com també en l'indústria. Els equips d'ultrasò són amprats per a detectar objectes o medir distàncies.
cal destacar que la tècnica més comuna en medicina que ampra els ultrasons és l'ecografia. Són ensajos no destructius de productes i estructures, per a trobar invisibles falles. En l'indústria és usat per a netejar, soldar plàstics i metals, tallar, conformar, comprovar materials, mesclar, desgasificar, polvorisar, localisar, medir i accelerar processos químics. Per un atre costat, animals com els rat penat i els cetáceos ho usen per a trobar als seus assuts i detectar obstàculs.[2]
Història
[editar | editar còdic]Partim del principi en que l'ultrasò (US) no és un invent, sino un event físic natural que pot ser provocat per l'home. Les aplicacions que hui té no són més que la suma de varis experiments portats a terme a lo llarc de l'història.
En el XVIII el biòlec italià Lazzaro Spallanzani va descobrir en l'any 1700 l'existència d'estes ones sonores, observant com els rat penat atrapaven els seus assuts.[3]
En la primera mitat de el XIX (1803-1899), el físic i matemàtic austríac Christian Andreas Doppler va donar a conéixer el seu treball sobre el "Efecte Doppler" el qual consistia en observar certes propietats de la llum en moviment, que eren aplicables a les ones de l'Ultrasò.[3]
El XIX supon l'inici del coneiximent de l'ultrasò a partir del silbato de Galton i del diapasón, que eren capaços de produir-ho; encara que només es produïen a molt baixes freqüències, eren suficients per a comprovar les distintes barreres existents en l'oït entre l'home i els animals. A finals de sigle, en França es detecten este tipo d'ones i s'escomencen a fer numeroses investigacions sobre els seus usos. Com a conseqüència a principis de el XX el físic francés P. Langevin i el Dr. C. Chilowsky varen conseguir desenrollar el primer generador ultrasònic per mig d'un piezoelèctric.[4]
Al començament de el XX, es realisa una de les primeres aplicacions en l'àrea de la marina, en acabant de que el físic francés Paul Langevin inventara el Sonar, en el qual es va basar el posterior desenroll dels equips usats en l'aviació i després en medicina terapèutica i diagnòstica.
En 1924 el científic rus S. Y. Sokolov va propondre l'us de l'ultrasò com a mecanisme vàlit per a l'inspecció industrial, particularment per a la busca de defectes.[4]
Al final de la Segona Guerra Mundial, investigadors japonesos, americans i d'atres països europeus varen escomençar a desenrollar els primers prototips de diagnòstic per ultrasò en medicina, primer en modo Analogue i posteriorment en modo Bright en image analògica.[3][4]
És al començ de la década dels anys 70 a on s'introduïx el scan converter en el que es conseguixen les primeres imàgens de l'anatomia en escala de grises. Anys més vesprada, s'agreguen els micro-processadors controlats, lo que permet l'obtenció d'imàgens en temps real d'alta resolució; açò va supondre l'acceleració de proves diagnòstiques i una fantàstica acceptació clínica.
Percepció
[editar | editar còdic]
Humans
[editar | editar còdic]El llímit superior de freqüència en humans (aproximadament 20 kHz) es deu a llimitacions de l'oït mig. La sensació auditiva pot ocórrer si l'ecografia d'alta intensitat alimenta directament al cràneu humà i aplega a la cóclea a través de la conducció òssea, sense passar per l'oït mig.[5]
Els chiquets poden escoltar alguns sons aguts que els adults no poden percebre, ya que en els humans el to llímit superior de l'oïment tendix a disminuir en l'edat.[6] Una companyia nortamericana de teléfons mòvils va utilisar este principi per a crear senyals de cridada telefònica que supostament només eren audibles per a persones més jóvens,[7] pero moltes persones majors podien percebre-les, lo que es devia a la considerable variació de la deterioració relacionada en l'edat en l'oïment superior llímit. El Mosquit és un dispositiu electrònic que utilisa una freqüència de to elevat per a dissuadir als jóvens de merodear.
Animals
[editar | editar còdic]Algunes espècies com certs insectes i mamífers (els delfins i els rat penats) ho utilisen de forma pareguda a un radar per a la seua orientació; a este fenomen li'l coneix com ecolocalización. Se sap que les ones emeses per estos animals són tan altes que “reboten” fàcilment en tots els objectes al voltant d'ells, permetent-los crear una “image” de lo que està a la seua entorn per a poder orientar-se fàcilment.
D'igual manera, els aparats emissors d'ultrasons són amprats en freqüència com a métodos anti-plagues en la finalitat d'espantar rosegadors i insectes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PDF.
- ↑ «Tecnologia d'ultrasons | TELSONIC Ultrasonics». www.telsonic.com. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 doi:10.4067/S0717-93082004000200008.Consultat el 9 de setembre de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 30 d'abril de 2007.Consultat el 9 de setembre de 2016.
- ↑ ASAJ.35(11)
- 1738.ISSN 0001-4966.doi:10.1121/1.1918804.Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ European Journal of Applied Physiology and Occupational Physiology.65(5)
- 403–408.ISSN 1439-6327.doi:10.1007/BF00243505.Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ «[1]». Consultat el 3 de maig de 2020 (en en-US).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ultrasonido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.