Ensaig no destructiu
Es denomina ensaig no destructiu (END; en anglés, NDT, de nondestructive testing) a qualsevol tipo de prova practicada a un material que no altere de forma permanent les seues propietats físiques, químiques, mecàniques o dimensionals. Els ensajos no destructius s'oponen als ensajos destructius en que impliquen un dany imperceptible o nul. Els diferents métodos es basen en l'aplicació de fenomens físics tals com ones electromagnètiques, acústicas, elàstiques, emissió de partícules subatòmiques, capilaridad, absorció i qualsevol tipo de prova que no implique un dany considerable a la mostra examinada.cita requerida
Els térmens inspecció no destructiva, prova no destructiva, examinación no destructiva i evaluació no destructiva s'ampren habitualment com a sinònims.cita requerida
En general, els ensajos no destructius proveïxen senyes menys exactes sobre l'estat de la variable a medir que els ensajos destructius. No obstant, solen ser més barats per al propietari de la peça a examinar, ya que no impliquen la destrucció de la mateixa. En ocasions, els ensajos no destructius busquen únicament verificar l'homogeneïtat i continuïtat del material analisat, per lo que es complementen en les senyes provinents dels ensajos destructius.cita requerida
L'àmplia aplicació dels métodos d'ensajos no destructius en materials es troben resumides en els tres grups següents:
- Defectología. Permet la detecció de discontinuidades, evaluació de la corrosió i deterioració per agents ambientals; determinació de tensions; detecció de fugas.
- Caracterisació. Evaluació de les característiques químiques, estructurals, mecàniques i tecnològiques dels materials; propietats físiques (elàstiques, elèctriques i electromagnètiques); transferències de calor i traçat d'isotermes.cita requerida
- Metrologia. Control de gruixa; mides de gruixa per un sol costat, mides de gruixa de recobriment; nivells d'omplit.
Antecedents
[editar | editar còdic]Els ensajos no destructius s'han practicat per moltes décades. Es té registre des de 1868 quan es va començar a treballar en camps magnètics. Un dels métodos més utilisats va ser la detecció de clavills superficials en rodes i eixos de ferrocarril. Les peces eren sumergides en oli, i despuix es netejaven i s'escampaven en una pols. Quan un clavill estava present, l'oli que s'havia filtrat en la discontinuidad, mullava la pols que s'havia escampat, indicant que el component estava danyat. Açò va conduir a formular nous olis que serien utilisats específicament per a realisar estes i atres inspeccions, i esta tècnica d'inspecció ara es diu prova per líquits penetrants (PT).
No obstant, en el desenroll dels processos de producció, la detecció de discontinuidades ya no era suficient. Era necessari també contar en informació quantitativa sobre el tamany de la discontinuidad, per a utilisar-la com a font d'informació, en la finalitat de realisar càlculs matemàtics i poder predir aixina la vida mecànica d'un component. Estes necessitats varen conduir a l'aparició de l'Evaluació No Destructiva (NDE) com a nova disciplina. A raïl d'esta revolució tecnològica se suscitarien en el camp de les PND una série d'acontenyiments que establirien la seua condició actual.
En l'any de 1941 es funda la Societat Nortamericana d'Ensajos No Destructius (ASNT per les seues sigles en anglés), que és la societat tècnica més gran en el món de proves no destructives. Esta societat és promotora de l'intercanvi d'informació tècnica sobre les PND, aixina com de materials educatius i programes. És també creadora d'estàndarts i servicis per a la calificació i certificació de personal que realisa ensajos no destructius, baix l'esquema nortamericà.
A continuació es proporcionen una série de dates relacionades en acontenyiments històrics, descobriments, alvanços i aplicacions, d'algunes proves no destructives.
- 1868: Primer intent de treballar en els camps magnètics
- 1879: David Hughes establix un camp de prova
- 1879: David Hughes estudia les corrents de Foucault
- 1895: Wilhelm Röntgen estudia el tubo de rajos catódicos
- 1895: Wilhelm Röntgen descobrix els rajos X
- 1896: Henri Becquerel descobrix els rajos gamma
- 1900: Inici dels líquits penetrants en FFCC
- 1911: ASTM establix el comité de la tècnica de MT
- 1928: Us industrial dels camps magnètics
- 1930: Theodore Zuschlag obté una palesa basada en corrents de Foucaultcita requerida
- 1931: Primer sistema industrial instalat basat en corrents de Foucault
- 1941: Apareixen els líquits fluorescents
- 1945: Dr. Floyd Firestone treballa en ultrasons
- 1947: Dr. Elmer Sperry aplica les proves en ultrasons en l'indústria
L'entitat que reunix a totes les institucions degudament constituïdes és el Comité Internacional d'Ensajos No Destructius (ICNDT, per les seues sigles en anglés) en sèu en Viena.
La globalisació en els mercats mundials ha marcat el desenroll dels ensajos no destructius, els quals tenen ya un alcanç en cada racó del planeta, i actualment existixen societats d'ensajos no destructius en la majoria dels països com per eixemple, La Societat Argentina d'Ensajos No Destructius (AAENDE), L'Institut Australià per a Ensajos No Destructius (AINDT), La Societat Austríaca d'Ensajos No Destructius (OGFZP), L'Associació Belga d'Ensajos No Destructius (BANT), La Societat Brasilera d'Ensajos No Destructius (ABENDE), La Societat Canadenca d'Ensajos No destructius (CSNDT), La Societat Chinenca per a Ensajos No Destructius (ChSNDT), L'Institut Mexicà d'Ensajos No Destructius A.C. (IMENDE A.C.), Associació Mexicana d'Ensajos No Destructius (AMEXEND A.C.).
Aplicacions
[editar | editar còdic]Els ensajos no destructius s'utilisen en una varietat de branques que cobrixen una gran gama d'activitats industrials.
- En la indústria automotriz:
- En aviació i indústria aeroespacial:
- Exteriors
- Chassis
- Plantes generadores
- Exteriors
- En manufactura:
- Parts de màquinas
Miscelàneus
- Atraccions de parcs de diversions
- Conservació-restauració d'obres d'art.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ensayo no destructivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.