Proves destructives
Es coneixen com a proves destructives (DPA per les seues sigles en anglés) en ingenieria i mecànica les proves que es realisen a la falla de la mostra, en la finalitat de comprendre l'eixercite d'una mostra o el comportament del material baix diferents càrregues. Per lo general, estes proves són molt més fàcils de realisar, proporcionen més informació i són més fàcils d'interpretar que les proves no destructives. Les proves destructives són més adequades i econòmiques per als objectes que es produiran en série, ya que el cost de destruir una chicoteta cantitat de mostres és insignificant. Per lo general, no és econòmic realisar proves destructives quan solament es van a produir un o molt pocs elements (per eixemple, en el cas d'un edifici). L'anàlisis i la documentació del modo de falla destructiva a sovint es conseguix utilisant una cambra d'alta velocitat grava contínuament fins que es detecta la falla. La detecció de la falla es pot conseguir utilisant un detector de sò o un medidor de tensió que produïx una senyal per a activar la cambra d'alta velocitat. Estes cambres d'alta velocitat tenen modos de gravació alvançats per a capturar casi qualsevol tipo de falla destructiva.[1] Despuix del fallo, la cambra d'alta velocitat deixarà de gravar. Les imàgens capturades es poden reproduir a cambra llenta mostrant en precisió lo que succeïx abans, durant i despuix de l'event destructiu, image per image.
Métodos i tècniques
[editar | editar còdic]Prova de grans estructures
[editar | editar còdic]
Les estructures d'edificis o les estructures grans no pensats per a vivenda (com a preses i ponts) rara volta se someten a proves destructives pel cost prohibitivo de construir un edifici, o un model a escala d'un edifici, solament per a destruir-ho.
l'ingenieria de terremots requerix una bona comprensió de cóm es comportaran les estructures en els terremots. Els ensajos destructius es realisen en major freqüència per a estructures que es van a construir en zones sísmiques. Estes proves a voltes es denominen proves de choc i es porten a terme per a verificar l'eixercite sísmic dissenyat d'un edifici nou o l'eixercite real d'un edifici existent. Les proves es porten a terme, en la seua majoria, en una plataforma anomenada taula vibratoria que està dissenyada per a tremolar de la mateixa manera que un terremot. Els resultats d'eixes proves a sovint inclouen els corresponents vídeos de taules vibratorias.
Les proves d'estructures en terremots es realisen cada volta més modelant l'estructura per mig de software especialisat en elements finitos.
Proves de software
[editar | editar còdic]Les proves de software destructives són un tipo de prova de software que intenta fer que una peça de software falle de manera incontrolada, en la finalitat de provar la seua robustea i ajudar a establir llímits de ranc, dins dels quals el software operarà de manera estable i confiable.
Proves automotrices
[editar | editar còdic]
Els automòvils estan subjectes a proves de choc tant pels fabricants d'automòvils com per una varietat d'agències.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bridges. «Video imaging puts high-speed production line/automation faultfinding into tiny camera heads». APPLIANCE Magazine. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 21 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pruebas destructivas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.