Anar al contingut

Prova de choc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Prova de choc

Prova de choc en Wikimedia Commons.

Archiu:Caps block 3 .jpg
Prova de choc frontal de chicoteta superposició d'una Fonda Odyssey 2012.
Archiu:Caps block 4 .jpg
2018 Dodge Grand Caravan colpejat per una barrera deformable mòvil a 62 km / h.
Fonda Fit 2016 chocant de front contra una paret a 56 km / h.
Archiu:2017 Honda Ridgeline Crash Test- caps block 5 .gif
Prova de choc oblicuo del costat del conductor d'una Fonda Ridgeline 2017.
Jeep Liberty se somet a proves d'impacte de rutina en Chrysler's Proving Grounds
Archiu:Caps block 6 .jpg
Prova de choc d'investigació de la NHTSA que va involucrar a dos Ford Five Hundred.
Prova de choc a gran escala de vàries tecnologies de bosses d'aire en un helicòpter AH-1G (Mod).

Una prova de choc o crash test és una forma de prova destructiva que generalment es realisa per a garantisar estàndarts de disseny segurs sobre resistència als chocs i compatibilitat en chocs per a varis modos de transport (vore seguritat de l'automòvil) o sistemes i components relacionats.

  • Proves d'impacte frontal: és lo que la majoria de la gent pensa inicialment quan se'ls pregunta sobre una prova de choc. Els vehículs generalment impacten contra un mur de concret sòlit a una velocitat específica, pero també poden ser proves de vehículs impactant entre sí. Els SUV s'han destacat en estes proves durant un temps per la gran altura de conducció que solen tindre.
  • Proves de superposició moderada: en les que solament una part de la part davantera del coche impacta en una barrera (vehícul). Estos són importants, ya que les forces de impacte seguixen sent les mateixes (aproximadament) que en una prova d'impacte frontal pero es requerix una fracció més chicoteta de l'automòvil per a absorbir tota la força. Estes proves a sovint les realisen els automòvils que giren cap al tràfic que s'aproxima. Este tipo de proves les realisen l'Institut de Segurs d'Estats Units per a la seguritat en les carreteres (IIHS, per les seues sigles en anglés), EuroNCAP, el Programa d'Evaluació d'Automòvils Nous de Australasia (ANCAP) i l'ASEAN NCAP.
  • Proves de superposició menuda: ací és a on solament una chicoteta porció de l'estructura de l'automòvil colpeja un objecte com un poste o un arbre. Esta és la prova més exigent perque carrega la major força sobre l'estructura de l'automòvil a qualsevol velocitat donada. Per lo general, es realisen en el 15-20% de l'estructura davantera del vehícul.
  • Proves d'impacte lateral : estes formes d'accidents tenen una provabilitat molt significativa de mort, ya que els automòvils no tenen una zona de deformació significativa per a absorbir les forces de l'impacte ans que un o una ocupant es lesione.
  • Proves d'impacte de poste: una prova difícil que eixercix una gran cantitat de força sobre una chicoteta proporció en el costat del vehícul.
  • Proves roll-over: que posa a prova la capacitat d'un coche (específicament els pilars que sostenen el sostre) per a recolzar a sí mateixa en un impacte dinàmic. Més recentment, s'han propost proves de bolque dinàmic en lloc de proves de aplastamiento estàtic (video).[1]
  • Proves de choc d'hardware en la carretera : s'utilisen per a garantisar que les barreres i els coixins de choc protegiran als ocupants del vehícul dels perills en la carretera, i també per a garantisar que les baranes, postes de senyalisació, postes de llum i accessoris similars no representen un perill indegut per als ocupants del vehícul.
  • Vell versus nou : a sovint, un automòvil vell i gran contra un automòvil chicotet i nou,[2][3] o dos generacions diferents del mateix model d'automòvil. Estes proves es realisen per a mostrar els alvanços en la capacitat de choc. cita requerida
  • Model de computadora : pel cost de les proves de choc a gran escala, els ingeniers a sovint eixecuten moltes proves de choc simulades utilisant models de computadora per a refinar els dissenys dels seus vehículs o barreres abans de realisar proves en viu.
  • Prova de trineu : una forma rendable de provar components com a bosses d'aire i cinturons de seguritat és realisar proves de choc de trineu. Els dos tipos més comuns de sistemes de trineus són els trineus de dispar invers que es disparen des d'un punt mort i els trineus de desacceleració que s'acceleren des d'un punt de partida i es detenen en l'àrea del choc en un ariet hidràulic. També es pot utilisar per a evaluar la protecció contra cinglada cervical del assent d'un vehícul.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Newly Developed Roof Crush Test Proves Existence of Safer Vehicles that ca Withstand Rollover Crashes». The Center for Auto Safety. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 7 de juny de 2007.
  2. «Ford Festa Vs Ford Serra». ADAC. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2008.
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video


Referències

[editar | editar còdic]