Anar al contingut

Conveni sobre la Diversitat Biològica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Archiu:Convention on Biological Diversity.djvu El Conveni sobre Diversitat Biològica (CDB) va entrar en vigor el 29 de decembre de 1993 i té com a objectius: «la conservació de la biodiversitat, l'us sostenible dels seus components i la participació justa i equitativa dels beneficis resultants de l'utilisació dels recursos genètics».[1]

El Conveni és el primer acort global per a abordar tots els aspectes de la diversitat biològica: recursos genètics, espècies i ecosistemas, i el primer en reconéixer que la conservació de la diversitat biològica és «una preocupació comuna de la humanitat», i una part integral del procés de desenroll. Per a alcançar els seus objectius, el Conveni —de conformitat en l'esperit de la Declaració de Riu sobre el Mig ambient i el Desenroll— promou constantment l'associació entre països. Les seues disposicions sobre la cooperació científica i tecnològica, accés als recursos genètics i la transferència de tecnologies ambientalment sanes, són la base d'esta associació.

El 2010 va ser l'Any Internacional de la Diversitat Biològica. El 22 de decembre de 2010, les Nacions Unides varen declarar el periodo de 2011 fins a 2020 com la Década global de la Diversitat Biològica. Aixina varen seguir una recomanació pels països firmants de el CDB durant COP10 en Nagoya, Japó en octubre de l'any 2010.

Estats Partixes

[editar | editar còdic]

Cent noventa y cinco estats i l'Unió Europea són parts en el Conveni.[2] Tots els Estats membres de l'ONU, en excepció dels Estats Units, han ratificat el tractat. Els estats no membres de les Nacions Unides que han ratificat són les Islas Cook, Niue, i l'Estat de Palestina. La Santa Sèu i els estats en reconeiximent llimitat no són parts. Els Estats Units han firmat, pero no ratificat el tractat, i fins al moment, no ha anunciat plans per a ratificar-ho.

Secretaria Eixecutiva del Conveni

[editar | editar còdic]

La Secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica, en sèu en Montreal (Canadà), es va establir en la finalitat de prestar respal per a alcançar els objectius del Conveni. Opera baix el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA), organisació internacional competent per a eixercitar les següents funcions secretariales:

  • Organisar les reunions de la Conferència de les Parts i prestar els servicis necessaris,
  • Eixercitar les funcions que se li assignen en els protocols,
  • Preparar informes sobre les activitats que desenrolle en eixercite de les seues funcions, per a presentar-los a la COP,
  • Assegurar la coordinació necessària en atres òrguens internacionals pertinents i
  • Concertar els apanys administratius i contractuals que puguen ser necessaris per a l'eixercite eficaç de les seues funcions.

Conferència de les Parts (COP)

[editar | editar còdic]

La Conferència de Parts (COP) és el màxim orgue del Conveni, el qual reunix als representants de tots els països que ho han ratificat (Parts). La COP dirigix, supervisa i decidix sobre el procés d'implementació i futur desenroll del Conveni, per mig de l'anàlisis i discussió dels temes de l'agenda i en l'assessoria proporcionada per l'Orgue subsidiari d'assessorament científic, tècnic i tecnològic.

Per tant, deu mirar-se en molt conte a les mateixes per a no cometre errors per delegats oficials a les Conferències de les Parts i aixina no creure que les decisions allí adoptades representen obligacions per als Estats Partixes de la convenció.

Setze sessions ordinàries i una extraordinària (1999), són les que s'han celebrat fins ara:

Llista de Conferència de les Parts (COP)
Cim Any Ciutat País Sede
COP1 1994 Nasáu Plantilla:BAH
COP2 1995 Jakarta Plantilla:INA
COP3 1996 Buenos Aires [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]

COP4 1998 Bratislava Plantilla:SVK
ExCOP1 1999[3] Cartagena d'Índies Conveni sobre la Diversitat Biològica en Catalogue of Life.
COP5 2000 Nairobi Plantilla:KEN
COP6 2002 L'Haya Plantilla:NED
COP7 2004 Kuala Lumpur Plantilla:MAS
COP8 2006 Curitiba Brasilclass=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil
COP9 2008 Bonn Plantilla:GER
COP10 2010 Nagoya Plantilla:JPN
COP11 2012 Hyderabad
COP12 2014 Pyeongchang Plantilla:KOR
COP13 2016[4] Cancún Méxicoborder|link=|20px México
COP14 2018 Sharm el-Sheij Egiptoclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Egipto
COP15 2021[5] Kunming China
2022[6] Montreal Canadáclass=notpageimage noviewer|border|Bandera de Canadá|link=|20px Canadá
COP16 2024[7] Cali Conveni sobre la Diversitat Biològica en Catalogue of Life.

Orgue Subsidiari d'Assessorament Científic, Tècnic i Tecnològic (OSACTT)

[editar | editar còdic]

L'Orgue Subsidiari d'Assessorament Científic, Tècnic i Tecnològic (OSACTT) és un comité integrat pels representants dels governs membres, que són competents en camps rellevants del coneiximent. Eixercita un paper clau en la formulació de recomanacions a la Conferència de les Parts sobre qüestions científiques i tècniques. Les seues funcions comprenen:

  • Proporcionar evaluacions sobre l'estat de la diversitat biològica,
  • Proporcionar evaluacions dels tipos de mides adoptades de conformitat en les disposicions del Conveni i
  • Respondre a les preguntes que li plantegen la Conferència de les Parts i els seus òrguens subsidiaris.

Acorts del Conveni

[editar | editar còdic]

Protocol de Cartagena

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Protocol de Cartagena.

El Protocol de Cartagena sobre Seguritat de la Biotecnología del Conveni sobre Diversitat Biològica és un acort internacional que busca assegurar la manipulació, el transport i l'us segurs dels organismes vius modificats (OVM), que resulten de l'aplicació de la tecnologia moderna que pot tindre efectes adversos en la diversitat biològica, considerant al mateix temps els possibles riscs per a la salut humana. Va ser adoptat per la Conferència de les Parts, el 29 de giner de 2000 i va entrar en vigència l'11 de setembre de 2003.

Protocol de Nagoya

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Protocol de Nagoya.


El Protocol de Nagoya sobre accés als recursos genètics i participació justa i equitativa en els beneficis derivats de la seua utilisació al Conveni sobre la Diversitat Biològica, és un acort internacional l'objectiu del qual és compartir els beneficis derivats de l'utilisació dels recursos genètics en forma justa i equitativa, tenint en conte tots els drets sobre dits recursos i tecnologies, per a contribuir en la conservació de la diversitat biològica i l'utilisació sostenible dels seus components. Va ser adoptat per la Conferència de les Parts en la seua dècima reunió, el 29 d'octubre de 2010, en Nagoya, Japó i va entrar en vigor a nivell internacional el 12 d'octubre de 2014.

Estratègia Global per a la Conservació Vegetal

[editar | editar còdic]

En la seua 19 reunió, la Conferència de Parts (COP) va adoptar l'actualisació consolidada de l'Estratègia Global per a la Conservació Vegetal, que aborda els reptes que plantegen les amenaces a la biodiversitat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Convention Text» (en en). www.cbd.int. Consultat el 2023-05-29.
  2. ↑ Compara en anglés: https://www.cbd.int/information/parties.shtml
  3. ↑ Compara en anglés: https://www.cbd.int/doc/?meeting=excop-01
  4. ↑ Compara en anglés: https://www.cbd.int/doc/?meeting=cop-13
  5. ↑ «Conferència de les Parts (COP)» (en en). Convention on Biological Diversity. Consultat el 2023-12-14.
  6. ↑ «Conferència de la ONU sobre Biodiversitat (COP15)» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-12-13.
  7. ↑ «¡Colòmbia serà la sèu oficial de la COP16 Cim de Biodiversitat!». Consultat el 1 de giner de 2024.
  8. ↑ «Mensages claus sobre els Drets Humans i la Biodiversitat».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Conveni_sobre_la_Diversitat_Biològica&oldid=801717»