Coordenades de Jacobi
En la teoria de sistemes de moltes partícules, les coordenades de Jacobi s'usen en freqüència per a simplificar les fòrmules matemàtiques. Estes coordenades són especialment comunes en el tractament de molècules poliatómicas i reaccions químiques,[1] i en mecànica celest.
Algoritme per a N cossos
[editar | editar còdic]Un algoritme per a generar coordenades de Jacobi per a N cossos pot basar-se en arbres binarios.[2] Lliteralment l'algoritme es descriu com seguix:[2]
Siguen mj i mk les masses de dos cossos que són reemplaçats per un nou cos de massa virtual M = mj + mk.
Les coordenades x j i x k es reemplacen per les seues posicions relatives rjk =xj − xk i pel vector al centre de les seues masses Rjk = (mj qj + mkqk)/(mj + mk).
El nodo en l'arbre binario corresponent al cos virtual té mj com a branca dreta i mk com a branca esquerra. L'orde de les branques indica el punt de coordenades relatives des de x'k a xj.
Repetixca esta seqüència per a N − 1 cossos, o siga els N − 2 cossos originals més el nou cos virtual.
Problema dels quatre cossos
[editar | editar còdic]Per al problema de quatre cossos el resultat és:
en
El vector R és el centre de gravetat de tots els cossos:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ John Z. H. Zhang (1999). Theory and application of quàntum molecular dynamics (en anglés), World Scientific, p. 104. ISBN 9810233884.
- ↑ 2,0 2,1 Hildeberto Cabral, Florin Diacu (2002). «Appendix A: Canonical transformations to Jacobi coordinates», Classical and celestial mechanics (en anglés), Princeton University Press, p. 230. ISBN 0691050228.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coordenadas de Jacobi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.