Anar al contingut

Coordenades de Jacobi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la teoria de sistemes de moltes partícules, les coordenades de Jacobi s'usen en freqüència per a simplificar les fòrmules matemàtiques. Estes coordenades són especialment comunes en el tractament de molècules poliatómicas i reaccions químiques,[1] i en mecànica celest.

Algoritme per a N cossos

[editar | editar còdic]

Un algoritme per a generar coordenades de Jacobi per a N cossos pot basar-se en arbres binarios.[2] Lliteralment l'algoritme es descriu com seguix:[2]

Siguen mj i mk les masses de dos cossos que són reemplaçats per un nou cos de massa virtual M = mj + mk.

Les coordenades x j i x k es reemplacen per les seues posicions relatives rjk =xj − xk i pel vector al centre de les seues masses Rjk = (mj qj + mkqk)/(mj + mk).

El nodo en l'arbre binario corresponent al cos virtual té mj com a branca dreta i mk com a branca esquerra. L'orde de les branques indica el punt de coordenades relatives des de x'k a xj.

Repetixca esta seqüència per a N − 1 cossos, o siga els N − 2 cossos originals més el nou cos virtual.

Archiu:Four-body Jacobi coordinates. caps block 5
Un possible conjunt de coordenades de Jacobi per al problema dels quatre cossos; les coordenades de Jacobi són r1, r2, r3 i el centre de gravetat R. Vore Cornille.

Problema dels quatre cossos

[editar | editar còdic]

Per al problema de quatre cossos el resultat és:

𝒓1=𝒙1𝒙2 ,
𝒓𝒋=1m0jk=1jmk𝒙𝒌  𝒙𝒋+1 ,

en

m0j=k=1j mk .

El vector R és el centre de gravetat de tots els cossos:

𝑹=1m0k=1N mk𝒙𝒌 ;m0=k=1N mk .

Referències

[editar | editar còdic]
  1. John Z. H. Zhang (1999). Theory and application of quàntum molecular dynamics (en anglés), World Scientific, p. 104. ISBN 9810233884.
  2. 2,0 2,1 Hildeberto Cabral, Florin Diacu (2002). «Appendix A: Canonical transformations to Jacobi coordinates», Classical and celestial mechanics (en anglés), Princeton University Press, p. 230. ISBN 0691050228.


Referències

[editar | editar còdic]