Anar al contingut

Copa Trivulzio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:La cosiddetta "diatreta Trivulzio" esposta al Museo Archeologico di Milano.jpg
Copa Trivulzio
Archiu:Coppa diatreta Trivulzio.TIF
Copa Trivulzio (principis de el IV), exhibida en el Museu Arqueològic de Milà.
Archiu:1794 - Milano - Portone Museo Archeologico - Foto Giovanni Dall'Orto - 18-May-2007.jpg
Portón d'entrada al Museu Arqueològic de Milà

La Copa Trivulzio és una diatreta de vidre que data de el IV, elaborada per orfebres del Imperi romà i que va ser trobada en 1675 en Castellazzo Novarese, una localitat i comune italiana de la província de Novara, en la regió de Piemont.

Història

[editar | editar còdic]

La diatreta, d'exquisita factura, típica d'alguns tallers especialisats dels que solament tenim notícies en les rodalies de les grans capitals de l'Imperi de el IV, formava part del ric aixovar funerari depositat en el sarcòfec de marbre d'un home d'alt ranc, provablement propenc a la cort imperial, que es va descobrir durant unes llabors de llaurat el 9 de juny de 1725[1]  en la zona entre Castellazzo Novarese i Mandello Vitta, junt en un pentine de marfil i atres objectes que s'han perdut. Despuix del decés del seu primer propietari, Everardo Visconti, la copa va ser oferida pel anticuario Ferdinando Dardanoni a l'abad marqués Carlo Trivulzio, erudit coleccioniste d'objectes d'art, qui, reconeixent el seu inestimable valor, la va adquirir en 1777, incorporant-la a la seua colecció, que es va exhibir en el museu familiar Trivulzio.[2]

El preciós objecte va adquirir fama immediata despuix de ser descrit en la Història de les arts del dibuix entre els antics (1779) pel molt conegut historiador d'art i arqueòlec alemà Winckelmann, qui havia pogut observar l'objecte que Trivulzio ya havia descrit en la seua manuscrit Observacions de Carlo Trivulzio Patricio Milanese al voltant d'una antiga copa de cristal.[3]

L'objecte va ser finalment adquirit per l'Ajuntament de Milà en 1935 i expost en la seua ubicació actual en el Museu Arqueològic.

En la publicació del quint volum del Corpus Inscriptionum Latinarum en 1877,[4] Theodor Mommsen va associar erròneament la diatreta en la tomba de Atilia Sabina, un sarcòfec serizzo trobat en la zona de Novara en 1675. Ettore Pais va repetir l'error en el Supplementa Italica uns anys més vesprada, lo que va dur a la creència durant casi un sigle de que la diatreta provenia de la tomba de Atilia Sabina.[5] En 1964, la publicació d'un document de l'Archiu Capitular de la Catedral de Novara va permetre aclarir definitivament la qüestió.[5]

Simbologia

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una diatreta, got o copa de bronze o més generalment de vidre que s'adornava en llabors de relleu o nielado i que en este cas es creu que podria haver segut un regal.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. No hi ha una opinió unànim sobre la data del descobriment del sarcòfec: algunes fonts sugerixen 1675. Ací preferim el testimoni de primera mà de l'abad Trivulzio que descriu l'objecte en el seu escrit relatat per Luigi Bossi en la seua obra resenyada en la bibliografia.
  2. Romussi , págs. 130-131
  3. Winckelmann , págs. 26-27
  4. «Arachne». arachne.dainst.org. Consultat el 2025-06-08.
  5. 5,0 5,1 Consultat el 2025-06-08.


Referències

[editar | editar còdic]